BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

PEL NORD I PEL SUD. PIC RODÓ 08/10.03.2015

DSCF6785

Per Joan Lladó

En Carles havia organitzat, de feia dies, una escapada d’esquí al Pirineu central per pujar al Posets. S’ajornà una vegada per previsió de mal temps i es canvià pel cap de setmana passat. Els que s’hi van apuntar, els d’Arenys i en Carles, marxaven el dissabte al matí. A en Martí i a mi aquest dissabte ens tocava treballar i així fou com dijous, tot tornant de pedalejar pel Bertí, em comentà que ell segurament

pujaria dissabte a la nit fins el refugi per trobar-se amb la colla. Pitjors pallisses ens hem fotut algunes vegades per fer el que tant ens agrada, però aquesta vegada em semblava excessiu: arribar de matinada, dormir res, foquejada, cim –si, fantàstic–, tornada qui sap a quina hora i a sobre descàrrega de camió a la matinada següent… Martí, si vols que anem a esquiar plegats, ho hauríem de fer més a prop. Va bé? Doncs som-hi.

Vaig trobar una piulada del Pic Rodó des de Plans de Balaguer al Conflent del cap de setmana anterior. S’ha de provar. Ni en Martí ni jo vam comprovar on es situava exactament aquest poblet i havent passat el Coll de la Perxa, i Montlluís, on aproximadament pensàvem que trencaríem vall amunt, encara ens restà un bona quilometrada de la carretera de Perpinyà avall fins que trobàrem el trencall.

Passem Prats i enfilem pista amunt fins que una tanca i un pas canadenc ens barren el camí. La neu ja té més presència però tot i així arrufem el nas. Som a 1400m. d’altura. Què fem? Ara som a can collons de tot arreu i hem arribat fins aquí. Provem-ho.

Ens preparem, carreguem els esquís a la motxilla i amunt. Ah! m’he embenat els peus per primera vegada fent esquí: vull fer la prova per evitar les nafres i no gastar tant d’esparadrap.

DSCF6770

Els primers metres pinten molt malament de neu. Tanmateix som optimistes. Seguim fins la presa que voregem fins a trobar la pista que hi puja anant a cercar una vall més obaga i possiblement més nevada. Allí ens calcem els esquís i comencem a foquejar per un torrent que va es va escanyant i prenent un desnivell considerable. Convé fer desenes de voltes maria.

DSCF6774

Sortim del torrent i entrem al bosc. Mal fet. La progressió es complica i tornem al torrent que sembla més plausible. Aquest torrent puja directe al cim, el pendent augmenta i la neu es deteriora amb l’alçada; plaques molt dures o trams que es desfan i baixen. On podem, flanquegem cap el bosc per arribar de la millor manera al Coll Mitjà.

image10

Al coll ens hi rep un fort vent. Ens abriguem i ens calcem els grampons, doncs la neu és tota ventada i discontínua. Ens retrobem amb un excursionista de raquetes que ja hem saludat a l’aparcament i que s’enfila cap el cim carregat com una mula; a part l’armari per motxilla, hi du la taula de snow i penjada.

Al cim, on hi ha un telèfon d’emergència accionat per plaques fotovoltaiques, ens hi fem les fotos pertinents; és una talaia de primer ordre des d’on es pot observar gairebé tot el Pirineu oriental. Ens arrecerem al vessant sud on podem fer el mos còmodament. Mentrestant, arriba esbufegant l’esforçat excursionista. És del Rosselló, d’un poble al costat d’Elna. Feia molt de temps que no feia muntanya i està baldat.

DSCF6810

En Martí li pregunta –constatat que ja havia fet el cim anteriorment– per on és millor baixar amb esquís. Ens diu que per la pala oest i que al seu final ens trobarem amb la pista de la Vall de Riberola que seguint aquesta ens portarà directament al cotxe. Ens explica també que és un tub força tancat la qual cosa em fa arrufar el nas.

La millor opció que ja coneixem és baixar pel torrent per on hem remuntat, malgrat el flanqueig no gaire bonic que cal fer per arribar-hi. Tot i així, baixem uns metres pala oest avall per treure el cap. Es veu força ampla i oberta. –A reveure, Figueres! És el cognom del rossellonès.

La neu, després del que hem trepitjat fins el cim, podem dir que és notable, en quantitat i en qualitat. Fa sol, no fa vent. –Vinga, gravem-ho que això és excepcional!

DSCF6826

Anem trampejant cercant les llenques més netes i les clapes de bosc més aclarides però arribem a l’alçada del bosc atapeït i el sotabosc poc penetrable, i per molt que ens hi esforcem, ens veiem obligats a treure’ns les fustes. Baixem un caos de pedres no gens còmode fins que finalment trobem un camí prou net que ens condueix a la pista. Calcem. I ara neu, ara pedra, ara una ratllada més i arribem al cotxe.

