BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Aquest any he tornat realment entusiasmat de la sortida al Mont Sec. Realment aquesta petita escapada anual, és un paradís anímic dins la rutina i l’estrés que suposa el dia a dia.La zona d’aquest any ha estat fantàstica per a la pràctica del Mountain bike, pujades dures i suades, corriols tècnics i vistes panoràmiques de por…. També molta calor, un dels aspectes més determinant dels dos primers dies.

Les vistes al pantà i al congost de Mont Rebei són espectaculars,  tanmateix el recorregut pel congost en bici és un dels punts forts de la sortida.

M’aturaré a comentar el pas pel congost, perquè va ser el moment culminat de la sortida, però no el vaig  disfrutar tal com m’esperava. De seguida m’adono que el disfrutaria més si el fes caminant i perquè no dir-ho, sense molestar els senderistes que ens miren entre admirats i emprenyats quan ens veuen passar amb les màquines per aquest lloc tant arriscat. Així doncs el video made in You Tuve que tenia en ment res de res, tranquilitat i prudencia.

També comentaré que la sortida de l’últim dia va se perfecte i per a mi la gran sorpresa, la pujada atlètica fins dalt del cim amb unes vistes a la vall molt maques i després la baixada pel camí de les cent corves. Molt bona aquesta ruta.

En definitiva, al final de cada dia he tingut la sensació de que hem aprofitat el temps al màxim, exprimint des de la primera llum del matí fins als últims rajos de sol de la tarda, tornant a l’hotel amb més ganes de sortir el dia següent.

En resum, com cada any, amb ganes de tornar a repetir l’any que ve i expectant per veure quins racons em portaran a descobrir aquesta colla de cracs.

Per Uri Noè

Ja hi tornàvem a ser, un altre any ens trobàvem per passar plegats els dies de la fira. Aquest any l’objectiu era el Montsec.

El primer dia vàrem anar a Estupinán del Castillo, un poblet aïllat d’Osca, el meu primer dia de pedalar va perillar per unes diarrees causades per unes llenties en mal estat. Quan em vaig llevar vaig arribar a pensar que no sortiria, però gràcies en Carles i el seu Fortasec vaig poder resistir i fer la ruta del dia.

El primer día vam fer bastanta pista i el més destacat va ser la visita corriolaire a l’ermita de Santa Quitèria i el bany al pantà de Canelles. Al tornar al poblet ens vàrem refrescar amb unes cervesetes i després vam posar rumb a Tremp, on buscàvem un canvi pel Magret. Malauradament no el vàrem trobar, però el seu, el vam poder deixar prou arreglat.

Després ens vam instal·lar a l’Hotel Terradets a Cellers i allí vàrem veure un munt de possibilitats: piscina, bar,?

Ens vam remullar a la piscina, després unes cervesetes i a sopar cap el bufet lliure, no cal dir que vàrem arrasar. Havent sopat quan tothom marxava cap al llit jo vaig proposar de fer unes copes, però ningú em va fer cas. A l’arribar a l’habitació i comprovar que fotia una calda de collons, el meu company de llit es va animar per a anar fer la copeta refrescant que jo proposava! Un cop engrescats amb els gintònics, en Valentí també s’hi va afegir.

L’endemà se’ns presentava l’objectiu principal de la sortida: el consgost de Mont Rebei!!

La trialera d’aproximació va ser brutal i un cop van entrar dins el congost les emocions anàven pujant de to. Passar per dins del congost dalt de la bici va ser una experiència inoblidable. Després vam fer un tram de carretera per acabar baixant per un GR abrupte que finalitzava amb una pista de baixada amb salts molt divertits que ens deixava a l’Hotel.

