BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Giovanni Leonardi

Quan varen dir per la tele que podia nevar a la costa la nit del dissabte, vaig pensar que –cagundena!- em perdria la sortida sobre la neu, ja que el diumenge no hauria pogut estar amb la colla per compromisos gironins de família. Per això, quan m’aixeco el dissabte al matí i obro la finestra, em quedo ben sorprès pel paisatge tot emblanquinat que tinc davant meu. Neu, neu, neu! Uns cinc cms. bons de gruix de neu cobreixen la serralada litoral fins l’autopista!

Obro el mòbil i disparo una convocatòria immediata als companys del grup: això s’ha d’ aprofitar ràpid, “ipso facto” com deien els meus avantpassats, abans que la temperatura del dia pugi i s’endugui aquest bé de deu.

Ningú però s’hi apunta. Envio un ultimàtum i deixo 15 minuts de temps. Res. Maleïts covards, vosaltres os ho perdeu!

Així que agafo la bici i tiro ràpidament parc forestal amunt. Ai que no em trepitgin els corriols!! La pista és tot un fangar, ja pugen cotxes i jeeps carregats de gent. Passat el parc, em fico al primer corriol a l’ esquerra un cop passada la cruïlla direcció Can Bruguera. Merd! Ja hi han passat dues bicis! El camí següent que baixa cap a Cal Gaig però està verge, m’hi foto i vaig a buscar el corriol de la font d’ en Homs fins tornar a sortir a la pista a l’altra banda, prop de La Cornisa. Fantàstic, es pedala de conya, tot i la constant dutxa de neu de les branques dels arbres, que tanquen el pas en tot moment, doblegades pel pes de la neu.

L’ únic problema, la barreja de fang i neu que deixa els pedals inservibles. Els vaig netejant com també les cales, quan paro per fer alguna auto-foto, i no serveix de res.

És igual, estic gaudint tot solet en mig d’ un paisatge preciós. No és tant nevat com fa just tres anys, aquell 9 de març del 2010 que va causar tanta destrossa per tot el principat, dia en que també vaig sortir sòl (mireu la foto-collage), però aquella vegada gairebé no es podia avançar per massa neu.

Després de dues hores i d’ unes variants més, torno cap a casa passant per Can Bruguera. Deu meu!, mig Mataró ha pujat a trepitjar neu! Nens corrent  i llençant pilotes de neu, una graciosa no saps estar se’n de tirar-ne una contra meu (va parir!), sembla l’ entrada de la festa del Super Tres!És tota una gran il•lusió col•lectiva.

Nois, la propera vegada que passi, no us ho penseu dues vegades. Deixeu el que sigui i aneu a ficar-vos-hi ben rapidet. No passa cada dia i és un delicte no sortir ja. L’ endemà no trobareu res més que fang i tot fet un fàstic per les motos i la gentada.

Arrivederci, ragazzi.

Les fotos: cliqueu aquí.