BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

CONVIDATS AMB EL GRUP DE CANET 03.08.2013

Per Marcel Torrus

Dissabte 4 infidels de Bicicorriols canviem de colla, encara que sigui per comprovar experiències diferents amb gent molt variada.

Tot comença a principis de setmana quan porto la bici al taller per afinar-la. Allí em conviden a fer la sortida del dissabte. La colla en qüestió és l’equip Racing de Different Bikes de Canet de Mar i altres amics i clients de la botiga, m’hi afegeixo.

El dimecres tot sopant deixo la proposta sobre la taula a la colla, en Joan és l’únic que mostra mínim interès sense cap compromís. Envio un whats al Manel T., ja que sempre que “pot” està a punt per canviar d’aires. Ja el divendres al migdia hi som confirmats els dos. A última hora i com qui baixa de l’hort apareix en Pep demanant proposta per fer flaca el dissabte, cony, penso -tio estaves a la taula també el dimecres al vespre- quan vaig deixar anar la proposta, entenc però que no estigués al cas d’això ni de res, ja que aquella hora hi havia una boira molt, molt espessa sobre la taula que ocupàvem, en fi, que ell també s’hi apunta.

La ruta en qüestió està pensada perquè a les 15h., siguem a Canet de tornada. Res més lluny de la realitat.

A les 07h en punt sortim per la N-II fins a Malgrat de Mar, abans d’arribar-hi tenim la primera pana, una punxada de traca i mocador, un tubular d’unes de les bicicletes del grup carda un pet digne d’un petard dels potents de la revetlla de Sant Joan. Arribem sense més a Lloret amb un ritme gens exigent. Allí comença el primer coll que ens durà a Tossa, es comença a veure tot pujant  que hi ha molts gallitus i picats dins del grup. Tot controlat per en Joan i Pep que pujant el seu ritme van estudiant a la concurrència, en Manel també hi apareix per davant per si s’ha de donar alguna clatellada algú. Un cop a Tossa agafem la bonica carretera que’ns deixarà a Sant Feliu de Guíxols. Aquí el grup es va estirant, és una carretera trenca cames d’uns 20km enfilada als penya-segats del sud de la Costa Brava.

Jo resto pel mig del grup, endevino el mallot dels Bicicorriols dels companys donant una imatge de control al capdavant del pilot, l’altra majoria de participants van amb mallots de Different Bikes o d’altres firmes comercials. Kilòmetre a kilòmetre se n’adonen que els de la colla no són uns qualsevols sobre les seves màquines. Arribem a Sant Feliu al voltant de les 10, ens encaminem cap a Calonge, passant per Platja d’Aro, on a la sortida del poble i en direcció a la Bisbal de l’Empordà i esmorzarem. Aquí perdem tota esperança de complir amb l’horari previst, estem més d’1,30h per menjar, tot i que teníem reserva, i sabien que n’érem 21, van curts de personal o poques ganes de treballar. No en va reguem l’espera en cerveses, refrescos i un porro de vi blanc que en Joan es fa seu. Al restaurant tenen entre moltes altres coses un problema de logística, en Pistons volia el vi blanc servit en un porro, doncs lluny de servir-lo com ell precisava li porten la botella de vi. Cansat de demanar-lo, en pilla un de la taula ple de cervesa que un altre comensal demanar, com aquell qui no vol la cosa canvïa el líquid dins el vidre, on hi havia cervesa ara hi ha vi, això si… reparteix la cervesa posada en boniques copes com acabades d’arribar per la taula, ningú no entén que ha passat, però tampoc pregunten…

Tot just en sortir del restaurant comença el primer coll dels dos que hem de fer.

El Coll de la ganga que enllaça Calonge amb la bisbal de l’Empordà coll molt curt d’uns 5 km. I molt suau, aquí ja comença a caure una intensa calor, cosa que sumat a la digesta de l’esmorzar el fem  a un ritme suau i en grup.

Ja a la Bisbal de l’Empordà ens reagrupem, fem via cap al Coll de la Pallaia en la transició entre coll i coll passem pels bonics pobles de les Cruïlles i Sant Sadurní de l’heure estem circulant pel bell mig del Massís de les Gavarres aquí en Pep enriqueix els meus coneixements, cosa que li agraeixo, fent comentaris de la zona, diu que aquesta zona també li diuen l’Empordanet integrat per petits pobles però molt exquisits.

