BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Dimarts els novells van voler anar a fer el cim de Burriac. El vam encarar des de Cabrera per la pista. En arribar al monòlit, els vaig pintar molt malament el darrer escull, tant, que fins i tot m’hi vaig jugar un sopar si ho pujaven tot damunt la bici. Doncs em va venir d’un metre que en Mauri no arriba a dalt. Va valent l’avi, tu!

Durant aquestes darreres setmanes han estat fent obres a les runes del castell, han estat desbrossant tot el perímetre del turó i ens han deixat la pista com una catifa. És a dir que, l’única dificultat que té és el seu pendent: ni pedres, ni sorra, ni xaragalls. Caldrà uns bon ruixats perquè torni al seu estat.

Del castell estant, vaig observar i lamento el que ja ens avançà l’Enric: l’eixamplament del camí d’Agell al coll de Codera per a vehicles de quatre rodes. I jo em pregunto: els que prenen aquestes decisions (se suposa que aquestes són bàsicament per a la prevenció d’incendis i neteja), no tenen en compte el gran valor paisatgístic, sentimental, històric fins i tot, que representa pel grup humà que s’ha bellugat, circula i fruirà per aquestes contrades i és el que fa més ús d’aquests corriols?  Com es pot malmetre d’una forma tan barruera un camí tan entranyable pels habitants de la zona quan hi ha d’altres alternatives?

Som al mateix nivell del foc, amb la mateixa prevenció ens estem carregant l’atractiu de la muntanya.