BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

SENGLAR 3.0 LES NOVES TECNOLOGIES S’IMPOSEN 07.10.2012

Per Pep Famadas

Com tantes altres vegades el personal té ganes de gresca. Som ja a la tardor tot i que el temps no ho marca. És hora de tornar a la Garrotxa a cercar nous corriols, un ambient ja conegut on el gaudi és sempre garantit. Tal vegada com en un restaurant d’alta cuina, on descobreixes nous paladars, on tanques els ulls a cada cullerada per aprofundir en el sabor, frisem de nou per tastar la carta de la temporada. Som molts els comensals disposats a fer el tast però, com gairebé sempre, és en Pistons qui s’ha de posar el davantal per atipar els ventres famolencs.

Després de vàries opcions de menú el nostre xef decideix cercar ajuda al cuiner local de referència, digne de 3 estrelles, el moltes vegades anomenat Kolo, amic desconegut de la colla Bicivicigarrotxa, veritable factoria de plaer corriolaire. El plat escollit és la darrera incorporació a la carta, la Senglar 3.0,  nom que evoca a una barreja de tradició i noves tecnologies. Veurem quina és la valoració final tot i comparant-les amb les versions predecessores. El recorregut de la ruta els companys garrotxins ens l’han ofert en format track, a l’armari sense fons de Wikiloc, i en format segle XX: una acurada i densa descripció en el blog. El Maestro, en 3unces i un servidor ens el baixem al nostre corresponent equip, seguint la recomanació d’en Pistons. Aquest, ferm de conviccions i fidel a la tradició, marca el traçat al mapa Alpina de torn com tantes altres vegades. Tot és apunt.

Finalment som 13 comptant la incorporació a última hora, fora del temps reglamentari i amb conseqüent amonestació, d’en Raffanculo. A quarts de nou iniciem la pedalada des de Sant Joan les Fonts.

De bon inici el Maestro s’erigeix pastor del grup abrivat per les indicacions del seu gps. En Pistons el deixa fer conscient de l’avantatge dels satèl•lits. Encara no ens hem acomodat a les muntures que el Net de la Trini peta un radi. Això només pot ser un error de posta a punt. Esmenem el problema i enfredorits iniciem de nou la marxa seguint el GR83. La fredor s’evapora ràpidament en la primera ascensió de la jornada cap el coll de Passaserres on les cames bullen. Aconseguim el coll errats per la tradició. Hem de tornar enrere ja que les màquines indiquen que som fora track. Just passat els Joncars ens hem saltat el trencant a l’esquerra. Deixem el GR i pujem amb ziga-zagues per uns prats erms cap a un emboscat corriol que ens arrenca els primers oooohhhh de la vetllada fins el Coll de la Barracuda.

Ara és el canvi d’en Ventús el que no creu. De fet és l’amo el que no creu. La màquina ja fa dies que avisa que li calen les mans d’un expert i l’amo no n’hi ha fet cas. A veure si ho pagarem tots. Les mans expertes del Màster hi són i s’ofereixen a solucionar provisionalment la qüestió. Ben aviat ens aboquem per un descens que ens fa fruir a tots, no per la dificultat sinó pel terreny lliscós que obliga a circular esquiant. Travessem fons d’obagues de pins rajolets tendres a on de ben segur que els rovellons ben aviat trauran el nas i arribem a l’Hostal de la Vall de Bac. Ara la ruta farà un bucle per tornar a passar per aquest punt.

Segon ascens fins a Coll Joell. La patilla d’en Ventús no s’ha adreçat del tot i l’amo també va tort o sigui que hi dediquem més temps del previst. Dinem apostats en un magnífic balcó al Pla dels Resclusanys. L’Home del Cor Gros té pietat i canvia la patilla al desvalgut Ventús, que no toca ni quarts ni hores. Refets de panxa i destrosses continuem el track per iniciar un descens de trialeres 5 forquilles amb les pulsacions al màxim, fins el Molí de la Coromina, tot passant pel Seguer de Pera. A mig fer cau segona esbroncada pel passerell laietà: hores d’ara encara li hem d’explicar que ha d’esperar el company del darrera, i més si és el desorientat Ventús.

