BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

LA TRONA DEL REI. LA SELVA 01.04.2012

Per Oriol Noè

El matí va començar  reunint-nos a la plaça Fivaller ben d’hora, vàrem coincidir amb els ” flaqueros” a les 6:30 am. Els bicicorriolaires que anàvem a fer  la Trona del Rei amb btt, érem en Martí, l’Anscari, en Valentí, en Manel Quadrada, en Giovanni, l’Andreu, i jo. Vàrem carregar les bicis a la furgo d’un servidor, i cap a Santa Coloma de Farnés hi falta gent.

Abans d’enfilar-nos a les bicis vàrem parar en un bar de Santa Coloma a fer un cafè i unes pastes per agafar forces per la gran baixada que ens esperava.

Passat el poble, en un petit aparcament de sorra per sota dels ponts de la C-25, ens vam trobar amb dos “endureros” dels Rocabikes. Eren en Carles i l’Edu, havíem quedat directament allà. Ells varen ser els qui em van ensenyar aquesta magnífica baixada.Un cop guarnits i enfilats a les bicis començàrem a pujar per una pista d’uns 10 kilòmetres. A mig trajecte del camí passàvem pel costat de la masia de Can Huix. I tot just abans d’arribar al cap de munt del camí ens endinsarem pel corriol que hauríem de baixar. Va anar bé, ja que començàvem a estar farts de pista. Un cop al cap de munt del corriol, ens vam reunir tots, els “endureros” es vam posar les seves proteccions, i ja estàvem a punt per baixar.

El primer tram, que havíem fet parcialment al revés, es tractava d’un corriol no gaire tècnic, però sí força estret i amb pujades i baixades, de l’estil dels avis enginyers. Després la cosa ja baixava més, i vaig recomanar a tothom que ho volgués que es baixes el seient, per major comoditat. Tots anàvem amb dobles, menys en Martí i l’Andreu, que juntament amb en Valentí, no van baixar el seient, afegint un plus de dificultat a la baixada.

La Trona del Rei és una baixada d’uns 6,5 kilòmetres amb trams tècnics, pedregosos, revirats, i amb… el que més m’agrada, tallats i salts. Tot s’ha de dir, no gaire grans. Vàrem gaudir de valent baixant. En Giovanni i l’Anscari cada cop s’animaven més a fer salts, en Manel i en Martí se’ls veia gaudir del descens, l’Andreu i en Valentí anàvem més prudents al darrera, i els “endureros” i un servidor gaudint altre cop d’aquest corriol. A mitja baixada ens vam parar al mirador que dona nom al corriol, on aprofitàrem per fer-nos unes fotos, i així immortalitzar el moment.

El que feia goig de veure era en Martí baixant amb una rígida, sense el seient baix, i cremant l’oli que perdia del fre del darrera, i ben enganxat als que baixàvem amb bicis més “endureras”. Tot un espectacle.

Un cop a baix, vàrem carregar les bicis, i a fer unes birres a les Mallorquines per comentar tots els detalls de la baixada.

Va ser un estil de volta un xic diferent al que els bicicorriols estem acostumats, sense gaires kilòmetres acumulats, però crec, que amb una molt bona experiència, que ens vàrem poder endur tots plegats.

A reveure,
Oriol

Les fotos d’en Giovanni: cliqueu aquí.

Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

  1. Bonica matinal de la que s’ha n’ha fet força “mofa”, bàsicament per els pocs qms. de la sortida.
    La pujada per anar ha buscar el corriol de la Trona no té massa historia, una pista de cinc o sis qms., ara el corriol de ben segur que faria gaudir a la majoria dels bicicorriolers.
    Bé a veure si ho repetim tot plegats i ho podem allargar una miqueta…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.