PASSANT PER 3 NACIONS. ESQUÍ. 12.04.2015

 

DSCF6980(2)Per Martí Montserrat

Amb en Joan anem cap Andorra a fer esquí de muntanya, ja que la temporada està força avançada i al Pirineu més pròxim comença a estar força just.
En Xarli ens ha passat informació fresca i ens comenta que per aquí encara hi queda un bon gruix de neu.
Aparquem al Pas de la Casa, just a l’entrada del poble/engendro i remuntem pel costat de les pistes direcció al Coll dels Isards, tot anant a buscar la petita vall que hi ha l’est del Pic de les Abelletes.

DSCF6962(2)Pujant per aquí, la pujada és molt més alpina  i distreta. Ja que deixem de seguida les pistes i ens endinsem a la petita i accidentada  vall. La neu està dura, encrostada i ventada però amb atenció i voltes maries anem pujant direcció al Coll dels Isards.
Quant som als peus de la pala final decidim pujar tot voltejant per la dreta per tal d’obrir bé la traçada. Però arribant a la part central de la pala la neu és molt dura i passem moments de tensió. Hem de fer varies voltes maries precàries amb la punta dels cantells.
DSCF6964(2)En Joan prefereix posar ganivetes i no arriscar i jo que estic ja un xic més amunt aguanto com puc i arribo al cap d’amunt del coll.

 

DSCF6966(2)A dalt del plató avancem ja amb ritme mes àgil direcció al Pic Negre d’Envalira 2823m.
Un cop al cim fem quatre fotos de rigor i comencem el descens de la pala sud direcció la Cabana de l’Esparver.

 

DSCF6969(2)UUUUAAAAAAAU!!!! Quin goig , quin plaer, quin passada, la neu orientada al sud està al “dente” amb crits i gemecs de joia trèiem el màxim suc d’aquest formidable descens. Tot baixant hem entrat a Catalunya i hem deixat enrere Andorra. Seguim el descens per la Vall de la Llosa resseguint el Torrent d’Engaït.
Deixem enrere els Estanys d’Engaït i seguim baixant fins trobar un gran plató amb poca inclinació, on la neu ja està un xic encrostada…a partir d’aquí la neu ja no val la pena. Decidim parar de Baixar i parar a fer un mos dalt d’un petit monticle d’herba al vell mig de la vall.
Fa molt bona temperatura, el paisatge es fabulós, la pau i el silenci s’encomana…tant que mentre en Joan es repara  el bendatge dels peus jo faig un gratificant cop de cap…Uf…quin bé de Déu, quin plaer estar aquí dalt !
Algun núvol empipador ens tapa el sol preludi d’un petit canvi de temps. De la Cerdanya estan pujant grosses nuvolades que de mica en mica guanyen la partida al fins a les hores descarat sol. Què hi farem…ja es hora d’anar tornant i amb una mica de desídia ens calcem els esquís altre cop.
Mentre anem remuntant ens ve a la memòria quan fent la ruta dels Bons Homes amb Btt vàrem passar per aquí tot baixant de la Portella Blanca direcció a Bellver.
DSCF6974(2)Un cop al coll és inevitable pensar amb els bons records de quant estàvem fent la travessa i amb el que vàrem patir per a travessar la portella amb les bicicletes a coll.
Al fer el canvi de vessant deixem Catalunya enrere i entrem a la Catalunya nord ( per desgracia Francesa) i tot mirant la Vall de Campcardós se’ns fa inevitable pensar amb el company Valentí i el molt que l’hi va costar remuntar les rampes finals amb la bici a coll. Va ser dur i força èpic però és un record que tindrem per sempre.
Flanquegem en suau descens direcció a l’estany de les Passaderes  per tal de fer la remuntada final cap el Coll dels Isards i així poder tornar Andorra.

 

DSCF6978(2)El descens del coll dels Isards la  neu encara està força dura però es deixa fer i amb un tres i no res ens plantem al Pas de la Casa.
Hem quedat força satisfets, hem fet cim , hem fet un molt bon descens i hem esquiat per tres nacions…que mes es pot demanar?

Els Bicicorriolaires: Joan Lladó i Martí Montserrat

Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.

Les fotos d’en Martí: cliqueu aquí.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *