BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

UN PASSEIG PER MONTSERRAT 05.12.2010

Per Andreu Calvó

El dia de l’”Imaculada Concepcion” que pels mes incultes us explicaré que fa referència al miracle que atorga a  la Mare de Déu, a diferència dels altres éssers humans, no va caure en el Pecat Original sinó que des de el primer instant de la seva concepció, va estar lliure de tot pecat.

Vaig proposar una sortida per fer muntanya i ferrades al lloc mes adient, per tant, gratificant dia; Montserrat. Els feligresos assistents varen ser en Martí, L’Albert, en Sebas i un servidor. La proposta, acceptada per unanimitat, va començar a Santa Cecília.

Ens posem les nostres millors gales i enfilem direcció a la ferrada Teresina, abans d’arribar al peu ja comencem a treure roba, mala senyal, deixem enrere la curiosa Font de la Teula i ens plantem al peu de la ferrada, a bon ritme arribem al punxegut cim de la paret de Santa Cecília, desgrimpem el tram del ràpel i tot seguint les feixes anem cap a el segon objectiu del dia; la Miranda de Sant Jeroni (punt culminat de Montserrat).

Durant aquest tram veiem els efectes de la sobreequipació d’alguns trams de la ferrada que faciliten molt la feina a l’hora de pujar. Foto de rigor, baixem un tram d’escales i agafem un corriol que va per sota l’Albarda Castellana i just al passar el Camell de Sant Jeroni (no malpenseu) enllacem amb el PR c-78 que ja no deixarem fins al coll del Miracle.

Una visita “obligada” al cim del Montgròs, amb unes vistes espectaculars, que juntament amb un original pessebre blaugrana, fan d’aquesta mola de roca de mes de 200 metres de llargada i 5 metres d’amplada un cim imponent. Poc abans de la Balma de les Pruneres parem a fer un mos, doncs l’estomac ja demanava caritat. L’Albert fa una ofrena a la muntanya, om segurament ja no hi creixerà mai mes res i continuem fins al coll del Miracle.

Comencem a baixar cap al nord, a pocs metres neix el corriol  que ens dura cap al segon tram de cordes del dia, un corriol que discorre pel bell mig de la cara nord de Montserrat, passem per la font dels Aurons. Anem flanquejant i quan arribem a l’esperó de les Roques del Salt de la Nina ens tornem a equipar, doncs el terreny així ho requereix, una sèrie de trams en flanqueig ens porten al inici de la canal que separa l’agulla Lluís Estesen i l’eco Superior.

Els efectes de les darreres riuades son evidents, i dificulten l’accés al inici de la canal. Però com som uns Jabatos amunt. El tram que ens trobem a continuació es, sens dubte, el mes complicat i exposat de tota la ruta. Un seguit de trams de corda amb nusos i un darrer tram de cadena ens deixen al coll que separa els dos cims. Ara ja nomes resta seguir un corriol que passa entre el Patufet i la Salamandra es deixen un altre vegada al PR del principi reculem un tros i enfilem cap al Portell del Migdia, ara acompanyats de dos personatges que tot i anar amb un magnífic GPS i un track no anaven gaire ben orientats¡¡¡

Des de el Portell del Migdia ara ja sense mes miraments tornem al cotxe. Cerveseta i cap a casa en cotxe oficial.

Horari: 6hores
Quilometres: 11
Desnivell: 1.400+

Les fotos d’en Martí: cliqueu aquí.
Les fotos de l’Andreu: cliqueu aquí.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.