BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Enric Subiñà

Dimarts matí. Havíem quedat amb en Martí per anar a fer un tomb pel Ripollès amb la flaca. La metereologia marcava dia transparent, i el primer que vam fer fou mirar el temps a les 8h: Sant Pau de Segúries -1ºC. A quarts d’onze aparcàvem a Ripoll. Culotte llarg però tèrmica, xaleco i manguitos a dalt. El cel era blau i el dia esplèndid. Una jaqueta ens podria molestar. Per si de cas jo duia peücs.

Inici per la nacional cap a Sant Joan, per anar posant les cames a punt. A l’ombra força fred, i encara i havíem racons gebrats. Un cop a Ribes, cruïlla de Bruguera, i cap amunt! Jo tan sols havia pujat per aquí en BTT quan vam fer el Meridià Verd. Era de nit i no recordava molt, tan sols que va ser llarga. Efectivament, els primers 4 qms. fins a Bruguera força mantinguts però per bon asfalt. Quina pau a Bruguera! I quin poblet més bonic. A partir d’aleshores l’asfalt donava pas a l’emporlanat i a pendent més sostingut, de prop del 10% però amb trams del 14%.

Mica en mica travessàvem el bosc dels primers quilòmetres per entrar en els prats oberts al tram final, fins arribar al Coll de Jou, a més de 1600mts. Grans vistes, fotos, el paravent, i iniciem la baixada, amb el primer tram glaçat, i amb un terra dolentíssim fins a Sant Martí d’Ogassa, que et feia baixar amb molt de compte. Ruta espectacular, amb grans i sorpressius pendents, tot i que curts. Es ressegueix la vessant de migdia de la Serra Cavallera, passant per grans masos i esglésies romàniques com Sant Martí de Surroca o Sant Miquel de Cavallera, per sortir a la colònia Estevenell.

Començàvem a tenir gana, i la millor opció era anar a Sant Pau de Segúries, a can Baral·la. Com sempre espectacular: tres plats més postres. En Martí una amanida de pops, una paella (per tres o quatre) i el tercer que no el va demanar. Jo un entremès, patates farcides i espatlla de xai. Ah, em deixava el flam amb nata i la crema catalana! Però calia continuar pedalant, i el proper objectiu era sant Joan de les Abadeses i el coll de Santigosa. Sort que és un coll que es deixa portar molt bé, amb boniques fagedes al capdemunt. Enllaç amb la carretera que d’Olot porta a Ripoll, petit tram de pujada fins al coll de Canes i “baixada” a Ripoll, i ho poso entre cometes ja que hi ha molts trams de planer i de petites pujades que t’acaben de trencar les cames, quan el sol ja havia marxat i calia espavilar-se per no enganxar la nit.

90 qms.

1800 mts de desnivell positiu.

Les fotos de l’Enric: cliqueu aquí.