BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Si en l’anterior edició d’aquest rogaine fracassàrem estrepitosament, arribant vint-i-cinc minuts tard a meta, tot i jugant, com aquell qui diu, a casa, enguany ens emportem el premi a l’esforç, a la bona planificació i a la lucidesa en la presa de decisions. Malgrat que una d’aquestes decisions, un canvi d’itinerari a mitja cursa, no ens semblà el més adient per aconseguir més punts en menys temps, la recompensa arribà inesperadament.

L’estratègia presa en l’itinerari, com és l’habitual en tothom, fou d’enllaçar els controls fent el menys desnivell possible. El mapa que se’ns donà era d’una escala d’1:20.000 i comprenia una superfície d’aproximadament 40km2 i delimitava pel sud amb Canyamars, per llevant amb la Casa Nova de Pibernat, pel nord amb la urbanització Canada Park a Trenta-passes i per ponent amb les Vinyes de Llinars. L’inici de la cursa estava a les instal·lacions esportives de l’Esmeralda (rebatejada com a Can Masuet-El Far). Després de fer-li la primera llambregada al mapa, vam estar d’acord en escombrar la zona d’El Corredor-Canyamars, continuar a l’inrevés de les busques d’un rellotge per la part més externa del plànol per marcar les fites amb més puntuació i rematar la zona més atapeïda de controls entre Collsabadell i la falda del vessant nord del Far en el retorn cap a meta. Això darrer sempre suposant que ens restessin forces.

Vam iniciar la cursa amb pluja però no molestava. Tant sols quan fèiem bosc a través, se’ns mullaven les malles. Tret d’això, cap inconvenient amb l’aigua, tot el contrari, el paisatge es fa molt acollidor i alhora engrescador en les primeres hores. Més tard et fa desitjar estar ajagut en una butaca a l’escalf d’una llar de foc.

Pels voltants de la quarta hora vam fer un canvi en el recorregut previst: un control de vuit punts, d’aquells aïllats, i l’eufòria que portàvem, ens posaren a prova fent el més gran desnivell parcial de la jornada. Equivocadament o no, vam deixar-hi una gran part de les darreres reserves i, a partir d’aleshores, la remuntada cap a El Far va ser un sacrifici contra el rellotge.

Havent marcat la darrera fita al vessant nord d’El Far, remuntar fins el mateix santuari i, per Can Guinart, superar el repetjó fins la urbanització, gastant tota la benzina per no fer tard a l’arribada i a més, anar passant els nostres més propers rivals, és que no té preu. Sovint, hom actua com un autòmat. I amb raó. A casa, després de passar el nostre itinerari pel programa de confecció de rutes, el Bike Road Toaster, ens digué que havíem corregut 38,5 km. amb un desnivell de prop de 1.100 m.

Al final, però, arriba la recompensa. Abans que ens donin el full amb el resultat, ja sabem per altres companys que possiblement haguem fet la millor puntuació. Els peus comencen a allunyar-se del terra. Els gestos de complicitat amb el company Martí són innegables. Ens tocava.

Ens fem una dutxa reconfortant, dinem amb restricció de bisos, ens donen els premis per bon minyons i anem a fer uns cigalons al bar i uns xupitos, aquests darrers per gentilesa de la casa, i la fem petar amb els nostres contrincants: els Trangoworld (Tarrés-Rodriguez) que gairebé sempre guanyen i els Hop hop (Aubets-Alarcon) que van davant en la nostra categoria. La grandesa d’aquest esport és comentar la jugada amb els rivals: on ens hem encallat, per on hem traçat més bé, aquí hem corregut, allà un sotabosc impossible…

I fins aquí la crònica de la jornada. Farem, com fins ara, el que podrem, esperant donar i donar-nos més alegries. Bona organització i visca els rogaines!
Gràcies a les nostres famílies i picada d’ullet a la colla.

Fins aviat,

Joan

Les classificacions de la Copa Catalana: cliqueu aquí.
El nostre traçat damunt el mapa en paper fet per en Martí: cliqueu aquí.
El nostre traçat damunt el mapa electrònic fer per mi (toaster): cliqueu aquí.(trencat)
Bon video del Rogaine de Pontons d’enguany fet per un equip: cliqueu aquí.
Un video del I Rogaine d’El Corredor 2010: cliqueu aquí.