DSCF6827

Al cap de poc arriba també el nostre esforçat excursionista tot cofoi i li comentem la jugada. No hem baixat pel mateix lloc que ho va fer ell.

Tot baixant ens aturem en un revolt passat Prats on hi ha ple de cotxes aparcats a la vorera. Hi anem a treure el cap. Suposem que el camí ben fresat que veiem deu dur als Banys de Fontpedrosa. Amb temps ens hi aturarem per visitar-los.

Per evitar les cues al Ripollès, fem la tornada cap a casa pel Boló.

Resumint, descoberta de nous paratges i sorpresa-regal en l’inesperat descens.

Quan tot just ha passat un dia, que a la matinada de dimarts em recullen l’Enric i en Martí per anar cap a Vallter. Diumenge des del cim vam poder copsar que les valls encarades a nord eren força curulles de neu. Des de casa i per la vall de Camprodon ho tenim força a prop.

Vaig veure, igual que l’Enric, alguna piulada a la vall de Comamitjana que podria ser força interessant i cap allà ens dirigírem.

Amb un esmorzar previ a Setcases, a l’aparcament de baix de Vallter ens calcem les fustes i remuntem la Marrana per la pista del refugi.

DSCF1670

La neu és força dura i en alguns trams, vidre. Als peus del coll ens col·loquem les ganivetes no fos cas que haguéssim de fer malabarismes però el superem sense massa dificultats.

Ja veiem el nostre següent objectiu, el coll de Comamitjana, al final del llarg flanqueig, entre el Bastiments i l’Infern. Comencem la marxa, de moment, amb una pendent força assequible i sense les ganivetes, fins assolir un gros pedró, on ens les calcem, car des d’aquest punt fins el coll, la situació canvia i l’estat d’esperit també.

DSCF1683

Després de descarregar una bona dosi d’adrenalina i de veure com l’Enric Tomba progressava tan fàcilment per aquells verals amb les seves noves ganivetes, ens fem amb el coll de Comamitjana.

IMG_7876

Traiem les pells i iniciem el primers descens de la jornada. La primera pala és neu dura però canviem de torrent i ens col·loquem en un vessant més agraït i comença la diversió: ens permet baixar recreant l’estil. Això no té preu!

Gaudim del descens entre boniques i plàcides torrentades, tacades per clapes d’avets i pins i sempre amb el cim del Pic Rodó, el Coll Mitjà i el Pic Gallinàs que se’ns van apropant per moments.

DSCF1697(2)

I així arribem, decebuts, a l’esperat refugi Matutano on esperàvem de trobar-hi una tauleta amb l’aperitiu del migdia a punt. L’aperitiu que si ens esperava era un flanqueig enmig del bosc després d’esmorzar en la calma d’un assoleiat fondal. Volent estalviar desnivell ens guanyem una encigalada de les nostres per arribar igualment ben a prop del refugi de l’Orri des d’on havíem de remuntar la vall de Bassivers.

DSCF1718(2)

Trobem el camí de pujada amb traces ben marcades i sense dubtar iniciem l’ascens per la llarga vall. Foto aquí i foto allà, va passant l’estona i les nafres es van encenent. L’embenada que m’he fet avui no ha estat pas millor que la de diumenge. Això si, sempre millor que l’anterior sistema: cobert d’esparadrap.

DSCF1720(2)

Quan la vall es comença a obrir, albirem el coll que haurem d’enfilar per accedir a la vall del Ter. La quietud ens envolta. Només se sent el fregadís de les pells. El contrast entre aquests moments i els de treball és sorprenent.

DSCF1752(2)

Poc abans d’arribar al coll, una molt bella imatge se m’apareix a contrallum: una gran ona és a punt d’engolir els companys que progressen per arribar al capdamunt.

DSCF1762(2)

Fem el darrer flanqueig en deu dura. L’Enric Tomba ens sorprèn amb el seu progrés en aquests ambients. Amb un tres-i-no-res es planta a dalt. El deu que l’ha parit!

Cerquem la millor entrada a la canal que ens ha de dur a baix i mentrestant faig algunes fotos als Grans de Fajol.

DSCF1773

Fem el descens a les pistes per una canal que de primer antuvi fa basarda però un cop a dins fa de bon baixar. Unes pedres que la tanquen com un embut en fan estar molt alerta. Quatre voltes i les passo. Bé, molt bé!

DSCF1777(2)

Davallem per les pistes fins al pàrquing i aquí s’acaba la gran jornada d’esquí. Descobrint noves contrades com aquell qui diu al costat de casa.

Per molt anys i fins aviat.

Joan

Els corriolaires: Martí M., Enric S. i Joan Ll.

Les fotos del Pic Rodó d’en Martí: cliqueu aquí.

Les fotos del Pic Rodó d’en Joan: cliqueu aquí.

Les fotos del tomb Matutano d’en Joan: cliqueu aquí.

 

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.