BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

VOLTANT EL SUI. LA CALMA 17.05.2010

Per Enric Subiñà

Jo soc dels privilegiats que puc sortir els dies laborables i gaudir de la natura en estat pur, sense trobar ciclistes a cada cantonada. La part negativa és que molts diumenges, sóc dels “desprivilegiats” que no puc gaudir de la vostra companyia.
El dilluns al matí, ben d’hora, carrego la bicicleta al cotxe i faig camí cap a Cànoves, aparcant al costat de l’església. Fa sol tot i que hi ha forces núvols, i fa una mica de fresqueta, amb manguitos.


Inici clàssic, cap al pantà de Vallforners. La primera sorpresa agradable, i que marcarà la sortida, és la gran abundància d’aigua. El Montseny raja per tot arreu, i el primer que veig és un impressionant saltant d’aigua del pantà, ja que literalment està vessant. Travessem vàries petites torrenteres fins arribar a can Vallforners, impressionant masia amb torre incorporada, que fou una de les propietats dels Rocabertí.

Hi estaven fent obres, i no m’estranyaria que fos per fer-hi un hotel rural, ja que la seva arquitectura i ubicació són majestuoses. Seguim pujant, per una pisteta no gaire bona, camí de la Calma. Arribant a dalt em saluden els primers faigs del camí, i de cop s’obre el bosc per donar pas als prats de la Calma. Aprofito per menjar un entrepà, alhora que m’abrigo doncs el sol s’ha amagat i fa fresqueta. Vaig a buscar la pista que davalla cap a la vall de la Tordera, passant per el Molar de Dalt, una altre de les grans masies de la serralada, sobretot per la ubicació. Abans d’arribar a les piscines, prenc una petita pisteta que tot travessant la riera de la Bascona, que sembla un riu, em deixa sota de can Besa.
Comencem la segona gran pujada de la jornada, amb la sorpresa que darrerament han asfaltat la pista fins una mica més amunt de can Besa. Arribo al Samon, una altre de les masies que no ens podem perdre, i allà deixo la pista que porta a Santa Susanna per prendre una que porta fins al Collet del Turó, molt a prop de Sant Elies. Iniciada la baixada, deixo la pista principal per prendre’n una sota del corral del Cortés, en ruïnes, que em portarà al coll d’Uixola. Aquí iniciem el descens cap la vall de Cànoves, que ens portarà a can Quintana, ara restaurant, i a l’ermita neogòtica de Sant Salvador de Terrades, obra del 1930 de l’arquitecte Josep Maria Pericas. Des d’allí segueixo la pista fins a can Cuc, la darrera gran masia de la sortida, que ara estan condicionant com a hotel. Finalment l’espectacular castanyé d’en Cuc, que té una molt bona salut. D’aquí baixada cap al pantà, i de retorn a Cànoves.
Sortida molt completa, tant pel paisatge, el desnivell, coml’arquitectura.
Si voleu, un dia us hi acompanyo.

Desnivell positiu: 1750 mts.
Durada: 4h.

Enric Subiñà

Foto entrada: Vikipèdia


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.