BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

RUTA EN HONOR DEL CONVIDAT OSONENC 03.04.2011

Per Joan Lladó

A voltes amb més enginy i elaboració que d’altres, les sortides de diumenge solen tenir el seu atractiu i la seva gràcia. Avui l’hem lligada especialment sobre la marxa pensant amb el nostre convidat i d’aquesta manera pogués gaudir dels encants de la nostra comarca, concretament del triangle Mataró-Dosrius-Argentona i se’n dugués un bon record de les muntanyes que limiten el nostre territori. Territori que els forasters sempre relacionen amb platges, sorra, horta, pèsols i turisme de garrafa.

Avui hem començat, com és habitual, a la Plaça, anant a cercar en Nanses,  el friki de la Plana de Vic, a les pistes d’atletisme on ens esperava. Ho hem fet passant per Rocafonda i pujant cap a Valldeix. Al camí de Vallveric hem travessat la carretera i pels erms bancals que envolten la Font del Pericó, hem progressat per petits corriols que ha anat preparant en Giovanni i així poder endinsar-nos des del mateix casc urbà en la nostra atapeïda coberta forestal.

En Giovanni ens ha fet algunes fotos en aquest recent estrenat tram i tot seguit pel camí dels capellans hem arribat a les pistes. Benvingudes del visitant i cap a  la batalla hi manca gent.

Comencem pel camí d’en Gio cap a can Gener i quan baixem vers el recinte del butà, en Nanses té una petita pana a la bici: se li ha desprès el cable del canvi de plat. Això però, no afectarà per res la matinal.

Continuem amunt i passem el tram de sureres i la gran llosa per baixar tot seguit a la riera. Remuntem encerclant can Lladó fins la Font dels Tres Raigs i el sempre fatigós repetjó alternatiu a les escales i que podem dir que està en més bon estat que mai per progressar-hi amb la nostra companya.

Ens reagrupem al collet del Turó d’en Dori havent travessat el Parc Forestal i reprenem la marxa pel canaló que ens menarà al flanqueig del Turó de can Cabanyes als peus del qual començarem el frenètic descens de les Cosidores i la Nevera.

Al pas de les torres elèctriques tornem a fer pilot per baixar fent drecera fins el camí dels Avis Enginyers que seguirem fins Can Martí de la Pujada i el Rovell de l’Ou. Aquí prendrem el corriol de la Plana, el de la Cabana dels Caçadors però sense arribar a aquesta. Al davant hi va en Manel T. que està eufòric, el segueix en Nanses que està en la seva salsa i jo al darrere aguantant l’estirada.

En el darrer repetjó abans de la cruïlla, l’osonenc fa un bon demarratge per avançar-se en els darrers metres. Deunidó! Esperem la colla i pel corriol alternatiu que van obrir els Avis, anem a fer el tomb al Turó de les Rovires, baixem fins el camí de can Noms i, continuant avall a ran de cal Carreter, passem pel Coll de la Creueta, enfilem cap el Turó de Jofre i en camí atapeït de sotabosc, eixargallat i teixit per gruixudes arrels, baixem frisosos fins el Sot de les Canals.

Travessem Dosrius i anem de cara a la teca. Qui no s’entaula és en Formiga que ja se li ha acabat l’abonament i se’n torna cap a casa.

Havent esmorzat reprenem l’excursió fent primer de tot un pipí al Pla dels Gitanos i enfilem pel Sot de l’Ase per anar a travessar el Torrent de cal Rajoler. Per ben pair la cansalada ens enfrontem a una costeruda i pedregosa pujada fins la carretera del Collet. Anem a cercar el camí del Misser un pèl més avall i iniciem l’escalada que ens portarà fins la Torrassa del Moro.

La Torrassa, després de la rehabilitació i l’aclarida del seu entorn sembla un altre paratge. Estic convençut que a partir d’ara correrà més riscos vandàlics.

Sense descans, baixem a tota pastilla cap el Collet. A la pista hem de fer una aturada per adobar la punxada del Nét de la Trini. Tu diràs, amb aquests materials tant nyicris…

Al Collet, abans de decidir per on tirar, ens deixen l’Àngel i en Manel Q. Finalment tirem directes cap a Can Ribot i poc abans d’arribar al mas enganxem els dos companys que ja se’n tornaven.

