BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Pep Famadas

Han passat uns quants dies d’ençà la matinal objecte de la crònica però com que em vaig comprometre a quatre ratlles, aquí les teniu. Em disculpareu els afegits per no recordar els vostres noms.

Ens trobem a l’hora i lloc habitual tot una colla, uns quants corriolaires de sempre però d’altres convidats per vàries bandes, tots plegats mamallons de l’edat del nostre gallitu si fa no fa. Això sí, equipats amb bones eines. Fins i tot apareix la cosineta de la meva montura, la KTM 29 del Doctore, aquesta vegada conduïda per en Ramon, recent incorporació a l’equip d’en Pistons. Sap greu veure aquesta cuca grapejada per tantes mans diferents, però vaja, segur que està ben repassada. A Cabrera encara s’hi afegeixen en Sergi i un amic igual de mamelló. Els veterans aquesta vegada devem ser minoria.

En Pistons té la ceba al cap d’anar a investigar nous verals per la banda de Martorelles pel que anem de dret cap a Can Boquet, pel pujador de les vinyes de Cabrils. Com sempre, pugem a fons i la jovenalla se n’adona que no se les mamaran dolces. Per compensar l’escalfada en Pistons ofereix el corriol de descens que volta el Turó d’en Roure i tornem allà mateix. Malauradament trobem un tap(ax) i no l’assaborim.

Ens dirigim ara cap el clàssic dels fondals de la font de Sant Mateu (em sembla) aquesta vegada en sentit contrari, també gas a fondo. Voltem les vinyes i l’ermita, tot parant per no perdre el personal i ens dirigim pel GR cap el coll de Can Gurgui (no n’estic segur, aquestes contrades no són les meves). Aquesta vegada els nouvinguts tasten un corriol cara avall, revirat i trampós viarany que permet esplaiar-nos. Cal prendre nota d’aquest tram ja que val la pena. Un cop agrupats de nou a la pista anem a cercar un altre descens que haurem de descartar ja que està ocupat per una caminada. Desfem un atlètic pujador per engolir-nos en un altre corriol de descens tot joiós que malauradament s’acaba ben aviat. No ens queda més remei que malbaratar l’alçada que ens resta per una pista fins a Vallromanes, on fem un mos força digne i unes cerveses més encara, al Casal.

Durant l’esmorzar el parell de lumbreres bicicorriolaires tornen a ciutat per carretera, no sense dubtar del camí a seguir (santa paciència). La resta abandonem la idea d’anar encara més a ponent doncs anem tard. Saltem cap a la banda de Can Maimó per a cercar una de les nostres explosives rutes de tornada, encara més incendiària pel fangueig existent. Ja tornem a ser a dalt, a Can Gurgui (suposo). I per la darrera fogonada res millor que un altre corriol extrem, que ens deixa just sota Sant Mateu. Amb aquesta darrera traca ja tenim la canalla ben baldada.

Com a cirereta final el descens del camí de les aigües cap a Premià de Dalt, amb vacil•lada inclosa pel pontet del Gentil Cavaller.

Tots plegats hem gaudit una bona matinal, força atlètica, on hem pogut constatar que en mig d’un corriol l’edat no compta. I això que en aquesta ocasió el nostre estimat Prosciutto no hi era!

Salut.

Corriolaires veterans: Pistons, l’Home Senzill, el Maestro, en Logístic, la Flò de la Cerdanya, els lumbreres Ventús i Raffanculo, i un servidor (no sé si em deixo algú).
Corriolaires mamellons: El Gallitu que està canviant la ploma (aviat serà un bon capó), el Gentil Cavaller, i el Ferro Roent de Cabrera.
A més a més els afegits mamellons: En Ramon Difícil, en Toni Assistant Coach, i un parell més (disculpeu-me).