SERRA DE BELLMUNT. CURTA, INTENSA ESCAPADA 25.10.2009
Publicat el 26 d'octubre de 2009 per Bicicorriols
Per Joan Lladó
A un quart de set del matí, hora nova, marxàrem cap a Sant Pere de Torelló, punt d’inici de l’escapada fora comarca que decidírem el dijous. Alguns havien de ser d’hora a casa per la qual cosa ja dúiem la ruta ben planificada. Els sis que érem ens equipàrem a l’aparcament que hi ha a la carretera de la Vola, als darrers topants a llevant del poble osonenc. No feia fred, per tant, no calia carregar gaire roba.
Comencàrem resseguint el PR que mena al Santuari de Bellmunt i que ens obligà, de bon principi, a superar un tram de molta pendent però amb roca de bona adherència fins l’ermita de Sant Roc. Quan recuperàrem l’alè, travessàrem un bell i molt ben conservat gran mas: el Serrat.
Quedàrem meravellats també pel seu entorn, bonics prats amb els seus perpetus estadants, vedells i vaques. Anàrem obrint, travessant i tancant vailets fins que deixàrem els camps conreats i entràrem de ple al bosc. El camí empitjorà i a estones calgué arrossegar la bici. Així fins una cruïlla on deixàrem el PR per anar cap a la Portella. Suor. El tram següent era molt pedregós i anàrem provant les nostres habilitats damunt les dues rodes. Val a dir però, que fins la Portella anàrem molta estona a peu.
En travessar el pas tallat en roca, se’ns oferí un espectacle únic: la vall del riu Ges en el seu tram més engorjat decorat amb tots els colors de la tardor.
Iniciàrem la davallada per l’empedrat humit amb timba inclosa. Curt però adrenalític. De seguida ens veiérem protegits per la bonica fageda i abans d’arribar al mas de la Vall després de fer un curt tram de pista, començàrem l’imponent ascens de pet cap a Bellmunt. Haguérem de grimpar 543 m. en tres quilòmetres i mig. Això vol dir una pendent mitjana del 15%. Dur de debò. I com que no en tenim mai prou, encara intentàrem d’enfilar el darrer tram de fageda cercant el pas més ciclable. Tot això al Serrat dels Cristians Vells. Hi ha pitjors penitències pels creients?
Dalt del santuari férem un petit descans. Amb el petardu al cul com sempre: ni fotos, ni badar, res. Ens esperava el coll de Iera de Massa en molt divertit i trialer descens. Trobàrem algun sector realment difícil que l’intrèpid d’en Pep repetí l’intent sense fortuna. Ens trobàrem de cara un nombrós grup d’excursionistes que esperàrem que passés per continuar amb les nostres trapelleries. Alguns d’ells s’admiràren de les nostres “companyes”.
Ens arreplegàrem al coll i seguírem baixant, ara cap a llevant, per la Baga de Canemars. Primer en pista fins travessar el torrent, s’anà tancant fins convertir-se en tècnic i molt atractiu corriol després, tot voltant el Turó de Degollats fins la Tosca de Degollats. Hi fruirem de valent. Per això hi érem.
Ens atansàrem a la Tosca per veure aquesta curiositat geològica i seguírem cap al nord tot resseguint el PR que havíem deixat a la Vall, uns 1500m. enrera. Bonica drecera. Férem un curt tram de camí a peu per continuar, tot per pista ciclable, fins a Vidrà. Decidírem, per manca de temps, de no visitar el Salt del Molí i el Pont
de Salgueda. Ja vindrem.
de Salgueda. Ja vindrem.
Pujàrem a bon ritme i vam arribar a la plaça ben calents. Compràrem unes begudes al bar i esmorzàrem al mig del carrer, mai més ben dit. El cafè amb llet el férem a dins tot guaitant les senyores excursionistes que entraven a fer un pipí. Sobretot! Que si el fan al bosc algun eriçó encara els pentinarà la clenxa. Sortien tan relaxades del WC que ni recordaven, ni que això fora, d’agrair-ho a la mestressa.
Havent repostat, continuàrem per la carretera de Besora fins el coll de Vidrà. Allí coincidírem amb un altre gran grup d’excursionistes que també pujàven a Bellmunt. El grup de les pixaneres. Prenguérem el GR, que és pista transitable i adobat per a cotxes, fins tornar al coll de Iera de Massa. En aquest punt continuàrem en descens pel PR que, amb algun petit dubte en perdre les marques, ens menà al Collet de les Gargantes. Tot arribant en aquest punt, poguérem observar a l’altra banda del torrent, les agrestes parets calcàries.
Al coll s’acaba el tram de pista, és el punt on passàrem al vessant sud de la serra i fóu també l’inici del gran descens trialer que faria les delícies de tots plegats. Bé, de gairebé tots. La diversió va ser continuada fins les runes de les Valls, a tocar del Torrent de Saderra.
Poc abans d’aquí, en Manel, en un pas complicat, trencà el suport del canvi. Essent previsor, en duia un de recanvi. El canviàrem i llestos. Ens enfilàrem al Turó dels Tres Batlles amb la intenció d’anar cap al Castell de Torelló però vam veure que la cresta es complicava. Observàrem mirant enrere, un petit camí fresat en les llastres calcàries i que connectava amb una gran beta neta de vegetació, també calcària, que baixava fins la vall. Giràrem cua i l’anàrem a cercar. Vam baixar tot ufanosos per la troballa i passant per Les Codines arribàrem a Sant Vicenç. Després per carretera a Sant Pere. Era la una i havíem de córrer. Fins i tot diumenge hem de córrer. És gros.
I vet aquí el que dona un diumenge al matí.
Fins aviat,
Joan LLadó.
P.S. Ja tinc a punt sobre el mapa la gran volta al Bisaura.
Els corriolaires: La Pantera Rosa, En Formiga, L’Home no tant senzill, El Mamalló, el Màster i en Pistons.
Desnivell + acum.: 1.200m.
Distància recorreguda: 30 km.
Les fotos d’en Pistons: clica aquí.
Les fotos d’el Màster: clica aquí.
Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb bicicorriols, BTT, Joan Lladó | Deixa un comentari
Després de fruir de la bella crònica d’en Pistons hom pensarà en les armonioses fagedes, els rústecs roures i ferms masos de l’Osona.
A mí només em ve el cap la demostració llargament admirada del que ell modestament anomena un tram de molta pendent i molta adherència. Fins i tot el màster va doblegar-se davant la gesta.
Sortida molt gratificant feta esprés pels descendersde la colla. Em sembla que a cada sortida anem a més. Friso ja esperant la volta al Bisaura. Xalo amb les fotos
Felicito als planificadors de la sortida.
Jo, Jo vull tenir un record per Il Grande Prosciutto, segur que quan llegeixi la crònica tindrà un disgust, espero que puguis perdonar la nostra mal i feta. Per la nostra part dir-te que et tinguerem present durant la sortida. Apa fins la tornada…i perdo..no ho tornarem a fer!!!