Ens reagrupem a la cadena de baix i anem de cara el nou, bonic i distret corriol que obrí en Vidal i que careneja el llom que arrenca del Turó de can Ribot i discorre entre els Xaragalls de can Pins i el de l’Espinal.

Travessem la carretera de Parpers i baixem a can Pins. Passem can Matabens i a la cruïlla de Clarà quedem sis: se’n van en Jordi i en Manel T.  Hem començat catorze.

Continuem pel torrent de can Manreset i prenem el corriol que tot trinxat per les darreres pluges i també per les motos, ens durà a la Font del Roure primer i a  la d’en Quico tot seguit.

Les cames comencen a coure. Aquestes grimpades després de l’acumulació matinal fan veure la padrina a més d’un. Tampoc és el tipus de terreny més adient pel convidat. Li esqueia el corriol dels Avis Enginyers: llis, rodador i puja-i-baixa.

Fem el darrer esforç fins el Mal Pas havent de saltar un parell d’arbres travessats enmig del camí.

A la pista la respiració s’alenteix i el desassossec ens acompanya. L’Andreu que té tard baixa per la Feu i la resta seguim pujant fins el Turó de Matacabres per endinsar-nos en el camí de la Brolla de l’Abril. Passem la Font del LLop i al mirador de les Banyadores fem una petita aturada per contemplar l’extensa vista i l’alterós i vigilant Turó de Burriac.

Comencem la trialera baixada dels Ui-ui-uis cedint el primer lloc a en Nanses que no necessita cap llebre per superar els complicats trams més pedregosos. El seguim un servidor i darrere meu l’Anscari que ve tot cofoi d’anar superant tots els obstacles. Llàstima que em caiguessin les ulleres en el darrer tram. Bé, estàs aprovat, Anscari.

Ens agrupem sota el Coll de Burriac i comentem la jugada. L’excursionista que ens hem creuat no ha deixat ningú indiferent i molt menys en Nanses que sense voler-ho ha tingut el plaer d’assaborir-la subtilment. Per cortesia, non parlare d’amore.

Travessem la pista de Burriac i fem l’adrenalític descens fins el dipòsit i encarem tot seguit el flanqueig fins la falda del Oriols, a les Roques Encantades. Anem baixant fins trobar el camí de Madà que seguim fins la cruïlla d’Agell on prenem un corriolet que va fent entre pins, argelagues, esparragueres i matolls fins abocar-nos prop de can Parcala i on ens endinsarem al Torrent de Madà per creuar-lo i entrar a la urbanització. Per aquesta entrem a la carretera que seguim fins la Casa de la Por, baixem a la Riera i entrem a Mataró pel Sorrall.

Entretinguda, perseverant i fatigosa matinal de diumenge.

A reveure,
Joan LLadó

Els corriolaires: Adrià T., Andreu C., Àngel V., Anscari N., Giovanni L., Joan V., Jordi C., Josep N., Marcel T., Manel Q., Manel T., Pep F., Valentí T. i Joan LL.

Les fotos d’en Giovanni: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.

P.D. Mentre esmorzàvem, he comentat als quatre companys que més a prop tenia, que he embastat un petit nou camí. No els he volgut revelar la seva situació, i ja em perdonaran, no voldria pas que es pensessin que és per desconfiança. Fa força anys que hi tenia l’ull posat. Vull acabar-lo de definir i al final donar-vos un petit plaer. No és llarg, però serà intens i amb unes vistes espectaculars. Algú ja hi ha passat i m’ha avançat feina. No sé si ha estat algun cicloide o algun altre excursionista. En qualsevol cas, espero tenir l’esbos definitiu i si em manquen mans per fer-lo net, ja us ho diria.


  1. Estimat pistons, com sempre , la crònica feta poesia,i que en saps d’escriure,collons. Tan sols fer esment, que en el collet qui marxà fòren l’Àngel i un servidor, i en tall de “pique” més que enganxar-nos al mas de Can Ribot, ens visualitzeu, ja que pel corriol d’en Vidal,que nosaltres també vam fer, ni sentir-vos, esclar que si el que anava al davant era en Manel T,…
    salut   

  2. Cròniques com aquestes estimulen. Collons que collonuda!. <b> Dilluns vaig posar l’ou </b> i 10 setmanes amb deure clars i contundents. Aquesta setmana no he fallat, i així seran totes. Ens veiem demà!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.