Són les 14.00 h i tornem a ser a l’Hostal de la Vall del Bac on després de deliberar decidim dinar-hi. No hi trobem ni l’entrada de l’establiment del que només en deu quedar el nom. Decebuts decidim continuar pedalant i posterguem l’àpat fins el final de la jornada. Com que la volta s’allarga decidim escurçar-la. Ara és quan les maquinetes no funcionen i el que preval és un bon mapa i un bon nas.

Reculem per asfalt fins al Collet de Colldecarrera on entrem a llevant per un altre bonic i planer corriol aixecant de nou joiosos ooohhhss fins el Coll del Reverter. Continuem en franc descens. Sortim al Pla de la Costa, un xic per sota Toralles. Sembla que s’hagi fet de dia quan encalcem la pista, després de tant corriol i tant intens. De nou el track s’imposa davant dels dubtes, tot i que el pastor ja havia indicat la direcció adequada. Voltem pel vessant nord el Turó de Montpetit per un camí força desfet. Uns quants sembla que haguem perdut el seny i això em porta conseqüències. Un llantasso pessiga el pneumàtic i obliga a posar càmera (de fet no recordo si és en aquest punt o un altre del dia, tant se val, el que està clar és que allà on fos hi mancava senderi). Som ara al mas La Pineda, en procés de rehabilitació, i a on sense honorar el nom, uns plàtans alineats i escapçats esguerren el bell paisatge. Ens refem de nou menjant el que resta a les bosses.

Ara ja de cara als cotxes, amb el personal amb ganes de plegar, anem costejant la Serra del Totx per pista fins el Coll de la Rodorera. Pugem uns metres pista amunt i en un prat ens desviem a l’esquerra per a baixar per una pista desfeta. Anem davallant per un tram carener molt obert que mica en mica es va tancant i acaba essent un descens on les molles de muntures afortunades, o les esquenes i braços de la resta, treballen a fons. Aboquem a Carrera, a l’inici de la carretera asfaltada de la Vall del Bac, motiu d’una sortida memorable amb flaca. Remuntem per la Riera de Castellà, trencant pel Torrent de Vivers.

Últim ascens de la jornada per camí força desfet. Ara el Màster s’hi aplica al capdavant. Fa temps que el trobàvem a faltar. En canvi pel darrera diuen que hi hagut esbroncada a un cul inquiet. És la tercera!!! Ens agrupem tots en una cruïlla on hi unes llepolies compensen l’esforç com a premi. De nou falla la tradició, aquest cop motivada per un error en el mapa, on hi manca un camí molt evident.

Aconseguim la darrera carena a la vora del Coll de Vivers. Ja només queda el darrer corriol de baixada amb  el que tanquem l’àpat del dia amb un regust excel•lent, potser com aquella xocolata negra que acompanya un bon cafè. No podia ser de cap més manera.

Hom s’entreté a comparar les versions de les diferents Senglars. Tant se val, les gaudim totes, pel que no té sentit comparar-les. El que sí està clar és que el món avança i el romanticisme dels mapes queda superat per la precisió dels satèl•lits mal que algú li pesi.

Ens aturem a Olot ara sí per refer-nos de veritat.

Resta només agrair de nou als amics de Bicivicigarrotxa  aquest regal.

Corriolaires: En 3 unces, el Maestro, en Ventús, l’Home Senzill, El Senyor, en Prosciutto, en Pistons, el Màster, en Bonateia-transformer, el net de la Trini, en Marcel, en Raffanculo i en Formiga.

Recorregut: cliqueu aquí.(trencat)

Les fotos d’en Prosciutto: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Pistons: cliqueu aquí.

Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

  1. L’empremta, més ben dit, el llarg i agradable regust que sempre em deixa una escapada d’aquest caire enmig dels nostres anhelats paisatges durant mitja setmana vol dir que el plaer ha estat total. Totes les sensacions m’han arribat plenament, sense filtres, els cinc sentits han funcionat a pleret i es resisteixen a desfer-se del què voluptuosament han rebut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.