BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Martí Montserrat

Amb l’Enric i en Joan ens llevem ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora per fer cap a l’Arieja i aprofitar la jornada fent una de les activitats, que més ens agrada. Quant per fi estem pujant el coll de Puimorent, els núvols tapen tots els cims i no té pinta de millorar. Parem el cotxe al boral i repensem la jugada… decidim fer mitja volta i provar sort a la zona del Puigmal, tot i que no té gaire neu, com a mínim allà sembla que el temps està més o menys destapat.

Arribem al primer pàrquing de l’estació Er Puigmal(1850m) ja que a partir d’aquí no han tret la neu de la carretera, ja que malauradament aquest any no obrirà les instal•lacions. Per tant ens canviem i comencem carretera amunt direcció als Puigmals. Quant som a l’Aiguaneix deixem la pista i enfilem torrent amunt tot mirant de guanyar alçada,  buscant la millor traça a seguir. Al ser aprop de les fonts de la Ribera d’Er, atrapem tres bombers de Barcelona que van una mica perduts… no coneixen la zona i dubten per on és millor pujar.

Nosaltres veient la manca de neu al Puigmal decidim trencar a N, direcció a la carena cimera del Puigmal de LLo. Els barcelonins també decideixen seguir les nostres traces i comencen a augmentar el ritme,  la cosa es descontrola per moments, però en forta pujada i fent varies voltes maria arribem sota el coll. No tenim clar per on salvar la forta pendent però fent una gran diagonal la salvem i ens plantem a l’aèria carena cimera. Seguim per la carena ventada i amb neu força regelada que ens obliga a posar-hi el cinc sentits i a  treballar de valent.

Quan estem a l’avant cim ens atrapa com aquell qui res un esquiador solitari. Resulta ser en Joao, un amable Portuguès establert a  l’Estartit que demana si pot fer la resta de la ruta amb nosaltres.

Tos junts al cim del Puigmal de LLo (2801m) la fem petar mentre ens avituallem i gaudim de les bones vistes. Resulta que els bombers son ciclistes, triathletes, corredors de raids i coneixen el nostre Oriol a resultes de 1000 batalles.
El Portuguès tampoc es manco doncs cada dia fa esqui de muntanya i és monitor d’immersió a la costa Brava…” joder… joder “ .

Com va dir un d’ells : “nano aquí el més tonto fa rellotges…”

Tot parlant comentem com fer el descens i jo explico que fa uns anys vàrem baixar amb en Gomes per la canal que tenim just sota els peus i que baixa directa des del cim. Mentre ho estem valorant un dels bombers s’hi llença com aquell qui res. Tots dubtem , però la resta de bombers li van al darrera i tot seguit s’hi llença en Joao…Només quedem nosaltres, en Joan i l’Enric no ho veuen clar.

Jo m’hi tiro i els animo a baixar-hi doncs la neu està en molt bones condicions. No val a badar ja que el pendent és molt mantingut, crec que d’uns 45º i d’uns 250 metres de desnivell. La caiguda podria ser fatal i passem per uns moments de tensió. Un cop arribem a la part baixa de la canal on es comença a calmar el pendent, la tensió s’allibera i ens permet xalar de veritat del descens tant espectacular que acabem de fer. Seguim baixant ja per pendents més suaus i gaudint de valent de la bona neu que s’ha anat acumulant al fons del torrent.
Quan arribem a l’Aiguaneix decidim remuntar fins el Pic de Duraneu (2542m) per tal de fer un bon descens per les pistes abandonades.

Baixem per una pista negre i amb molt bona neu que ens arrenca multitud de crits de joia i també de mal a les cames doncs és una neu bona però que s’ha de treballar de valent i els “alacrans” dels quàdriceps piquen de veritat.

Un cop a la  carretera acabem el descens fins el cotxe tot fent el pas patinador.

Molt bona sortida aprofitant al màxim la poca neu que hi ha per aquesta zona del nostre estimat Pirineu.

Salut,
Martí

Assistents: tres Bombers, un Portuguès, l’Enric Logistic , en Joan Pistons i jo mateix.

Les fotos d’en Martí: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.