BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Martí Montserrat

Dimarts al vespre mirant una de les meves webs de capçalera (Esquí de Muntanya), llegeixo una piulada del mateix dia 1 de maig en la qual explicava les encara molt bones condicions de neu de la zona de Vallter. No m’ho penso dues vegades i per tant a última hora del dia preparo els estris a corre cuita per anar a fer un tomb per la capçalera del Ter.

En un principi la idea es no fer gaire, ja que el dissabte hi ha campionat de Catalunya de Rogaines (8h) i per tant cal  conservar la mecànica…

A mida que vaig avançant cap el coll de la Marrana la idea de fer la travessa va agafant força ja que el dia es radiant i la neu es rapida, ja que està molt compactada i de moment al traça es molt marcada. Tinc dubtes per la llargada de la travessa i per anar sol però finalment decideixo fer cap al Coll de Tirapits per tal d’anar fent camí cap a Núria i depenent de les condicions, seguiré o no.

Un cop al coll ja no gaudeixo de traça però el dia es bo i decideixo provar-ho.

Passo bé els pics Superiors de la Vaca i sense perdre temps  enfilo les rampes finals que em porten a l’últim coll de la travessa en direcció a Núria.

Quant sóc al coll de Noucreus el temps ja no està tant clar i per l’Oest i pel Sud s’estan formant unes nuvolades negres que no donen gaire bon rotlle… però tinc Núria als peus (900m per sota)… no les tinc totes però, que carai! decideixo baixar sense parar i el en el menor temps possible, fent un descens ràpid  per tal de començar la tornada el més aviat  possible.

Faig un descens ràpid però molt gratificant ja que la neu està en molt bones condicions. El faig sense parar i els “alacrans” em mosseguen amb molta força les cames però no les tinc totes, ja que tot està quedant negre i tinc por que el temps hem jugui una mala passada.

Quant sóc a l’alçada del pont d’en Llorenç la neu és molt discontinua i ja fa uns metres que estic fent el saltimbanqui esquivant pedres. Davant del panorama de risc de tenir problemes pel mal temps, decideixo no acabar de baixar fins a Núria i començar la tornada ja que tal com pinta el temps… jo solet… i la pallissa que encara em queda, val més que comenci la tornada  el més ràpid possible ja que no les tinc totes de que la cosa acabi bé.

Sense parar ni un moment, trec pells i començo a recular sobre els meus passos. El temps va empitjorant  i es fa fosc per moments i comença a nevar lleugerament, no les tinc totes ja que la visibilitat es molt baixa, a estones no veig ni les meves pròpies traces de baixada. Intento estar tranquil i no parar, em vaig orientant quant els núvols s’obren una mica aprofito per marcar el rumb amb la brúixola i memoritzar bé la direcció de la carena. Per sort en cap moment es tanca tant com per quedar del tot desorientat, i puc anar avançant amb prudència i cautela per  arribar altre cop al conegut Coll de Tirapits i aquí, en terreny més favorable, dirigir-me cap al coll de la Marrana.

La tarda finalment s’ha obert força i em permet poder fer els metres finals de la travessa amb una visibilitat suficient per poder gaudir de l’esquí i d’un entorn meravellós que tenim a tocar de casa.

Despres de 5’30h de travessa sense parar ni un trist moment arribo a l’aparcament de Vallter, molt satisfet per haver pogut gaudir d’una jornada tant complerta com aquesta.

Martí

Les fotos: cliqueu aquí.