BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Comencem doncs a la Població de Gombrèn, a la comarca del Ripollès. Pedalegem tranquil·lament els primers quilòmetres per la carretera GI-402 direcció la Pobla de l’ Illet per, de seguida a l’arribar a la riera de Crifull, agafar una carretereta que ens du per una pujada sostinguda a Castellar de N’ hug. En aquesta bonica població, ja a la comarca de la Cerdanya, comença la tralla: agafem una pista dura i amb força desnivell que ens durà de pet al nostre primer cim, el Puigllançada.

Tot i la duresa gaudeixo de debò d’ aquest tram, espectaculars vistes, el típic silenci de l’ alta muntanya i animalons a munt i a vall que mirem de no atropellar. En Sergi i jo, com a persones assenyades que som, ens prenem tota l’ ascensió a un ritme sostingut però prudent, cosa que crec serà la clau perquè gaudim força d’ aquesta sortida. Mes o menys a l’ alçada de 2.000m, noto que fluixejo una mica i demano al meu company de parar a esmorzar, decisió se’ns dubte encertada doncs
faré la resta d’ ascensió sense més problemes.

Un cop al Puigllançada, foto de rigor i baixem sense perdre temps a buscar la carretera de Coll de Pal. Com que entre moltes de les nostres virtuts, no està el ser uns virtuosos del descens, fem algun que altre tram caminant. Fem petar la xerrada uns instants amb uns ciclistes de carretera que ens trobem a l’ arribar a l’asfalt, i fem quilòmetre i mig fins que acaba la carretera i agafem la pista direcció Coll de la Mola. Un parell de quilòmetres per una pista sense excessiu interès, i a partir d’ aquí… LA KAFRADA consistent a fer cinc-cents metres en uns dos quilòmetres i mig per una pista pedregosa i antipàtica. Els bikers equipats amb bicicletes de descens que han pujat pel telefèric, ens miren amb cara d’ al.lucinats -ah, però es pot pujar en bici també? es deuen preguntar-. Aquest últim tram abans d’ arribar a La Tosa, és certament poc agraciat, doncs es tracta d’ una pista de l’ estació d’esquí, lletja perquè si i dura com el dimoni. Alguns petits trams ni intento fer-los muntat, no es tracta d’ anar gastant cartutxos alegrement quan encara ens queden uns quaranta i pico quilòmetres.

Parem uns instants a agafar aire i trucar a les dones quan arriben a l’últim remuntador, i ataquem -tranquil·lament- els útims cent metres fins al refugi de Niu d’ Aliga, amb algun que altre crit de suport de turistes disfressats de muntanyencs que corrien per allí.

Dinem entrepà i coca-cola al refu, i apa som-hi cap avall. Primer tinc por de passar fred durant el descens, doncs només porto una armilla fina i els “manguitos”, però la temperatura finalment és bona. Desfem el camí fet fins el Coll de la Mola, probablement un des descensos més pesats i avorrits he fet mai. Un cop hem baixat uns cinc-cens metres, dubtem. Sabem on som i cap a quina direcció hem d’ anar, però no trobem el corriol de descens que ens ha de dur a la Molina ja que en la cartografia que portem no surt. Decidim baixar una mica per la pista en direcció contraria per la que havíem pujat, però de seguida veiem que si la seguim ens durà a la Masella, reculem aquest pocs metres i decidim fer uns metres per la pista per on havíem vingut, decisió encertada doncs des-seguida veiem els indicadors del corriol de descens, just en un punt on trobem tres boniques noies equipades amb
bicis de descens que ens pregunten com solucionar un problema amb un fre hidràulic. Altres problemes et solucionaria encantat -penso jo-, però decidim ser fidels a les nostres dones i finalment només els hi diem que el problema no te solució i cal anar a un taller. Decidim enfilar i baixar per la pista verda, doncs ni som virtuosos del descens ni tampoc volem arribar massa tard a casa. Arribem sense novetat a la Molina.

Decidim fer la resta de recorregut per carretera, doncs de fet és força maca i tranquil·la, i francament, ja anem servits de bici. Decideixo gastar l’ útim cartutx al Coll de la Creueta, doncs els vint i pico quilòmetres que queden son de baixada (mentre penso si és una bona decisió, doncs al cap de poques hores tinc que tornar a estar a sobre de la bici amb la resta de la colla per la sortida de diumenge), i del Coll de la Creueta a Castellar de N’ Hug, gaudim de valent per aquesta bonica carretera, encara que he d’ anar en compte de no perdre al Sergi, ja que per aquest bonic descens ple de revolts li ha agafat la seva vena motera. Un xic abans d’ arribar a Castellà de N’ hug, agafem la mateixa carretereta que hem fet al matí fins a Gombrèn.Quilometratge: 101Km
Desnivell: 2.700m
Corriolaires: Ventús i …. quin era el sobrenom del Sergi?

Les fotos d’en Sergi: clica aquí.

Adrià Triquell