BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

CARLES, AGRAÏTS I SEMPRE AMB TU 24.09.2016

20110109_AiguaFreda_0025

Dissabte passat, en Carles deixà un enorme buit a la colla i, ahir dimarts, a la cerimònia de comiat, al costat de les persones més properes, li vam retre un senzill homenatge d’agraïment per haver-lo tingut com a amic. El jovent, les pubilles i els hereus de la colla llegiren primer el seu discurs i després ho vam fer nosaltres cloent-ho amb un audiovisual amb les fotografies recollides de tots plegats.

Dels joves:

Bona tarda a totes i a tots. Avui estem aquí per honrar en memòria una d’aquelles persones que costa molt reconèixer que, d’alguna manera, ja no es troba entre nosaltres però a la vegada sabent tots els que estem avui aquí presents, que mai oblidarem i que sempre estarà amb nosaltres. Va per tu Carles!

Carles, la generació dels petits, els fills de la gran majoria de companys teus durant sortides, curses o trobades per Cap d’Any; hem volgut escriure’t unes paraules i sabem, de ben segur, que les escoltaràs. Volem deixar constància que et recordarem com una de les persones amb més innocència, òbviament en el bon sentit de la paraula, i paciència que hem vist. Aguantar les bromes de gent tan pesada com l’Andreu Calvó o en Martí Montserrat no és gens fàcil com tampoc ho són les trenta mil fotos d’en Joan Lladó a cada sortida per després penjar-les al bloc; entre d’altres moltes coses. Sí, tots són uns pesats, no se’n salva ni un i cal dir, perquè cal dir-ho, que els tens ben posats per aguantar aquesta colla!

El que volem plasmar avui són alguns d’aquells petits detalls que, la nova i millorada generació recordarem. Recordarem la teva cara de preocupació quan en Nil et demanava si podia anar a jugar amb en Pol ja que anar amb ell comportava una esverada d’en Nil de manera segura. L’Eli deia ràpidament que si però a tu et costava una mica més. Ara, quan sorties i veies el teu fill feliç corrent com un boig, la teva cara canviava de la preocupació a la satisfacció. Recordarem com quan algú una mica “trasto” com l’Aleix et demanava per agafar l’Aran, a la teva cara es dibuixava una expressió de preocupació. Això diu molt de la teva manera de ser com a pare perquè, què coi!, ets un bon pare i volies veure els teus fills gaudir. Recordarem quan els nostres pares et van regalar una bicicleta de nena petita, de l’Alba concretament, pel teu 40è aniversari. Com no, per mantenir aquesta essència juganera i adolescent de la colla la qual estaràs vinculat per sempre. També recordarem aquelles vegades que venies a casa d’alguns de nosaltres per reparar la calefacció o algun aparell que els nostres pares no sabien arreglar. Recordarem les nombroses Fogonades a les que has cremat Mataró vestit de taronja. Tota aquesta llista són quatre de les moltes coses que has fet amb nosaltres, amb aquesta família de mares, pares, filles i fills.

Per acabar, nosaltres, els petits d’aquesta família, no creiem en un adéu sinó en un fins aviat. Sempre et recordarem, a cada instant, a cada passa, però sobretot, a cada pedalada. Gràcies per tot Carles! T’estimem! No deixis mai la bicicleta! Una forta abraçada!

Dels ganàpies:

Carles,

Volem explicar a tota aquesta gent que tant t’estima, i que ara t’acompanya, coses de tu. Però abans de res, els hem de dir qui som. Ben curt: els Bicicorriols som una colla d’una vintena de capsigranys, d’inadaptats, que com tu dius, dels vint no en fem un, que ens entestem a pujar i recórrer muntanyes d’una manera o altra i que ha esdevingut una pinya d’amics l’aixopluc del qual ha servit, serveix i servirà de refugi, de vàlvula, d’escapatòria, de remei als nostres maldecaps que en alguns casos no han estat pas minsos.

Ens sap molt greu però aquesta vegada no et farem cas. Avui, tu ets el protagonista encara que no vulguis. Sabem del teu refús a ser el centre d’atenció. No has volgut mai destacar tot i que ets un referent, per això et vam anomenar, fa molts anys, El Maestro, amb raó, per què ho sabies tot. El malnom t’ha durat sempre perquè els teus coneixements i les ganes de descobrir món t’han fet un model per a tot. Has practicat totes les disciplines possibles: espeleo, rogaines, esquiades, curses a peu, pics, escalades, bicicleta, tant de muntanya com de carretera, barrancs, i has fet tot això sempre rondinant, volent acabar abans de començar per por de no estar al nivell dels companys, tot i que ens repassaves a la majoria. Fins i tot ens havies arribat a treure 6 minuts.

– Avui, nois, no ho sé…., aneu tirant que estic empiocat.