L’últim dia de pedalar el vàrem encarar amb l’estómac ben ple, amb un esmorzar de bufet lliure ben copiós!!! En aquesta jornada l’objectiu era Sant Salvador del Bosc, per arribar-hi vàrem fer una pista molt llarga i pedregosa que ens va fer païr tot l’esmorzar. Un cop assolit el punt més alt els que podíem vàrem baixar tija i obrir molles per encarar el que seria una de les baixades més revirades i llargues que hem fet mai. Al principi de baixar i fer aquelles corbes de pràcticament 180 graus costava una mica, però un cop pasada l’ermita, que estava a mitja baixada aproximadament, ja teniem les marrades ben controlades. Cal dir que ha estat una de les baixades que encara avui la tinc present tant bon punt pujo a la bici.

Un cop a baix, molt oportunament, el canvi d’en Magret va dir prou, per sort pràcticament tot era baixada per pista i carretera!!

En definitiva, van ser tres dies de pedalar amb una companyia inmillorable i amb grans experiències bicicorriolaires.

Per Carles Llorens

La vida és com una bicicleta, s’ha de pedalar endavant perquè sinó, perds  l’equilibri.

Nit fresca, l’aire en pica a la cara , camino lentament direcció a Can Mai Tanquis, en faig un munt de preguntes i espero respostes. Intento posar ordre al batibull mental però s’hi produeix un buit absolut que fereix, les respostes sembla que se les ha endut el vent. La trobada a casa del pastor per revisar les rutes sobre planell m’han fet aparèixer una sèrie de dubtes.

Serè capaç d´afrontar els tres dies amb les quilometrades i els desnivells  per aquelles contrades, faré anar més lent al grup, posaré en perill la meva salut i el que és més important posaré amb un compromís a la colla en el cas de que succeeixi quelcom…

La prova d’esforç ha sortit excel•lent, tots el anàlisis son correctes, la meva metgessa que em controla telemàticament el meu INR al•lucina amb la progressió i es fa creus de que pugui enviar fotos fent esquí de muntanya des de la gelera de l’Aneto.

Cal dir però que no ha estat un camí gens fàcil. Quan vaig arribar a casa aproximadament fa sis  mesos no era  capaç de caminar uns metres sense esbufegar , no tenia ben definit el  sentit de l’equilibri degut a la circulació extracorporea sotmesa al quiròfan, perdia la mobilitat a les cames i algun cop perdia la vista al fer un esforç sobtat segurament degut a la circulació per no dir el mal que en fèia l’esternon.

Desprès d’imposar-me un pla d’entrenament controlat per pulsòmetre amb  bici carretera , natació , btt  i amb l’ajut moral per part de la família   començo a veure una llumeta al final del túnel.

Segurament mai mes seré el mateix tant físicament com mentalment. Haig de tenir molta cura a l’hora de fer la cabra  perquè qualsevol cop pot esdevenir un seriós problema degut a l’ingesta diària de la pastilleta del Sintrom.

Però vet aquí que ja ha arribat el dia de posar a punt la muntura, endreçar les mudes a la bossa i  preparar les barres energètiques ( aquest any seran més ecològiques sense taurina ni cafeïna ,seran bàsicament fruits secs com a les primeres sortides amb els incombustibles Joan ,Valentí i Gio ).

Que dir d’aquest any, segurament tothom farà una petita ressenya dels indrets, escriurà una infinitat d’adjectius qualificatius dels corriols, camins de mala petja i baixadors , lluarà les menges i els magnífics llocs de descans.

Jo particularment faré referència a una colla d’amics sense posar-hi noms . N´hi ha de diferents caràcters,  amb diferents visions de la vida , de més tronats i esvalotats, més tranquils i assossegats , més valents i agosarats, n´hi ha de líders , també hi ha els que baixen de l’hort , de més callats, de més xerraires, de torracollons ….

En definitiva un col•lectiu que estima la bicicleta i que em fa fruir de la seva companyonia des de fa una pila d’anys i que ja forma part de la meva vida , que m’ha fet lluitar sense defallir en els moments difícils que m’ha tocat passar i que segurament passaré.

No puc acabar aquestes quatre ratlles recordant als companys que per raons de salut no han pogut participar del gaudi que suposa compartir tres dies amb la colla , espero i els desitjo una rapida recuperació.

Gio!! ves preparant la sortida del vintè aniversari que vinc ..