VAL D’ARAN. 13 i 14 DE GENER DE 2015

Per Enric Subiñà

Des d’abans d’acabar l’any que en Martí buscava colla que l’acompanyés uns dies la segona setmana de l’any, que tenia vacances, i em coincidia a mi amb uns dies de festa. Vam concretar que, si el temps era bo, marxaríem el dimarts i el dimecres, i el destí, Val d’Aran, ja que dos dies calia aprofitar-los per anar al nostre Pirineu més Occidental, on malauradament no hi anem gaire, a banda de la poca neu que hi havia al Pirineu Oriental. El diumenge anterior, Festa Major de Sant Julià a Argentona, em vaig trobar el Joan guaitant els Tres Tombs i em va dir que també s’hi apuntaria. Ja erem tres!

IMG_6608Vam sortir a les sis del matí sense tenir clar què fer. Jo havia mirat alguna ressenya i piulada, i atenent que la previsió per arribar a la Val, esmorzar inclòs, seria força tard, calia trobar algun cim que poguéssim sortir del cotxe amb els esquís als peus. Un dels més populars era el de Vaciver, amb nom gairebé homònim al situat darrera el Bastiments, amb inici al Pla de Beret, que tot i la seva popularitat era inèdit per nosaltres tres. Després de passar el Port de la Bonaigua, amb relativa poca neu, vam fer un breu esmorzar al bar Muntanya de Salardú, vam deixar la furgoneta a l’aparcament de l’Orri. El dia era fantàstic, amb molt de sol, poc vent i temperatura baixa, rondant els 0ºC. Malgrat estar a tocar de les pistes de Baqueira, el fet que l’itinerari d’Escornacabres no tingués prou neu, va fer que la part baixa del circ de Vaciver estigués solitària, i ens fes l’efecte d’estar en una vall aïllada. Després d’un petit pendent arribem a l’estany de Baciver, que travessem sense cap dificultat per anar cap al nordest a buscar els estanys del Rosari de Vaciver.

IMG_5801 L’itinerari de pujada va voltant el cim per l’est per per prendre el darrer tram pel llom.  Malgrat que el sol ens fa companyia gairebé tota la pujada, al cim fa un lleuger ventet que glaça el suficient per no ser un bon lloc per fer un mos.

DSCF1328(2)Així que després de gaudir de les magnífiques vistes cap al Mauberme, gran senyor de la Val, i sobretot cap als grans cims del Pirineu al nostre sudoest (Bessiberris, Aneto/Maladetes, Posets…).

DSCF1361(2)Ens preparem per baixar la gran pala, que rep el sol de tot el dia, i trobem una neu força endurida, amb les traces d’altres esquiadors que ens han precedit jornades anteriors, fet que dificulta la baixada i fa que no la gaudim com des de baix haguéssim pogut pensar. Arrecerats del vent fem un mos, i continuem la baixada per anar a trobar el camí de pujada més enllà de l’estany inferior, per arribar directament a l’aparcament.

DSCF1369(2)L’avantatge de marxar dos dies és que després de la primera jornada d’esquí no cal fer una quilometrada. Per tant, després de poc més de 10′, arribem al nostre allotjament: l’alberg Era Garona, a Salardú. Una bona dutxa, unes bones cerveses, una visita a Sant Andreu de Salardú, amb el crist romànic, unes bones xerrades, un sopar acceptable i un bon descans, o no, que hi havia molts grills a l’habitació…

DSCF1401L’endemà ens feia gràcia el Mauberme, però no teníem gaire clar la neu que trobaríem a la llarga pista d’aproximació. Parlant amb un dels recepcionistes sobre les opcions a fer ens aconsella, sense dubtar-ho, el Tuc de Salana, a la Val d’Aiguamòg, que ell havia fet amb heliesquí. El cert és que cap de nosaltres l’havia fet, i gairebé no n’havíem sentit a parlar, i per tant ens va semblar una bona opció, al sud de la Val.

Després d’esmorzar aparquem el cotxe passat l’embassament d’Aiguamòg, on la carretera ja resta tancada. Allà hi ha les motos de neu que es fan servir per pujar els clients i els productes als Banhs de Tredòs. Fa molt de fred, i malgrat el cel és blau, al sol li costa molt de treure el cap en aquella vall orientada totalment al nord. Comencem l’ascens per la pista fins la borda de Lacres, on una torrentada molt fressada ens conduirà fins a la pista que uneix Arties amb els Banhs. La travessem, amb el nostre objectiu just al damunt, i ens comença a tocar el sol.

DSCF1430Pugem fins a buscar la cara sudoest del Tuc, que és per on es puja. En aquest punt, magnífic mirador, tenim el Montardo d’Aran i el seu circ just al davant, amb l’abrupte cara Nord curulla de neu.

DSCF1451Quan entrem a la forta pendent de la seva cara sudoest, molt assolellada, ens trobem amb una neu força dura, com ens va passar ahir. Com que encara ens queden uns 200 mts de desnivell jo i en Martí en calcem els grampons i comencem a pujar. En Joan ho intenta amb les ganivetes, però al cap de poc veu poc segura la progressió en el fort pendent i també es treu els esquís.

IMG_5863Amb 10 minuts ja som al cim!. La seva situació li proporciona una gran vista cap al circ de Colomers, els Bessiberris i el Montardo, tot a tocar, i no gaire lluny el Mulleres i el massís de la Maladeta. A diferència d’ahir no fa gens de vent i s’hi està molt bé. Aprofitem per fer un mos, i en Martí no es resisteix a fer la pala est, on després de baixar-la torna a pujar pel llom nordest. Intentem baixar directament per la dreta pala nord, però l’estat de la neu ho fa desaconsellable.

DSCF1497Descendim esquiant per on hem pujat fins que podem entrar pel lateral a la pala. Tot el tram fins a la torrentada que ens porta a la borda d’Espanha i de Lacres ens ofereix una neu pols boníssima, que ens permet deixar les nostres sinuoses traces gravades a la neu. La pista fins a l’aparcament, ajupits i agafant velocitat, es fa molt divertida.

Dos dies molt aprofitats, amb una metereologia excepcional, que contrarrestava una mica la justa qualitat de la neu. Dos cims inèdits per tots tres, el Vaciver (2644 mts) i el Tuc de Salana (2483 mts). I, sobretot, molt bona companyia!

DSCF1520Els bicicorriolaires: Martí Montserrat, Joan Lladó i servidor, Enric Subiñà.

Les fotos de l’Enric: cliqueu aquí.

Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.