BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Desprès d’un cafè amb llet i una pasta , de no precisament avui, arribem a la barrera que dóna accés al llac de Lanos. Una noia molt bufona ens dóna un tiquet a canvi d’un euro i mig, en un tres i no res ja estem caminant muntanya amunt, tenim ganes de crestaaaaaaa.

Per sota de l´horari de la guia (som uns ànsies) arribem a sota la presa de l’Estany de Llanós, no veiem l’inmnesitat de l’estany fins que comencem a remontar tot seguint un tram de l’ARP (Alta Ruta Pirinenca, per qui no ho sàpiga). Ja fa una estona que tenim gana i parem com dos enamorats al Estany dels Forats. No hi ha ningú, i això ens preocupa. En una pedra hi posa…. “Atention Mufflon Fou¡¡¡¡” Serà un animal psicòpata i es cruspeix a tots els que passen per allà? Per si de cas mengem lleugers i enfilem per un zona herbosa fins al peu de la canal on comença la cresta. Una llarga canal sense cap complicació, ens deixa en el que vol ser l’aresta, sense més problema que vigilar no tirar cap roc, ens plantem al cim del Carlit, ara si que trobem gent, el Mufló Fou els hi ha perdonat la vida?

Quatre fotos i avall, aquí optem per baixar per camí normal, unes zigazages vertiginoses, sort que no hem pujat per aquí, ens deixem en un tres i no res, prop del Estany dels Forats, marxem  depressa no fos cas…………………. Un cop a la presa, ara si, veiem l’inmensitat del llac de Lanos, decidim baixar per l’altre vessant de la vall, més solei, però així podrem veure d’aprop el curiós estany triangular de Fontviva, els quàdriceps troben a faltar l’entrenament en muntanya… però el cotxe ja es a prop i això ens motiva. Sense més impediments un merescut banyet al riu i cap a casa.

He de dir, i segur que en Martí esta d’acord, que no es una cresta molt recomanable, però per pujar al Carlit d’una manera diferent no esta malament.