FLACA DE DISSABTE: 4 PORTS IN CRESCENDO. 17.09.2016

20160917_142452

Per Joan Lladó

Si la nit de divendres gaudia en el bell i arrecerat racó, agombolats a tothora per l’il·luminat campanar a l’eixida de can Ciano, a Argentona, i amb la divertida colla dels Nats’63 cruspint-me una vedella amb bolets excepcional, l’endemà al matí la cremaria en una jornada ciclista memorable trepitjant un parell de comarques humides del país. En allò del paisatge i dels escenaris espectaculars, aquests territoris ens ho posen molt fàcil, però si a més, ens hi paren uns camins rurals aptes per fer amb flaca, aleshores arribem al súmmum.

20160916_213126_LLS

20160916_232405_LLSAl costat de tres amics de la colla als qui, per una raó o altra, costà un xic de convèncer per a realitzar l’escapada: en Carles, l’Albert i l’Anscari, iniciàrem el tomb a Ripoll sota un cel i una temperatura no gaire falaguers. El cafè amb llet, el cocacola i els crusants previs a l’arrencada ens donaven l’embranzida que no ens donaria el sol. I així, tots quatre plegats, fent pinya i fent-la petar, enfilàrem cap el primer port de la jornada: el Coll de Canes. Ascens sense excessiu pendent que ens permeté, com deia abans, pujar-lo tot menjant galetes. I així, deixant enrere Vallfogona i Canes, davallàrem cap a Riudaura i Olot tot passant pel Coll de Coubet. Entrant a la Garrotxa ens sorprengué que les temperatures no eren fredes com ens temíem tot pujant.

20160917_094044En acabar el llarg descens fins a Olot, i d’esquitllada pel nord de la ciutat, penetràrem a la vall de Bianya: paisatge idíl·lic, curull i a vessar de romànic, ensems que conté la sorprenent Via Romana de Capsacosta. Així, per la carretera que enllaça la comarca amb el Ripollès pels túnels de Collabós, continuàrem pel ramal de Sant Salvador de Bianya on començàrem la segona escalada del dia. Els companys, sense compassió, no em van esperar que acabés de pixar abans de començar. Però els perdono.

Vaig coronar el Capsacosta al costat de l’Anscari, abans però, vam anar recordant, a mesura que ens trobàrem les entrades i cruïlles, l’esportiva i entretinguda pujada per la via romana d’uns mesos abans amb la gruixuda i, a mitja pujada, vaig suggerir-li que posés plat per deshabituar-se a la cadència i guanyar en velocitat i potència. Ho provà.

Després de la planera zona de transició enmig de la fageda, al vessant de la Vall de Bac, davallàrem cap a Sant Pau de Segúries on decidírem esmorzar. Encara paint els dos plats de vedella que em vaig cruspir la nit abans, em presentaren una bona flauta de bacó. Passà avall com si res.

Reiniciàrem la marxa vers la Colònia Estevenell, on començava el tercer port amb una tàpia de les bones. La vam pujar per primera vegada un 11 d’abril de 2010 venint de Beget. Aleshores hi havia en Valentí en lloc de l’Albert. I ha estat l’Albert qui s’hi ha bolcat a pleret fent una bona estirada. Ell també la repetia.

20160917_125343Havent fet el reagrupament i les fotos pertinents al Pla d’en Plata, continuàrem la ruta als peus de la Serra Cavallera i amb un cel no gaire engrescador però amb un paisatge encisador vers els sants martins, el de Surroca primer i el d’Ogassa després. Val a dir que els dos temples romànics són una joia i, convé advertir també, que en la cruïlla d’Ogassa comencen els primers murs del darrer gran escull del dia per coronar el Coll de Jou.

20160917_130954El pujàrem un primer d’abril de 2012, aquí hi podeu llegir la crònica que aleshores escriví l’amic Pep, però cap dels quatre que també hi érem aleshores recordàvem la duresa d’aquest imponent port. Hem fet un “mano a mano” amb l’Albert fins dalt. Els meus quàdriceps xisclaven de l’horror. El revolt del refugi no arribava ni pintat i les rectes prèvies es feien eternes. Pensàvem en els mals averanys que ens dedicaven els companys que pujàven pel darrere. Resumint: ascens memorable, si senyor. Ciclisme pur.

Ens esperem als peus del Taga que arribin els companys tot contemplant els ramaders com maneguen el bestiar. Vaques i vedelles ens encongeixen el cor amb el seu mugit de reclam: s’enduen les joves per posar-les en el nostre cicle alimentari.

20160917_141333Davallem cap a Bruguera resseguint els estètics revolts que fa la pista, amb el Pirineu coronat pel Puigmal i les verdes valls de Ribes als peus com a teló de fons. La bellesa del paisatge compensa l’estat del ferm del viarany fins a Bruguera. Possiblement, aquest estat freni les nostres ànsies de velocitat i esdevingui una garantia per arribar sans i estalvis a Ribes.

20160917_142627De Ribes a Ripoll, un considerable vent que puja vall amunt ens obliga a progressar fent relleus.

I vet aquí que arribem a Ripoll i ens trobem els carrers molls. L’aigua ens ha respectat i ara pot ploure tant com vulgui. Ho fa tot just quan sortim de fer la cervesa.

Fins aviat,

Joan

Els corriolaires: Carles Ll., Albert G., Anscari N. i Joan Ll.

La ruta: cliqueu aquí. Total: 104 km. i 2260m. d.+

Algunes fotos d’anteriors escapades als mateixos indrets:

Enfilant el Pla d’en Plata. 11.04.2010

DSCF8613

Sant Martí d’Ogassa. 01.04.2012

Pistes del Ripollès 015

Enfilant a Coll de Jou. 01.04.2012

Pistes del Ripollès 016(2) Pistes del Ripollès 018 Pistes del Ripollès 020 Pistes del Ripollès 022

Baixant a Bruguera passat el Coll de Jou. 01.04.2012

Pistes del Ripollès 029 Pistes del Ripollès 033 Pistes del Ripollès 035

Un pensament a “FLACA DE DISSABTE: 4 PORTS IN CRESCENDO. 17.09.2016

  1. Jornada inmillorable, bona companyonia i bones pujadetes.
    Ah i puc confirmar que el 2012 encara tenia el meu “xaleco”
    S’ aprecia clarament a la foto num. 11.
    Encara no ha sortit el lladragot.

Els comentaris estan tancats.