BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Marcel Torrus

A mitja setmana em passa per la ceba d’anar a fer la típica, com diuen, ”marçalada”,  repico en el whattsapp per si algú m’hi acompanya. Quasi sobre la línia, es en Joan qui respon, –jo vinc–.

Doncs dissabte a les 08h quedem a Sant Celoni per iniciar junts la ruta, en Joan ve de Mataró per Llinars, en el meu cas vinc de Canet per Vallgorguina. El dia apunta a molt calorós, estem a la canícula de l’estiu i aquests dies apreta de valent. En som coneixedors, i això no es cap motiu de deixar-ho. Tanmateix, a la baixada de Collsacreu fins a  Vallgorguina passo fred.

Un cop retrobats engeguem la sortida cap a Breda, la recta de Sant Celoni fins el desviament a la Batllòria es molt pesat, per avorrir la carretera, a més trobo un tram perillós, amb poca vorera i trànsit feixuc. Un cop ja a la carretera que ens durà a Breda molt millor, fem via cap a Arbúcies per un coll prou generós.

Ja al poble agafem direcció Viladrau pel coll del Revell, m’encanta aquest coll, es deixa fer molt bé i la carretera es quasi per nosaltres, molt poc trànsit, no em va els veïns de la zona utilitzen l’Eix que serpenteja per allà. Tan sols l’últim kilòmetre i mig pica força i sense cap ombra, aquella hora fa calor de valent. A l’arribar dalt del coll parem a esmorzar en el restaurant de la gasolinera, ens l’hem guanyat, i fem bona estada, res de cerveses però, coca- cola i aigua. Es del restaurants que tenen coca- cola de 25cl, quina mariconada, decidim acabar-ho amb aigua o ens deixem la butxaca, amb la calor que fa…

Al marxar canviem impressions amb uns cicloturistes de la zona que van cap a Vic, bona gent per aquelles contrades. Seguim a la nostra, direcció Viladrau, la carretera avisa del que vindrà anem de cara amunt fins el desviament de Sant Marçal. Allà comença la traca. Dos kilòmetres de pujada sense contemplacions ens avisa que estem davant del gran massís vora Mar. Anem fent, per cert en tot, en Joan com sempre no el veig suar, aquest noi es d’un altre planeta, ja ho faig jo pels dos. La pujada té uns 12km que es va suavitzant alhora que puja. Arribem a Santa Fe i fem parada, després de gaudir de l’entorn i una coca-cola, ara si de llauna.

Seguim gaudint de la baixada que acabarà a Sant Celoni. Curiós el canvi de temperatura que trobem tot baixant a Campins amb foc a l’ambient. Ja a la cruïlla de Vallgorguina ens separem, en Joan desfà el camí per tornar a Mataró i jo el mateix per anar a Canet.

Bona sortida.

Dades:
Kilòmetres 120/134
Desnivell+ 2.600.
Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.