BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Anscari Nogueras

Ja fa dies que havíem reservat aquest diumenge per fer el tomb fora de casa, des de que ens vam assabentar que havíen anulat els 100km de les Guilleries, i alguns de nosaltres  hi pensàvem participar. Aprofito l’avinentesa per fer una crida a que curses que es realitzen al nostre país no es deixin de fer per problemes de voluntariat, com sembla que ha passat amb la de Sant Hilari.

Sortim a quarts de set nou corriolaires, sembla que tindrem bon dia, i a més , de les primeres vegades que no patirem pel fang a la Garrotxa, arribem a Sant Esteve d’en Bas, que el forn encara no és obert, aprofitem per vestir-nos i tenir-ho tot apunt per quan obrin.

Coca de croissant amb pinyonets i crema i café amb llet per començar a quarts de nou.

Sortim de Sant Esteve direcció al Santuari del Far, en Joan porta muntura nova, una Berria de 29 muntada “full”, que els hi han deixat a la botiga per fer un reportatge. La primera pujada del dia la fem a ritme, és una pista bastant bona amb un parell de repetjons al final una mica trencats, deixant-nos en una prat on pastaren quatre vaques. D’aquí planegem una mica per fer el primer descens que ens deixarà a St.Cecilia i treure’ns la son de les orelles, la diversió és diversa, n’hi ha que es tiren pels tobogans amb la bici de bastó…

L’ Uri, arribat el dia abans de viatge de noces, encara està amb jetlag, però aviat aterrarà a la Garrotxa. Després de contemplar l’ermita, enfilem direcció al volcà de St.Marc travessant primer la vila de Sant Feliu de Pallerols. Arribat aquest punt després d’una pujada de les que no val a badar, el pastor es despista una mica i ens encigalem, en el mateix tram que l’altre vegada que vam fer la ruta i acabem pujant un tram direcció al coll de Condreu amb la bici a coll, abans però, hem d’adobar la bici d’en Valentí que ha torçat el canvi i l’impedeix continuar.

Després de la Lladonada, agafarem un corriol llarg i distret que va per sota de la carretera, per acabar en un tram aeri al costat del coll de Malla on els més “freeriders “ faran de les seves.

D’aquest punt, fem un tram de carretera fins que en Pep li marca el gps que hem d’agafar a l’esquerra un camí molt pedregós on les 29 ni s’assebenten, per contra l’Uri, queda atrapat amb el pedal i al caure s’enganxa el dit gros de la mà quedant endolorit per tot el dia.

Arribem al Santuari del Far, contemplem les vistes, alguna foto i demanem les cocacol.les tot menjant l’entrepà que cadascú porta. Tot seguit, agafarem l’esplèndit corriol i alhora aeri que va fent la cinglera fins al pla de l’Om, aquí enllaçarem amb les marrades del Grau del Goleró, divertit i llarg descens que fa pujar l’adrenalina, amb tot un seguit de curves impossibles que només són aptes per els que fan votets sobre la bici…

A partir d’aquest tram vindrà la pujada més llarga i potser pesada de la jornada, dic pesada perquè totes les altres són distretes i tècniques per contra aquesta és una pista transitada fins i tot per 4×4, aquí cadascú pendrà el seu ritme, en Pep i Jo seguim l’estela d’en Pistons que només li faltava la 29 per anar com un coet, després tot comentant la jugada ens assabentem que ens anava esperant fins que l’avorriment va poder amb ell VA PARIR¡¡¡

A dalt al pla, en Valent i l’Uri ens diuen que en Tresunces va tocat de l’esquena, surt d’estar un mes parat per un problema lumbar i poder aquesta ruta no era la millor per retornar, però qui s’en pot estar?? Finalment arriben en Manel i en Carles, aquest li du la seva motxilla doncs sembla que el dolor li ha tornat per esgarrar-li la sortida.

Mengem quatre “ganyips” i ens hidratem bé per continuar la marxa, en Manel li donen un “superbump” per veure si el rebifa de la recaiguda. Continuem enfilant direcció al salt de Sallent, per una pista rocosa i amb algun que altre repetjó abans de trobar la carretera encimentada que ve del pantà de Sau, en aquest tram l’Uri després d’ingerir casi un bossa de Matumix, desperta de la lluna de mel, i ens obliga a apretar la carcanada.

Enfilem la carretera que ens durà al salt i d’aquí continuarem per pista direcció a Rupit, que semblava aprop però a mi particularment se’m va fer pesat a més del ritme que portavem la pista no deixava de pujar.

Al final de la pista que ens deixava a peu del poble, en Manel decideix tirar avall per carretera, doncs l’esquena li segueix fent la guitza i no pot continuar, l’Àngel i en Valentí, s’apunten acompanyar-lo.

Els que restem, baixarem a Rupit per un corriol molt divertit i ràpid, després ens dirigirem cap a Pruit per un tram nou i que és menys costerut que el vam fer llavors.

A Pruit ens aturem a omplir bidons i menjar alguna cosa, quatre ganyips i unes llaminadures ens semblen el millor menjar del món, en Gio segueix amb els seus entrepans de tres pisos amb manilles i folre que fan molt bona pinta.

Són les quatre i ja tenim ganes d’arribar, ja comencem a tenir sequetat i lo millor de sortir per la Garrotxa és el fi de festa que ens espera.

Continuem per un corriol per sobre el llom a la serra de Mateus, molt atlètic a les pujades i divertit a les baixades, és un puja i baixa sense descans, fins arribar a la pista que ens durà a Falgars.

Aquí, per sino en teníem prou, comencem a fotre pals uns als altres, sabem que queda poca pujada i estem decidits a donar-ho tot, en Joan i en Pep, estan intractables, els demés fem el que podem… Arribats a Sant Miguel de Castelló, anirem a fer la troballa que vaig fer fent una passejada amb la parenta per volts de Semana Santa, és el GR que es dirigeix cap a Joanetes i és una descens que és molt variat, a l’inici és pedregós i tècnic, que no val a badar, en Joan posa a prova la Berria i la veritat és que la supera amb nota, això sí la de Ciudad Real s’endurà una rascada al tirant…  jejeje

A la meitat del descens, travessem un prat tancat, que aprofitem per agafar aire abans d’iniciar el segon tram, que es basa amb grans reguerots, curves molt tancades amb arrels fent la punyeta i un ràpid corriol que ens deixarà al torrent que passa per Joanetes.

Fem els 3 km de  carretera per arribar a Sant Esteve, on ens canviarem de roba per anar a Olot i acabant fent un copiós berenar-sopar.

Fins aviat,

Anscari

Els corriolaires: Gio, Valentí, Pep, Carles, Manel Q., Uri, Àngel, Joan i Anscari.

Les fotos d’en Gio: clica aquí.