BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

D’ESTRENO CAP AL SUI 01.02.2015

 

IMG_7118

Per Pep Famadas

A mitja setmana em sorprèn la proposta (d’en Pistons em sembla) d’anar al Sui, a la que m’hi apunto sense esperar autoritzacions. És una sortida que tinc pendent des de sempre: tots els altres atacs he causat baixa i m’he hagut d’empassar les cròniques amb aquell puntillo de malla llet, què hi farem. Sembla que comença la febrada «Girona Challenge» i la temperatura d’alguns ja s’enfila. El cos els hi demana patiment i el volen cercar al desnivell del Sui. Doncs, sí, som-hi.

M’encalcen a Can Comalada a quarts de vuit, encara fosquejant. Som força colla i amés pugen barrejats amb altres beteteros matiners amb frontal, de qui gorregem la lluminària. Eiiiii, ara veig quin és el motiu de la convocatòria: finalment en Pistons estrena muntura. Ah, mira, també és una TDK de plàstic i rígida, «top level». La meva reina ja té una cosineta. Home, un esdeveniment com aquest s’ha de celebrar amb un bon desnivell, com no. Felicitats mestre!! No és pas l’únic. En Marc, mamelló del Doctore, porta una germana bessona. Carai tu, quin goig. També bé en Jordi, el cosí de Can Noé, corriolaire puntual. Benvinguts tots.

Collons, ja hi som? Anem a molt bon ritme per la riera (marcat pels il·luminadors) i encarem tots barrejats el corriol cap a Can Ribot per la carena de la banda de Can Pins. El ritme no afluixa i els dels frontals fan figa, no hi ha contemplacions. Ens aturem per reagrupar-nos i ves per on, resulta que una de les llanternes és en Joan, bon amic cabrerenc, amb qui converso uns minuts tot pedalant. Resta pendent entre nosaltres una matinal trialera per Burriac (la Bassa del Senglar, potser?).

Baixem cap a Mogent pel corriol de la vessant de Can Ribes, força recent però ja molt fressat, amb un petit retràs degut a la muntura d’en Ventús. Allà ens deixen en Valentí, convalescent, i en Tronxo, que te missa d’una. Patim una mica pel primer no sigui que el mossèn li foti un bon sermó abans d’esrmorzar.

La resta atrapem l’asfalt que es ha de portar a Cànoves. Sense voler ens anem estirant fins que el xiclet es trenca pel darrera: a en Marc sembla que les cames no se li avenen amb la nova eina i gira cua. A la que som entaulats al forn de Cànoves, en Pistons posa ordre i el mamelló torna a girar per venir a fer el cafè amb llet. No el convencem de continuar.

Fot un fret de collons i, ara sí, engaltem el Sui. La darrera vegada que vaig ser a Vallforners va ser amb la família i algun fill a l’esquena. En aquella època no em fixava amb els pujadors. Ara, i tant que m’hi fixo! Segur que resten fitxats per sempre. Entre la màquina nova i els enfebrats de la challenge a davant  només hi ha estopa. Buffff, quin patiment. Arribem al mas de Vallforners, guardià de la vall. Hi ha hagut una baixa al darrera: en Jordi també ha girat cua. Home, sap greu. L’espera al solet però, ha reconfortat.

IMG_7089

Hi tornem de la mateixa manera. Els malalts els hi puja la febre i sort que en Pistons posa seny. Anem pujant i al darrer revolt assolellat parem per reagrupar-nos. Tinc gana (no m’estranya) i sense espera de consens menjo. La resta finalment s’anima preveient fred i vent al Pla de la Calma. No ens torbem gaire. Som ja a la Casanova de Vallforners i finalment menem a la plana, ventada i glaçada. Segur que estem sota zero (en Logístic ja ens ho va preveure).

Per fi deixem pista per aconseguir l’objectiu. Són quarts de dotze i tots ben satisfets de la bona pujada. Alguna foto de rigor i anem-hi de cara, que és tard, fot fred i ara toca la tan sentida trialera.

IMG_7091

Fa tot just un mes hi vaig passar a peu amb la família des del Samon. En aquella ocasió, al baixar, el  meu cap marcava la traçada com si anés sobre rodes (una malaltia que tenim els corriolaires) i recordava algun tram de u-i-iui. Vinga, doncs, a veure què.

IMG_7117

Doncs, sense adonar-nos, ja som al coll de Pi Novell. Maca, sí, i tant. Però com que últimament (sobretot la perla de Riells, després dels empedrats de Morou) el nivell és tant alt… En Pistons ens adreça cap el Coll de Palestrins, també per trialera, també extrema, extrema. Bé, ara sí, molt satisfets. Fins i tot em desmuntat en algun tram, tot i que…

Cerquem un corriol de descens per la carena més evident, direcció sud, pel Turó de la Moixera, del que en Pistons en té referències via wikiloc. I anem de dret tot i que malbaratem desnivell per pista fins a trobar-lo en el punt estimat. Ens adonem que comença més amunt i ja tenim excusa per tornar.

El descens és free-rider, poc trialero i molt, molt fressat. La diversió però hi és igualment. Anem baixant i travessant camins de desembosc fins a un sot on s’acaba la distracció. Acabem en un cul-de-sac. No sabem on som (potser a la Serra de Cabanyes?) No encertem el sentit del camí i fem unes pedalades extres per a recular. Ara ja ens deixem anar, no sense patir un bon ensurt amb una cadena que barrava el pas. Anem a parar a una senyora granja de vaques, Can Perera, al veïnat de Brugueres, a Sant Pere de Vilamajor.

Cap a casa evitant tant com podem l’asfalt fins el Mogent. I, sense poder estar-nos-en, darrera estrebada al collet i, en formació de pilot, de Dosrius a Argentona.

Molt bon estreno Joan. Salut companys.

Corriolaires reeixits: Marcel, Anscari, Adrià, Oriol, Joan, David, Pep.

Corriolaires puntuals: Valentí, Manel, Marc i Jordi.

Distància: 83 km.

Desnivell: 1.970 m.

P.A. Abans d’escriure la crònica he passat una bona estona llegint les anteriors al bloc. Són un bon exemple del terenà del personal: en Raffanculo ja apuntava maneres, el pistero d’en Logístic i el seu privilegi de sortir entre setmana, en Pistons i les referències a la història local i el Màster i la seva tralla corriolaire trialera. Nois, que no decaigui.

Les fotos de l’Adrià: cliqueu aquí.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.