MATARÓ-ARGENTONA EN DUES HORES I MITJA 06.02.2011
Per Joan Lladó
Set galifardeus ens trobàrem a la plaça per anar a fer el tomb de diumenge al matí. L’Anscari proposà d’anar a fer el nou corriol d’en Giovanni i després el descens de la cabana. Ens anava prou bé a tots plegats, més a en Pep que havia de ser d’hora a casa. Així era que iniciàvem aquesta matinal que es presentava una mica diferent del que sol ser habitual.
Per començar ens enfilàrem fins el turó d’Onofre Arnau però sense fer el camí del Nord, sinó passant a ran del Meritxell que és més agraït. De seguida roba fora. Ens llevàrem amb una temperatura gens hivernal i encara que eren prop de les vuit, el sol ixent que penetrava horitzontalment els bosquets de Mata, reconfortava i donava un caliu i una visió del nostre paisatge molt gratificant.
Arribàrem al mirador de Mata bufant. No hi regalen res ni molt menys pujant-hi a bon ritme. Vam seguir pel torrent esgraonat de Sant Martí intentant de superar tots els passos més tècnics.
Giràrem cap a ponent per pujar fins la cabana dels caçadors i poder davallar pel gran descens que obriren la colla d’en Robert.
Ens hi entretinguérem a voltes tot provant nous passos i gaudírem de valent fins la font de la Salamandra. Enllaçàrem el camí dels Contrabandistes fins el Pericó on prenguérem la pista que a ran del càmping, puja cap a les Sureres.
A la mateixa cruïlla que porta cap al Pla dels Capellans hi surt la nova descoberta de l’amic Giovanni que, amb molt d’encert, creativitat i empenta, ens ha ofert aquesta joia per al gaudi de tots plegats. N’esperem el nom oficial per part del creador/descobridor. El felicitem molt sincerament perquè n’hem fruit al màxim fins i tot corrent de nit, com vàrem fer ahir sis inadaptats.
Haig d’explicar també com a anècdota que anit vam perdre l’amic Albert i vam haver de córrer gairebé hora i mitja cercant-lo amunt i avall.
En arribar a la riera de can Gener, enfilàrem fins la font dels Tres Raigs i pel costerut i enrevessat corriolet que evita les escales, pujàrem fins el Parc Forestal per anar a cercar l’alternativa a les Cosidores, dels Cubells nous em sembla que l’han batejat els avis, i esmorzar a Argentona.
En la darrera grimpada vaig sentir que em tibava el tendó, el que volia dir que per aquella jornada ja havia fet prou. Per tant, després d’esmorzar al bar del Centru, me’n vaig anar avall.
Els companys ja us contaran per on van continuar però em va semblar, fins aleshores, un tomb molt distret i atractiu.
Salut i a reveure,
Joan LLadó
Els corriolaires: en Ken, l’Avi, la Pantera Rosa, en Formiga, l’Home no tant senzill, el Nét de la Trini i en Pistons.
Les fotos: cliqueu aquí.