BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Primer de tot explicaré com funciona un Rogaine  ja que és una modalitat de cursa d’orientació molt nova i encara força desconeguda.

Els Rogaines són curses d’orientació per equips de 2 a 5 persones i d’una durada de 6h en la qual et lliuren el mapa amb un gran nombre de controls de pas (fites o valises). El valor de la valisa (control de pas) és variable, n’hi ha de 3 de 4 de 5…fins la puntuació màxima de 9 punts i es tracta d’aconseguir el màxim numero de punts sense sobrepassar l’horari previst per l’organització.

Per tal de potenciar l’estratègia  i la capacitat de lectura del mapa en un Rogaine, l’equip més ràpid no ha d’aconseguir marcar totes les fites.  Per tant són unes curses de resistència, estratègia i d’orientació en equip.

Dos equips de la colla participem en aquest divertit Rogaine:
-L’equip Editorial Alpina compost per l’Andreu “Doraemon”, per  en Carles “6minuts” i en Ferran Broceño.
-L’altre equip, el Bicicorriols, compost per en Joan “Pistons” i per en Martí “Raaampes”.

10 minuts abans de la sortida ens entreguen els mapes escala 1:15000 on hi havia marcades 30 fites de diferent puntuació i dificultat  escampades estratègicament per tot el mapa.

Concentració màxima doncs aquests moments són de vital importància, ja que una mala decisió pot condicionar negativament el resultat final.

Després d’analitzar el mapa amb la màxima atenció a pesar del poc temps que disposem, decidim descartar dos valises de la part S/E del mapa. Una amb una puntuació de 7 i una altre amb una puntuació de 3.

Les descartem per varies raons; primer,  perquè estan força separades de la resta. Segon, per evitar desnivell doncs estan a la part més alta del mapa. Tercer, ja que en teoria ningú ha de ser capaç de completar tot el recorregut, doncs nosaltres encara menys. Per tant,  d’aquesta manera farem tota la part central del mapa i acabarem per la part S/W on hi ha varies fites de poca puntuació però pròximes a la meta que ens permetran apurar el temps traient-ne el màxim rendiment… “Coooolloooons”quina teoria, i sobre el paper que fàcil que és tot…

Ens criden per la sortida i moments abans comentem estratègies amb els Alpines. Ells comencen igual que nosaltres, però aniran a fer les valises que nosaltres descartem. El seu plantejament és fer una volta circular sense descartar res d’entrada, i cap al final decidir sobre la marxa quines fites poden marcar.

Sense temps de contrastar-ho donen la sortida… Un munt de gent corrent en totes direccions… començo a bufar… les cames ja piquen… i nomes queden 6h!!!

Fins la tercera valisa anem coincidint amb els Alpines però a partir d’aquí nosaltres fem un canvi de rumb i reculem sobre els nostres passos per poder anar a fer la combinació pensada a la part central del mapa.

Tot fent moltes retallades bosc a través, anem trobant a molt bon ritme els controls. Estem contents doncs les anem clavant totes, cada cop fem més retallades bosc a través tot fent el senglar i estem anant molt més ràpid del que ens podíem imaginar.

Sense patir massa, arribem a l’extrem N/E del mapa i comencem la tornada tot anant escombrant la zona.

Seguim la tònica de tota la cursa, anem combinant trams per camins i corriols amb  molts trams tirant de brúixola pel mig del bosc… Que ben parit que és quant les vas clavant una rere l’altre i tens una sensació de control total… Sembla que et fiquis dins el mapa… els km passen sense ni adonar-te’n però quant ens acostem a la part N/O del mapa les cames ja no són el que eren! La fatiga comença a fer-se notar, aprofitem per menjar una mica i replantejar la situació… merda, merda, merda l’hem cagat portem unes 3h30min i tenim temps de sobres de fer les fites que ens queden! Ens sobrarà temps! No hauríem d’haver descartat les dues fites! Ens lamentem, ja que per culpa del  plantejament inicial ara no tenim opcions de modificar-ho. Ens desinflem una mica, quina llàstima… Però la cursa no para, hem de seguir corrent i acabar el Rogaine el més ràpid possible, doncs en cas d’empat guanya el que té millor temps.

No sense patir una bona dosi de fatiga i també per que no dir-ho de dolor muscular, arribem molt contents a meta amb una puntuació de 167 punts de 177 possibles i amb un temps de 5h09’29’’.

Ens felicitem doncs hem fet molt bon equip i un molt bon Rogaine. L’únic problema ha estat ser coherents amb els resultats obtinguts en altres Rogaines, en els quals mai havíem marcat 28 fites de 30 possibles!

Un cop dutxats ens trobem amb els Alpines. A ells no els ha anat tant bé, doncs han fet 148 punts amb un temps de 5h36’36’’. Comenten que anaven molt bé però a la part central del mapa han descartat alguna valisa que després se n’han penedit.

No tenim temps de comentar res més doncs estan pelats de fred i marxen cap a casa tot seguit… cap a casa ja?

En Pistons i jo ens quedem a fer ambient a la festa de final de cursa,  i tot dinant pengen les llistes dels resultats finals.

Per sorpresa nostre, no ho hem fet malament del tot. Estem 3rs a H-veterans !!!
En una altre cursa n’haguéssim estat molt contents amb el resultat, però en aquesta ens deixa una mica amb cara de tontos. Doncs amb els 50min que ens han sobrat seguríssim que haguéssim fet la totalitat de fites amb els seus 177punts…i qui sap si….?

Tornem cap a casa amb un gran somriure a la cara, doncs hem disfrutat de valent. Tot fent el senglar hem descobert racons i corriolets nous per poder-los disfrutar amb els companys de Bicicorriols.

A reveure,
Martí

Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.