BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

I continuem amb les aportacions dels bicicorriolaires que van suar al Montsec: Tricorni i el Nét de la Trini. Bona lectura.

Per Enric Subiñà

MONTSEC

Enguany el pastor va proposar de fer la sortida anual al Montsec, espai de fet força desconegut per molts de la colla. La principal mandra que feia era la possible calor que hi trobaríem, tractant-se d’inicis de juny i de ser una serralada, com el seu nom indica, no molt ufanosa en aigua, humitat i grans arbredes, tot i que ens guardava alguna sorpresa. Les setmanes prèvies havia fet fred i força pluja, pel que vam arribar a pensar en què hauríem d’anar amb tèrmiques i calces llargues. Però en iniciar la setmana ja ens van anar anunciant un gran canvi de temperatures amb la primera calor forta de l’any, i no es van equivocar…

Primera etapa al Montsec d’Estall, la zona més seca, inhòspita i feréstega de tota la serralada, tota ella situada en la franja, a Aragó. Vam dormir en un poble on gairebé ningú hi havia estat i gairebé ningú hi tornarà, Estopiñan del Castillo, i, sincerament, no es perderan res…. Etapa distreta, la que vam passar més calor, i la que vam passar per més pobles (Estall, Montfalcó, Fet i Finestres). Llàstima que estiguessin tots abandonats…malgrat l’abandó els fa molt atractius. Quanta vida havien vist, quantes festes i celebracions, quants naixements i morts, i ara, uns pocs visitants amb bicicleta o a peu. El millor del dia: la vista des de l’espectacular ermita de Montfalcó, penjada sobre el Noguera Ribagorçana i la banyada a l’embassament de Canelles.

Segona etapa al Monsec d’Ares. S’havia planificat una etapa molt completa, passant dos cops pel coll d’Ares, però ja des de la nit abans es veia difícil pels quilòmetres, el desnivell i, sobretot, les dificultats del terreny. Efectivament un corriol que des de l’Ametlla del Montsec ens havia d’enfilar fins a la pista de coll d’Ares, després de certes dificultats per trobar-lo, ens va obligar a fer-lo tot a peu, arribant a sota coll d’Ares al migdia, una mica tard per saltar a l’altre banda per primer cop. La prioritat era el congost de Montrebei, i ben bé va valdre la pena. Ah, i fet gairebé tot amb bicicleta per part de la majoria!Darrera etapa al Montsec de Rúbies, sens dubte el més verd, humit i boscós dels tres dies. Dia gris que ens va anar molt bé per no passar la calor dels altres dies… Etapa curta, acabant abans de dinar. Objectiu un dels cims de la serralada i el descens pel camí de les cent corbes, des de Sant Salvador del Bosc. Quatre gotetes benvingudes al cim fou un bon inici del descens, molt tècnic especialment a les tancades corbes molt difícils de prendre sense posar el peu a terra.En definitiva, molt bona ruta, millor companyia, i un deu per l’aprenent de logístic. L’hotel del Llac fou un molt bon punt per acabar les dues darreres jornades, amb un molt bon bufet on els plats queien que donava gust, una piscina molt refrescant per quan s’acabava, i unes gerres de cervesa amb algun gin tònic que calien per hidratar….

Enric

Per Anscari Nogueras

ELS TRES MONTSECS

Com cada any per la fira marxem a fer una ruta en btt, aquest any toca el Montsec. Sortim divendres puntuals de Can Tarrés, la furgona de l’Uri carregada fins la bandera i el cotxe d’en Gio, que porta la Itv al dia, per si de cas.Més tard, sortira el cotxe d’en Marcel amb en Carles i en Joan.

Ens trobem tots plegats a Estopiñan del Castillo, punt inicial del dissabte, on arrassarem de cerveses i ganyips en el bar de l’Hostal, per fer gana per sopar, estirem les cames pel poble,un cop visitat, ens tornem a l’hostal per fer un senzill però copiós sopar.

