BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

SORTIDA PER LA VALL DEL CONGOST 16.11.2014

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Per Martí Montserrat

Una bona colla de bicicorriolaires quedem ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora per tal de poder fer be la feina abans de migdia i ser a dinar a casa amb la família. Ens dirigim amb varis vehicles cap a Aiguafreda per fer una matinal de bicicleta 100% estil Bicicorriols, per tant, els ingredients bàsics i alhora infal·libles seran: corriols, trialeres, muntanya, vistes espectaculars i natura amb estat pur.

Aparquem la flota a l’aparcament del Pou de Glaç de l’Avencó i un cop les màquines estan a punt,  travessem el poble dirigint-nos al veïnat de L’Abella per tal de remuntar el primer corriol del dia. Pugem resseguint el torrent dels Avellaners fins trobar la collada dels Terrissos Vermells. Seguim per pista fins superar el Grau dels Matxos per unes fortes llaçades amb bones vistes a les verticals parets que donen nom al Cingle del Cerdà. Un cop dalt dels cingles del Bertí, deixem la pista i continuem  per un espectacular corriol direcció Sud. Aquest corriol circula tot jugant amb el fil de les grans parets, a trams no val a badar doncs  la caiguda seria…com dir-ho…la ultima caiguda? o ve, la caiguda definitiva?

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Anem resseguint el cingle i les vistes sobre el Montseny valen molt la pena i juntament amb la llum carbassada del sol encara tímid ens fan gaudir de valent. En un tres i no res s’acaba la joia de l’aèria passejada i comencem el descens de la Trona, els primers empedrats i esgraons ens donen el bon dia!!!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Mare de Déu quina cafrada… en pocs metres fa una sèrie de marrades tancades amb esgraons empedrats en les quals les màquines i els ciclistes patim de valent (alguns patim més que els altres ). El camí (PR C-33) val molt la pena i sense descans arribem al Sot del Bac on les boniques agulles donen un ambient feréstec  a aquest bonic racó de món.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Seguim direcció a El Figaró relliscant  pels enormes còdols i pedres gastades i polides pel pas dels anys, convertint el descens en un joc perillós de perícia i audàcia per tal de no prendre mal.

Un cop a El Figaró remuntem riu Congost amunt fins a Tagamanent, per camí asfaltat i passant per Santa Eugènia del Congost.

Comencem la gran pujada del dia! Remuntem per asfalt fins la casa de turisme Rural anomenada el Folló  i seguim el dur corriol que agafa la directa cap el Turó de Tagamanent, passant pel Pla de les Coromines, Turó dels Moros i fins la Creu de Can Coll…Buf quina cafrada…tot el ferro posat… i lluitant,  lluitant, lluitant es pot fer gairebé tot (90%) però és d’aquells camins que et buiden i hi ha moments que et veus obligat a posar peu a terra per tal d’agafar aire.

Rematem la feina remuntant l’últim tram de corriol per la variant més a l’Est fins trobar la carretera que puja al museu de Ca l’Agustí, amb uns escassos 100 metres arribem al collet de Sant Martí.

Altre cop per corriol cafre de pujada i amb ressalts molt tècnics ens arribem al cim del Turó de Tagamanent, on gaudim força estona del gran ambient que es respira aquí dalt estant. És fantàstic poder gaudir de les enormes vistes de 360º amb la serralada del litoral amb la gran urbe al fons, la Mola, els Cingles, Osona, el Pirineu…

Un cop hem gaudit visualment ens proposem xalar del divertit descens cap a Aiguafreda, primer desfem camí fins el coll de Sant Martí i tot seguit agafem el famós GR-5.

El descens en general es ràpid i ciclable amb lloses i ressalts rocosos que el fan imprevisible, i requereix la màxima atenció i concentració.  A la part alta hi ha un tram realment dur  amb una seqüencia de graons de pedra que tots, a banda de l’Uri, vàrem ficar peu a terra… Va parir!!!  quin tram.

Després del divertit descens arribem pel corriol del Pou de Glaç fins al restaurant de L’Avencó per celebrar-ho amb unes cerveses i un bon aperitiu.

Bicicorriolaires: Adrià, Anscari, Carles, David, Enric, Giovanni, Joan, Oriol, Pep, Rafa, Valentí, Martí.

Totes les fotos són d’en Gio: per la resta cliqueu aquí.


  1. Molt bona crònica Martí!! I les fotos genials!! Realment va ser una sortida memorable, personalment feia molt de temps que la volia fer, i va complir les expectatives amb escreix!! Gràcies a tots els bici corriols per fer-la possible!!

  2. Ja ho pots ben dir: “Quins repetjons…” Llàstima que no es puguin captar amb la càmera amb tota la seva bestialitat. Sempre buscant els límits. I com en gaudim.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.