BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

PIC DE MORTIERS (2605 M.) I LA VALL DE GALBA 29.01.2013

Per Enric Subiñà

Enguany no va començar a nevar “en serio” fins a inicis del mes de gener, tot i que les nevades sempre van venir acompanyades per fronts del nord, amb el que gran part de la neu va caure al Pirineu Occidental i, en menor mesura, a l’Oriental, sempre acompanyat de forts vents. Teníem ganes d’estrenar la temporada d’esquí de muntanya, tot i que en Martí ja havia fet alguna sortida però sempre aprofitant la neu de les pistes d’esquí.

Jo la setmana anterior havia esquiat a Masella, i certament els cims es veien molt ventats. Altres companys que aquell cap de setmana havien estat al Puigmal ja comentaven la poca neu, que obligava a treure’s els esquís en certes zones. En canvi, coneixíem que la situació de l’alta Cerdanya, també dita francesa, era molt millor, i les seves pistes d’esquí oferien unes bones quantitats de neu. Una d’aquestes zones era la de Formigueres, on quan hi havia esquiat la temporada anterior havia vist unes muntanyes interessants per fer amb esquí. Mirant a la web vaig trobar forces ressenyes d’un pic que a mi m’era desconegut: el Mortiers. Era un pic situat a la capçalera de la vall de Camporrells, molt a prop del Peric. Feta la proposta al Martí, que sorprenentment no l’havia fet mai, vam decidir de fer-hi cap.

Després de matinar força, i un bon àpat a Puigcerdà, arribàvem a Formigueres cap a les 10h del matí. Tot i l’arribada de l’esperat anticicló, el dia era força núvol, i un xic ventós, amb temperatures no gaire baixes. Jo estrenava botes, unes Dynafit TLT5, ja que les velles Koflach de 20 anys mereixien una jubilació!. Ens vam equipar i pistes amunt, a buscar la serra de Mauri. No hi havia gaire gent a pistes i no vam fer nosa. En arribar a dalt de tot de Mauri, el vent havia foragitat tota la neu, i va caldre de treure’ns els esquís uns 5 minuts fins que vam començar el curt descens a la vall de Camporrells. Vall molt bonica i capçalera de petits llacs, on hi ha un refugi del CAF. Des d’allà vam començar un suau ascens, remuntant la vall, camí del cim de Mortiers (2.605m.), que teníem al davant, i on vam arribar al cap de poca estona. Al cim vam coincidir amb un grup de 4 bombers catalans. A mi les botes em feien un mal horrorós, i a banda de llagues (que és el mal menor), em sentia una pressió al peu força inaguantable.

Després d’alguna foto, de gaudir d’una bona vista sobretot a ponent cap els cims d’Andorra i de l’Ariege, vam iniciar el descens cap la vall de Galba. La primera pala tenia una neu excepcional, de molt fàcil esquiada. Tot flanquejant cap a l’esquerra per entrar a la capçalera de la vall, ens vam anar trobant cada cop amb més neu pols i fonda, tot i que permetia una bona baixada. Es notava la gran acumulació de neu al fons de les valls, neu que sens dubte era la que mancava als ventats cims. Un petit refugi gairebé curull amb uns 3 metres de neu acumulada en feia mostra, i iniciava la part plana de la vall on el descens ja no era possible sense ajudar-se dels pals, degut a la poca pendent. Finalment van trobar el punt on calia tornar a remuntar prop de 200 mts de desnivell per tornar a l’aparcament de l’estació d’esquí. Per fi em vaig poder treure unes botes que van deixar al descobert uns peus llagats i inflats. Esperem que s’acabin adaptant…

Sortida feta el 29 de gener per l’Enric i en Martí.
1300 metres de desnivell.

Les fotos de l’Enric: cliqueu aquí.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.