BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

PEDRAFORCA: TOTS ELS SEUS CIMS 01.10.2013

Per Enric Subiñà

Tot just iniciada la tardor, amb poc fred, buscàvem una nova sortida a la muntanya. Mica en mica tenim el país trillat, però sempre es pot trobar alguna variant que pot fer diferent la sortida que ja s’havia fet temps enrera. Com que habitualment intentem sortir de bon matí per tornar a la tarda, el Pirineu i Prepirineu Oriental sembla que se’ns ha fet petit. L’opció per aquell dimarts era anar al Pedraforca i fer els dos Pollegons, acompanyats del Calderer.

En Martí ens va portar per una nova ruta amb cotxe que de ben segur agafarem sovint: la C-62, una nova carretera que partint de la C-25 (eix transversal) poc després de Vic, passant per Prats de Lluçanès, et deixa a Gironella, en l’eix del Llobregat.Cap a les 9h del matí aparquem el cotxe una mica més amunt del mirador del Gresolet, sota mateix del refugi Lluís Estasen. Iniciem la marxa amb un dia molt clar camí del Verdet, ruta clàssica de pujada al Pedraforca. Ruta ràpida i dreta, molt coneguda, que en poc més d’una hora i mitja en deixa al cim del Pollegó Superior (2.506mts). Foto de rigor, una mica de roba d’abric ja que el ventet és una mica gèlid, i seguim el camí cap al Calderer (2.505mts), molt bonic cim que es fa ajudat per unes cadenes en els trams més verticals. La darrera vegada que vam estar aquí amb el Martí vam recular ja que no vèiem clar la baixada directa cap la tartera. Aquesta vegada, però, vam seguir unes marques carabasses que li havien dit al Martí que ens hi portarien, i el cert és que, no sense alguna petita dificultat, ens menà directament a la tartera, una mica més avall de l’Enforcadura.

El següent objectiu era el Pollegó Inferior, per entendre’ns, la banya esquerra de la visió habitual del Pedraforca. La ruta directa des de l’enforcadura cal fer-la amb corda i amb algun pas amb certa dificultat. Vam prendre la ruta que ja havien fet anys enrere alguns bicicorriolaires, això és baixar pel llom del Pollegò Inferior cap a Gòsol per anar a buscar un camí que ens baixés fins al Prat del Reu, al peu de la imponent cara Sud. Pausa per recuperar forces, i ascens per l’espectacular Gran Diagonal, que amb l’ajut d’alguna cadena et mena fins al dessota mateix del cim. Una zona amb certa dificultat, on les mans i una mica d’habilitat són imprescindibles, et deixen el camí lliure per fer el cim (2.445mts). Fantàstic mirador del Pollegó Superior i del Calderer que havíem fet feia unes horetes.

Baixada espectacular pel llom de les Costes d’en Dou, terreny molt pedregós per on sembla rar trobar camí de baixada, per cert, força ben marcat amb pintura verda. Un cop al bosc, i seguint un bon corriol, arribem al peu de la tartera, que travessem per prendre el PR que ens retorna al Lluís Estasen.

Volta molt recomanable per qui es senti còmode en les alçades i sàpiga utilitzar els braços per superar alguna petita dificultat.

Els corriolaires: Andreu, Enric i Martí

1800 m. de desnivell i 6 hores.

Les fotos de l’Andreu: cliqueu aquí
Les fotos d’en Martí: cliqueu aquí.
Les fotos de l’Enric: cliqueu aquí.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.