BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

NOCTURNA ESPORTIVA I FARTANERA 12.11.2010

Per Joan Lladó

Enguany, l’escapada nocturna l’hem emplaçada força tard. El calendari es va estrenyent i es fa difícil d’encarbir-hi tanta activitat. Amb l’excusa que diumenge hem de col·laborar amb la Cursa Burriac Xtrem del Grup de Muntanya d’Argentona, la sortida del cap de setmana serà doncs divendres a la nit.

A la plaça a les vuit hi manquen quatre apuntats que, per diverses raons, a darrera hora no s’hi podran afegir. Altres cinc corriolaires pujaran a sopar però sense suar la cansalada. Doncs apa, ens trobarem cap a les deu a Sant Carles.

Entre una cosa i l’altra, marxem cap a quarts de nou. Ens resta doncs una hora i mitja per arribar al restaurant. D’antuvi, dèiem d’enfilar per Can Misserprats i després voltar-la pels verals de Can Ribot per arribar amb temps a taula. Quan som als camps erms de Sant Jaume, l’enfilo cap a l’ermita i travessem el veïnat per Can Boba, Ca l’Ànima (Mas Torner) i enfilem de pet arran de Can Volart per endinsar-nos cap els boscos de Can Barrau de Traià.

Al fons del torrent de Can Bellatriu prenem el caminoi dels avis enginyers que tot flanquejant en lleugera pujada, ens menarà al torrent de can Cabanyes. El travessarem i després en curt però interns repetjó, arribarem a la pista de llevant (d’Argentona, és clar) i també travessant-la anirem enfilant pel tub que els avis enginyers també netejàren per arribar a enllaçar, ara sí, amb el corriol dels avis.

I vet aquí que ens ho estem passant tant bé, que en Giovanni colla la càmera al casc per grabar el que ens resta d’interessant del camí fins el Rovell de l’Ou.

Quan hem passat can Martí de la Pujada, voltem el Rovell de l’Ou i anem direcció a la Plana. A mig camí del corriol de la Cabana dels Caçadors comencem el descens cap al Rovell de l’Ou de baix, travessem el Bosc de can Marianga i baixem fins l’Aiguanaf.

Sota el pont de l’autovia ens hem d’aturar per adobar el plat petit de la bici d’en Bernat. Van passant els minuts i no ens resta gaire estona. Però amb l’ajuda del mecànic oficial i l’eina màgica d’en Valentí, en deu minuts resolem l’avaria.

Durant l’aturada, ja s’especula si pugem fins a Sant Carles per la carretera, per no fer tard. Però què caram, encara trigaríem més que pujant per can Ribot.

Hem agafat fred però bén poc ens dura. Travessem la carretera per dins el desguàs i enfilem pel bosc de can Misserprats per arribar amb una llambregada fins el llom. Aleshores, resseguint tot esportivament el corriol que passa arran de la pedrera, arribem a la pista de can Terrades que, sense deixar-la, ens conduirà fins a can Ribot.

En breu i ràpid descens arribem al restaurant de Sant Carles on ja ens hi esperen els cinc polits començals.

Hi ha gana i ganes de gresca. La cridòria és eixordadora. El restaurant si no és ple, poc n’hi falta i va entrant jovent.

Els nouvinguts apaivaguem la set amb unes xiveques ben fresques que s’escolen per les nostres goles com si d’un beuratge màgic es tractés. Mentre glopejo, es fa el silenci. Així m’ho sembla. Hi ha millors moments que aquest?

Després d’un sopar molt correcte en quant a qualitat i preu, i en acabar els beuratges de sobretaula, sortim amb alegria a fora per fer-nos una foto plegats. Els uns es miren les bicis, d’altres es col·loquen les frontals, alguns s’abriguen i, els més agosarats fan cabrioles damunt dels bancs. No sabem si influït pel vi, però l’Oriol deixa la carcanada a l’endurit terra del pati quan no ha pogut dominar la seva estimada màquina.

Tot seguit ens fem la foto, no fora que prenguéssim més mal i acomiadem els senyors que marxen amb els cotxes. Nosaltres ens dirigim cap el Collet però abans fem una petita aturada per canviar l’aigua a les olives.

Els descens cap el dit coll és de bojos, d’inadaptats. Ens hem begut tota la vinassa i també el seny: qui em va parir!

Comencem l’ascens cap a la Torrassa enmig d’una gran barrila que sobtadament fineix quan apareix el pedregam del camí en fort i feixuc pendent. Ens agrupem a la cruïlla de la pista abans d’iniciar el següent tram l’ascens del qual, en el primer sector, fa suar el festí que tan de gust ens hem cruspit minuts abans. Donem temps perquè en Giovanni munti la càmera, el camí s’ho val.

Sense adonar-nos-en som a la Torrassa i anem de pet al GR per baixar-lo com és habitual: temptant la llei de la gravetat.

Comencem el descens dels Misser i em passo la cruïlla del corriol llarg. Llàstima. Anem passats de voltes i això es paga. Reprenem el camí un xic més avall. Ningú és manco. Apareixen nous arbres tumbats enmig del camí. Ja s’hi han fet les alternatives. Agrupació i seguim fins que en Bernat torna a tenir problemes amb el plat petit. Que se’l tregui, collons!

Després ja tot seguit fins la cruïlla de la carretera del Collet. Descens com sempre: fabulós, amè, plasent, distret, trempat, complaent.

Travessem Dosrius i per la resclosa d’Aigües de Barcelona enfilem cap el Turó de Jofre per deixar de seguida la pista i prendre l’alternativa dels avis enginyers que flanquejant la Peça de Cal Noi Gran arribarem al la Vinya d’en Cintet i el Camp del Molló i per darrera de Can Gemmir a la Riera de Manyans.

I estirant, estirant per la riera d’Argentona, entrarem a Mataró, aixafarem un conill i acabarem la festa fent un cervesot a l’Atzucac per gentilesa d’en Ferran, de l’Anscari i d’en Giovanni. Gràcies.

Per moltes nocturnes.

Salut,
Joan Lladó

Els corriolaires secs: Àngel V., Jordi C., Adrià T., Manel T., Marcel T. i Carles LL.
Els corriolaires suats: Luca L., Giovanni L., Bernat, Ferran S., Albert G., Valentí T., Anscari N., Oriol N. i Joan LL.

Fotos d’en Jordi: cliqueu aquí. (Properament)
Fotos d’en Joan: cliqueu aquí. (Properament)


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.