L’endemà, ben esmorzats iniciem la ruta del dissabte,la calor apreta força per ser tan d’hora i es preveu una jornada asfixiant. De la ruta,  els trets a remarcar d’aquest dia són les llargues pistes assoleïades, els pobles abandonats , l’ermita de Santa Quiteria, per les fabuloses vistes que ens va oferir i el corriol que s’iniciva al poble de l’Estall.

Per altre banda, d’aquest dia també nomenar l’averia mecànica d’en Magre que va ser solventada per l’Uri i en Joan, l’esmorzar a l’Alberg amb cerveseta inclosa i la banyada final al pantà com nostre señor ens portà al món.

Arribats a l’Hostal, carreguem bicis i maletes per desplaçar-nos a Cellers on estarem allotjats els altres dos dies, de camí parem a Tremp, per veure si podem cambiar el llastimós canvi d’en Jordi.No hi ha sort,  seguim cap a Cellers per refer-nos de cop de tota el calor pasada durant tot el dia.

Un cop descarregades les bicis i les maletes, aprofitarem per fer una capbussada a la piscina de l’hotel i les pertinents jerres , tot esperant l’hora del sopar.Tenim gana, i no esperarem gaire per assaltar el buffet lliure que ens ofereix l’hotel….els cambrers no dónen l’abast per reposar l’atac de catorze afamats.

Acabat el sopar, l’Uri, en Valent i Jo, decidim fer-lo baixar amb un gintònic a  la terrassa de la piscina.

Diumenge , un cop tips de l’esmorzar, també buffet…iniciem la ruta que ens portarà cap al Congost de Montrebei.Baixem un tram de carretera direcció  a Àger, on iniciarem la Lladonada de la jornada, un Gr que no hi passava ningú desde el segle passat, el resultat va ser més d’una hora amb la bici a coll esgarrinxats per la vegetació i amb un sol que ja feia justicia.Un cop fet aquest tram agafarem una llarga pista per arribar al coll, i on aprofitarem per remullar-nos a la bassa i  dinar en la font que hi trobem .Un cop nous, acabem la pista per trovar la carretera i iniciar un GR de baixada que farà les delícies de tots.Al refugi del congost en reagrupem per continuar amb el descens del congost de Montrebei, que si les pedres t’ho permetien es podía fer tot sense posar peu a terra.Dins el congost, els més inconscients, passem el tram més vertiginós  a sobre de la bici.

Fem les fotos de rigor abans de sortirne’n i aprofitem a l’aparcament per fer un últim mos, per iniciar el camí de tornada cap a l’Hotel.Una carretera custaruda i després una GR que s’acabava mai ens portaràn a fer un últim descens pedragós que ens deixarà a peus de l’Hotel.

Banyada a la piscina, jerres isotòniques per refer-nos i un sopar abundant en el buffet, per acabar, ara sí, tots plegats fent un gintònic a la terrassa.

Dilluns, sempre és el dia tonto, per allò que ja tornem i hem d’estar al migdia a l’hotel on hem encarregat el dinar.Però, res més lluny de la realitat, es fa una ruta dura per si sola, però si afegeixes els anterios dies, més d’un acaba demanant l’hora.

S’inicia per una pista molt llarga en fals pendent, d’uns 15km i la contiunem per una pista molt més trencada i pedragosa uns 7km més. A dalt el coll,parem a esmorzar per encarar el cim, on  ens acabarà demanant un esforç més per conquerir-lo.

A partir d’aquí, tot baixada, uns 800 de desnivell, primer per pista bona i després per corriol, on les marrades ens duran al Santuari del Bosc, que ens aturarem per contemplar les vistes , fer quatre fotos i menjar quelcom.

Proseguim el descens que molts demanarem l’hora també, per les numeroses marrades, que moltes t’obligaven a fer trial per passar-les sense posar peu a terra.Enmig de les marrades, l’Enric té un ensurt en una curva i surt rodolant muntanya avall, un cop s’a dona que no té res anirem a enllestir les marrades que cada cop són menys i els trams tenen menys desnivell.Arribats a la pista, desfarem una tram del matí, per acabar puntualment amb els tres dies de pedalar pels tres Montsecs.