BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Martí Montserrat

DISSABTE: VOLTA CIRCULAR AL PIC DE CONANGLES

Sortim del refugi de Conangles (al peu de la boca sud del túnel de Vielha) tot jugant amb les llengües de neu que encara hi ha en aquestes alçades. Aconseguim arribar a una pista suficientment innivada que amb un parell de llaçades va guanyant alçada fins ja als peus del circ de Conangles, on en forta pendent fem unes dretes ziga-zagues marcades al més pur estil Mamalló… I amb un vist i no vist som dalt del coll de Conangles i s’obre davant nostre l’alta vall de Rius amb els seus tres llacs.

Des del coll fem un curt descens i ens plantem als peus de la canal que ens guiarà fins al cim, però té un aspecte força carregat i és força dreta… fem unes deliberacions… i decidim no fer el cim. Farem la volta al massís del Conangles tot resseguint els llacs en llarga travessa fins el port de Rius. Un cop en aquest ample coll ja només queda descens… però tenim dubtes de quin és el millor traçat per descendir d’aquest aeri balcó.

Hem començat per una ampla canal que de mica en mica es va estrenyent fins conduir-nos a un dret corredor carregat d’arbres, pedres i múltiples obstacles, obligant-nos a practicar esqui cros i acrobàtic alhora. Amb algun que altre ensurt i tombarella al mes estil “Circ de Soleil” aconseguim sortir d’aquest entramat d’obstacles i fer cap el confort del refugi.

DIUMENGE ( TUC DE MULLERES 3010m )

Decidim fer la clàssica ascensió al Mulleres entrant per la vall del mateix nom (boca sud del túnel de Vielha) fins el cim i arrodonir-ho amb el llarg i espectacular descens per la vall del riu Nere (boca nord del túnel).

Sortim d’hora amb els esquís a l’esquena, doncs a l’entrada de la vall la neu no és regular com per poder començar a fer lliscar els nostres esquís. Quant som ja al mig del bosc la neu ja és continua i ens calcem els esquís, tot passant al costat d’un bonic salt d’aigua del barranc del Mulleres.

Un cop al plató Eth Plan dera Rasa la visió de l’espectacular cara nord del Tuc del Mig de la Tallada (paret famosa per les seves dures vies hivernals) comença a donar un ambient d’alta muntanya que ja feia mesos que enyorava.

Parem a fer un mos al petit refugi de llauna i seguim per unes tranquil•les traces que van guanyant alçada de mica en mica fins arribar a una dreta pala que ens portarà ja als peus del Coret del Mulleres on ens veiem obligats a descalçar-nos i grimpar una mica per tal d’arribar al cim del Mulleres de 3010m.

El dia s’ha anat arreglant i en aquest moment no fa gaire vent i ens permet disfrutar del moment. La vista és total, i com sempre  és un gran plaer poder gaudir d’aquests moments amb els amics.

En ràpid i gelat flanqueig ens dirigim cap al mític coll d’Alfred per començar un complicat i llarg descens, intentant no ficar-nos dins de cap coveta dels llacs  i alhora intentar no baixar per cap canal massa inclinada o massa carregada de neu.

Remant una bona estona per la pista aconseguim arribar fins la carretera sense descalçar-nos en cap moment. Arrodonint així una gran ascensió a un dels grans del Pirineu.

Un cop aquí demanem a una parella  si ens poden fer arribar fins el cotxe que tenim a l’altre costat del túnel. I accedeixen molt amablement a acompanyar a en Gomes fins allà (moltes gràcies).

Els afortunats: En Xarli, en Dani, en Carles, l’Albert i jo.

Les fotos d’en Martí de dissabte: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Martí de diumenge: cliqueu aquí.
Les fotos de l’Albert: cliqueu aquí.