Passat Sant Sadurní comença el coll d’uns 11km i que’ns durà a un punt màxim de 350m., d’alçada on hi ha el cim del coll i l’església de Santa Pellaia, d’on es pot gaudir d’una magnífica vista del pla i de la costa Empordanesa. És aquí on comença a imperar la força dels bicicorriols. Només començar en Joan i en Pep engegant l’ascensió amb un ritme que pocs el poden seguir, em quedo amb el Manel amb un ampli segon grup. En Manel es vol suma a la festa i amb una accelerada deixa clavats a tot el grup, només un el segueix i desapareix de la meva vista en pocs metres, segueixo en el grup, un parell també s’alçant i comencen apretar de valent, m’hi apunto, i puc aguantar-los durant un parell de kilòmetres, després en quedo sol i és així que arribo a dalt, estic content de la resposta que he tingut, encara hi ha força gent al darrere. Ens reagrupem fem la foto de grup al costat de l’església i comencem una divertida i ràpida baixada, que encapçalem, fins a baix, tots quatre en bonics relleus, la resta ens segueix.

Arribem a Cassà de la Selva on parem en un bar a refrescar-nos, collons quin bé de déu a la barra, ens serveix una noia molt ben feta. Fora departim sensacions, i ens batejant com els 4 mosqueters no em va davant del pilot sempre hi ha algun mallot bicicorriols, la cirereta, aquesta última baixada, on m’hi he pogut sumar. A partir d’aquí planegem cap a Caldes de Malavella, on sempre al capdavant hi som presents, anem parant per reagrupar-nos. Canviem la idea inicial d’anar cap Fogars de Tordera per no fer la nacional, s’ha fet tard, doncs seguim fins a Tordera en pilot i fent relleus, on també som protagonistes. En arribar al restaurant Cal Coix una altra parada, ja en tenim prou!!! la gent va tocada i nosaltres tenim tard, consensuem una fugida per no parar més, marxem tots quatre, darrere nostra es forma un altre grup que ja no ens atraparà, passem als pocs metres a un que ja havia començat a tirar, en arribar a Tordera s’ha unit a nosaltres un Cicle Esteve que també venia a la sortida, a la segona rampa entre Tordera i Malgrat el deixem fos, ja no el tornarem a veure més. Arribem a Canet sobre les 17h, després d’anar a un pas fort i amb relleus constants entre nosaltres, som els primers a arribar a Canet. …, i que així consti

Els corriolaires: Pep, Joan, Manel i Marcel

Kilòmetres: 170
Desnivell+ acumulat 1.600mts.
Algunes fotos d’en Joan: cliqueu aquí.


  1. Benvolgut Marcel, el teu relat està una mica esbiaxat per l’emoció del bon paper de la colla.
    Efectivament anàvem una mica encongits ja que la carretera no és el nostre medi natural, tot i que sembla li anem agafant la mida.
    Tens raó que aquell corral està ple de gallitus. Nosaltres només en tenim un i, amb les clatellades que rep, l’anem adreçant. A Canet en canvi és un girigall, fins i tot pedalant. 
    Ara bé, hi ha uns quants pollastres de pota blava que, tot sigui dit, estan a la primera volada. En Donadeu, l’O. Vila, i el mamalló de 15 anys, mengen a part. I, collons, si menja la jovenalla. 
    Sí noi, vam tornar ben cofois de la bona impressió causada. 

    Salut!
     

  2. Marcel,

    Bona crònica de la sortida! Els 4 mosqueters ja ha quedat. Està clar que vam començar la jornada una mica a veure-les venir, i vam acabar fent de pastors. Quin honor!

    Del que segur van al.lucinar fou al bar, mentre ells demanaven aquarius, coca-coles i altres begudetes similars, alguns dels mosqueters es fotien cervesa a dojo i un porro sencer de vi blanc.

    Fins la propera, i torna’m a convidar! MOLTES GRÀCIES! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.