Que si tenies fred, que si el traçat no era bo, que corríem massa, que estàvem fora de track… Amb això del GPS, Carlitus, vas ser innovador però la tecnologia et guanyava.

Aquest rondinar ja el teníem clissat. Era una cuirassa. Eres tu qui tirava del carro quan calia. No només en l’esport sinó en tots els àmbits de la vida. Eres un persona desinteressada, amb ganes d’ajudar a tothom i preocupat pels altres. Sempre mostraves sensibilitat pels problemes dels altres preguntant constantment per la seva evolució. I valent! De què, sinó, la felicitació de la policia?

A nivell de grup eres un contrafort; vigilaves sempre per la cohesió de la colla. La teva xerrameca ho amorosia tot. No callaves ni sota l’aigua.

La teva versió dels acudits era molt personal i superava la original. «M’han dixo queer Jozeluí é homosesuá»,superrratoooonVan a caer hostias como panes… La teva boca oberta esclatant de riure provocava un daltabaix al voltant. Tothom s’hi encomanava. Era inevitable. Tremendu.

Política? Ui, la política. Saura, tripartit,….. quina decepció. I ara els de la CUP. Ningú t’ho feia prou bé. Sempre remugant. A la classe d’en Merlí de ben segur que estaries entre els escèptics. O potser no, perquè el teu tarannà d’home just, sovint s’hi contradeia.

Eres un tio discret. No volies provocar mals de cap als que et voltaven. Fins al punt d’haver-nos amagat fins al darrer moment la teva operació, oi, 16 vàlvules? Ah! Una altra de les teves grans virtuts era el ball, quin tip de riure. Eres inconfusible.

I no parlem del teu dia a dia. La jornada se’t feia curta i això que t’hi posaves ben d’hora. De cul fent pressupostos i cagant-te amb els paletes.

«Arfonso, llama a Carlos que venga a poner la antena, que los paletas se la han cargao». I ja veus en Carles, divendres a les 7 del vespre, alegrement, cap a posar l’antena.

Però tot i això hi havia un punt i a part quan estaves per la família. Ens ho demostraves enviant-nos fotos de racons inhòspits i encisadors amb l’Eli, en Nil i l’Aran. Eres un paràs. Els teus fills t’enlluernaven. Ens explicaves, orgullós, les seves gestes i èxits en el món de l’esport. Era la viva continuació del que havies fet i viscut amb la Eli.

I tot això, Carles, de què ens ha servit? Ens has ajudat a construir el que som. Com tu acostumaves a dir: «som una colla molt gran i una gran colla»

Una vegada, en una crònica al bloc, vam fer-te aquest retrat que resumeix la teva persona:

El pessimista positiu. Llauner. Lampista per entendre’ns. Home més aviat flac, esprimatxat, estirat, ros, d’ulls blaus. Si hom el veu pel carrer, sembla que porti l’enclusa al clatell. Com si la vida l’oprimís. Tant sols són aparences. Operat del cor, que n’ha sortit tant airós com un bon matxo de can Forniga. Lluitador i patidor infatigable que es desfà pels seus dos fills. Rialler i molt amant de la companyonia i la gresca. Ha mamat muntanya.

En Carles, al seu perfil de whatsapp, hi té aquesta frase:

Sigues considerat, per què tothom que coneixes està lliurant una dura batalla

Carles, Agraïts de tu.

L’audiovisual: cliqueu aquí.

Sempre amb tu. Que en pau descansis.


  1. Carles,rei..a partir d’ara hi ha una estrella brilla més fort i des d’on ens observaràs de tot allò que fem , estigues segur que el teu buit no l’ocuparà mai ningú i que sempre et portarem al cor.T’estimo rei.

  2. Amic……………….no sé pas per on començar!!!!!!!!!!!!
    Em venen tantes, tantes coses al cap….quantes aventures hem viscut junts ,,va parir!!!!!!!!!
    a estones em cauen les llàgrimes i a estones no pararia de riure, quants records!!!!
    Encara no em faig a la idea de quan et trobarem a faltar, del buit tan, tan gran que deixaràs a la colla.
    Sempre,que feiem alguna festa, em deies “ som un colla molt gran i una gran colla,”, quanta raó Carles macu…
    ballant????? ballant ,em vinc a referir.. que potser no som els millors…. però Va parir com reiem….tremenduuuu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    i pedalant???’ la xemeneia pujant al Canigó..fa uns mesos pujant a Siurana …………….i tantes tantes.. buffffff nanu

    sis minuts… et sona????? ho deixarem així..però en confiança.. crec que van ser menys,

    sempre amb nosaltres nanu, sempre !!!!!!

    Eli, Nil, Aran …………………molta força. família…………. una abraçada gegant !!!!!!!!!!!!!!
    Sigues considerat, per què tothom que coneixes està lliurant una dura batalla

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.