VILLERACH-REFUGI DELS CORTALETS-CANIGÓ 01.08.2009
Publicat el 13 d'agost de 2009 per Bicicorriols
Per Manel Trenchs
La Maria volia pujar al Canigó, que se li havia resistit algunes vegades pel temps, i vam decidir fer-lo aprofitant un cap de setmana sense canalla. Com que als dos ens agrada, vam pensar de fer-lo en bici. El dissabte 1 d’agost marxàrem a les 5 del matí i a quarts de 8 ja estàvem a Prada de Conflent. Abans d’entrar a Prada hi ha una carretera que porta a un petit poble anomenat Villerach, d’on surt una pista molt llarga (uns 25 km) fins dalt el refugi de Cortalets.
Passat Villerach deixàrem el cotxe (a uns 500 m d’alçada), i després de menjar una miqueta i preparar tot el material vam començar a pujar cap a les 8. Com hem dit abans la pista és força llarga i passes un parell de refugis: el Mas Malet (850 m) i La Molina (1180m). Arribàrem a dalt el Coll de Prat Cabrera (1789 mts) cap a les 12. Des d’aquí ja es veu el refugi dels Cortalets (2.150 m), al que arribàrem cap a quarts de dues. Després de menjar una mica i descansar, la Maria va tenir clar que deixava la bici lligada al refugi i seguia a peu . Pujàrem, la Maria a un bon ritme, malgrat el gran esforç que havia fet de pujada, i jo fent amb la bici tot el que podia. La veritat és que menys la part final, a la resta es poden fer força coses. Cal tenir present que hi ha molta pedra i en certs moments s’ha de portar la bici en braços.
Cap a les 3 férem cim. El temps ens va acompanyar molt, i vam tenir unes vistes des de dalt impressionants tot i que no vam arribar a veure el mar. Després de menjar una miqueta, descansar, xerrar barato i mirar una estona la xemeneia i comentar el que volen fer alguns dels bikers al setembre, vàrem fer la baixada fins al refugi. La veritat és que fou molt ràpida i, per la meva part, com no, molt i molt divertida. A les 5 ja estàvem de tornada al refugi dels Cortalets.
Després de fer algunes fotos més i beure un refresc baixàrem la pista fins al cotxe en menys d’una hora. Aquest cop sí que la Maria va disfrutar a dalt de la bici ja que, a l’estar força “bé” la pista, vam anar depressa i avançant cotxes i tot.
Cap a quarts de vuit ja estàvem gaudint d’un merescut bany en una piscineta al poble de Rià i amb el Canigó de fons. L’endemà, per descomptat, visita cultural a Sant Miquel de Cuixà i al desconegut però molt bonic Priorat de Serrabona. Però això ja és una altra història.
A reveure i a seguir disfrutant de l’estiu,
Manel
Les fotos: clica aquí.
Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb bicicorriols, BTT, CANIGÓ, Manel Trenchs | Deixa un comentari