BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

POSTA A PUNT 14.11.2013

Per Carles Llorens

Estimats companys bicicorriolaires: seré ras i curt. El motiu d’aquesta nota és que us vull donar dues notícies. Una de bona i una de dolenta que són les mateixes que he donat aquesta nit als meus fills.

Fa aproximadament un mes vaig anar a urgències per una futilesa i em van detectar un buf al cor. La metgessa em va derivar al cardiòleg per fer- me una eco-cardio per tal d’avaluar l’estat de les vàlvules d’admissió del motoret que tenim dins el pit.

El resultat del mateix no va ésser gaire esperançador i no entraré en gaire detalls, però puc avançar-vos que tinc una insuficiència aòrtica i mitral severa pel prolapse de les dues vàlvules.

Aquest prolapse fa que el cor treballi més i per tant, també tinc el ventricle esquerra molt dilatat. Actualment podríem fer broma i dir que tinc el cor més gran que el nostre amic Pistons però sense entrenar.

La bona notícia doncs és que l’atzar va fer que anés a l’hospital aquell vespre, es fes la primera detecció i per tant vaig  començar a posar fil a l’agulla.

La dolenta  és que vaig fer-me  una altra prova, en aquest cas a un centre privat de renom i les notícies en aquest cas van ser  demolidores. El cardiòleg després de fer-me  l’exploració oportuna em comunica que degut al meu avançat estat de salut  em dóna un termini de 3 a 6 mesos per que passi pel quiròfan si no vull començar a tenir seriosos problemes.

Les ultimes setmanes han estat molt dures tant per mi com per l’Elisenda. La primera setmana que va coincidir amb la Castanyada vaig tenir una forta  depressió i angoixa que intentava amagar per tal de no aigualir la festa a ningú, nits en vetlla,  manca de gana i força nervis.

Actualment estic intentant  deixar-ho tot ben lligat,  (tots els temes relacionats amb la família, treball…)

Segurament quan pugueu llegir l’article estaré a Can Fanga a la taula d’operacions amb un equip de sargidors força competents.

Perdoneu-me que la notificació no hagi estat amb mes antelació, però la manca de temps, de ganes de passar aquests mals tràngols amb els més propers i que necessito estar el més relaxat possible abans de la operació.

Espero que tot vagi bé, desitgeu-me sort. Ja compto les hores per tornar a tocar-vos el que no sona la propera setmana via whats app.

Fins aviat companys, salut i pedals,

Carles Llorens


  1. benvolgut Carles, estimada Eli…..
    Sabeu que estem amb vosaltres pel que calgui, i crec que parlo en nom de “tota la colla”, tot anirà bé, de ben segur. Qualsevol cosa que necessiteu compteu amb nosaltres, on no pugui arribar un bicicorriols, segur que arribarà un altre.
    Sort, pedals i……fins d’aquí una estoneta.
    Petons
  2. Company bicicorriolaire, no sési ens coneixem però estic segur que em coincidit algun dia a ça muntanya. Només et vull donar ànims i espero que ens veiem properament per aquests camins ja sigui corrents, en bici o pasejant. La salut i la família és el més important i et desitjo el millor. 
     
  3. Moltíssimes forces i ànims Carles i familia, tot sortirà bé.
    Si necessiteu qualsevol cosa compteu amb nosaltres.
    Una abraçada ben forta company!!!!!!!

  4. Carles ets un gran amic i tots t’estimem, estem amb tu. Ets de les persones que tothom vol com a company. Força que tu pots. Ets una gran persona. Tots el que et coneixem volem que superis aquest mal trangol. Tots desitgem que tot vagi bé, i així serà. Força que tu pots.
  5. Estimat company: aquesta es potser la prova mes dura que t’ha tocat fer, pero segur que la podras superar i fer cim. Els teus amics som al teu costat i la teva victoria tambe sera la nostre. A la vida com a la muntanya, anem junts. La unio ens dona la força i els anims per superar tots els obstacles. Força Carles!! Donans les millors noticies tant punt puguis. Un peto i unaa forta abraçada per  tu i tambe la Eli. 
  6. Ànims Carles i Eli,

    La vida ens posa aquest Tourmalets per conquerir però com ja varem fer fa
    un parell d’anys aquest també ho superaràs i només serà un mal record.

    Una forta abraçada

    Jordi Cid     

  7. Hola Carles,  en Jordi Xicola m’acaba  d’enviar un whats app explicant-me que estaves a la Uci.  Espero que a aquesta hora ja n’hagis sortit i ens poguem tornar a veure aviat. Forçaaaaaa.
  8. home, resulta que hem deixat la penya dels amics del nostre blog amb l’ ài al cor i sense conèixer com va anar l’ intervenció!
    com no podia ser altrament, perquè el paio és fort com una olivera o un roure (axó sí, una mica primet) ha anat sobre rodes. Els metges ho varen tenir fàcil, el Carllitus no es va immutar al llarg de l’ operació, ni quan li varen aparcar el seu cor a la tauleta de treball al costat durant un parell d’ hores, per a posar-li unes fantàstiques vàlvules d’ ultima generació.
    Hores d’ ara està molt ben recuperat, després dels primers dies obligats a la Uci i uns dies més de molèsties al tòrax i l’ esquen (que menys!) Ja el varem visitar uns quants de la colla i ens varem passejar amb ell pels passadissos. El varem trobat fantàstic, animat i amb molt bon humor. Ens va maleir una mica perquè el riure provocat per les nostres ocurrències li provocava molèsties al pit. 
    Demà dijous estarà a casa. De ben segur aviat escriurà ell mateix una nota al blog. Estigueu pendents.
  9. Ben volguts Carles i Eli,
    No fa gaire, en Xarli, amb qui ens veiem molt de tant en tant, em comentà el tràngol que has sofert, i que heu hagut de passar la família.
    Malgrat tot, he sabut que la intervenció ha anat molt bé.
    d’ençà l’última vegada que ens veiérem ha passat molt temps, però, sencillament vull dir-vos que desitjo, sincerament, que tot vagi el millor possible i donar-vos, si cap, ànims.
    Com que les paraules adients són difícils de trobar, un poema, potser, ajudi:

    Joana Raspall, publicat al llibre ‘Ales i camins’ (1991).

    ‘Endavant!’

    Respira fort, que l’aire és teu
    i l’aire i tot et poden prendre.
    Un cop ja l’hagis respirat
    és carn com tu,
    és alè teu que no es pot vendre.
    Respira fort, que l’aire és teu.

    Trepitja fort, que el lloc és teu!
    On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
    La terra té per a tothom
    camins oberts.
    Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
    Trepitja ferm, que el lloc és teu!

    Parla ben clar, que el mot és teu
    i el pensament ningú no el mana.
    Si creus la teva veritat
    llança-la al vent
    i que s’arbori com la flama.
    Parla ben clar, que el mot és teu!

    Cordialment,
    Santi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.