BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Marcel Torrus

Els vuit que ens reunírem al matí decidírem d’anar a fer tota la corriolada d’Argentona. Quin goig! Això si que és Bicicorriols en estat pur!!, lo millor d’El Maresme, inclòs Canet per molt que em pesi, ara bé, us falta la gran creu.

 

Dintre la ruta que vam  fer, més o menys clàssica, vaig poguer tenir la sorpresa de fer tres corriols que no havia fet mai, un que ens descobrí en Joan Lladó, el segon que aportà al seu dia en Ludo i el tercer el de la Feu. Per si ja no n’hi havia prou en aquesta zona, aquests ens permeten d’enllaçar bé amb diferents opcions ja conegudes.

Com no podia ser i per seguir una mica la tònica de les sortides vam tenir uns petits entrebancs que ens portaren a llepar al terra a l’Anscari, l’Àngel i un servidor: un es va tirar a la piscina sense aigua, un va practicar la caiguda lliure i per acabar una xarxa metàl.lica se les tingué amb l’Àngel. Però això no fou cap toc d’atenció per cap de nosaltres, ja que en l’última baixa cap a Argentona hi hagueren disputes per no quedar l’últim, baixàrem fent un camp a través on tothom posava roda per passar al davant de l’altri. Finalment arribem a Argentona on esmorzem a la plaça, i on encara “aparegueren els coloms d’en Joan V.” En Manel T. i jo vam marxar després de l’àpat, els altres acompanyaren en Giovanni, crec però que l’Anscari li està cercant casa pel centre…