BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Valentí Tarrés

Nou corriolers l’emprenem direcció les cinc sènies per anar al Coll de la Ferradura. El que hem de triar és per on hi pugem. Al final fem bona la proposta d’en Manel i enfilem pel GR del Camí del Nord. Aquí venen les primeres esbufegades i ho superem amb més o menys èxit. Seguim fins travessar la carretera de Mata per anar a buscar “el bosquet de la ventrella” i arribar a Can Flaquer. Pujem pel “tubo” i fem tots els bonics i típics corriols fins la cruïlla d’el malmès camí de Santa Mònica.

Anem a buscar les roques boniques i fem el tram de descens fins lameitat d’el corriol « el Mortirolo » per enfilar altre cop per aquell tram, gairebé impossible en un inici, però que després lluitant es pot fer sense posar peus. Un cop a la pista, agafem una miqueta d’aire, baixem un curt tros, per anar a trobar els corriols i enfilar cap a la Ferradura. Abans d’arribar al Coll, gaudim de la bonica vista que ens regala el caminet, en el que podríem anomenar “el balcó del Maresme”. Seguim en baixada fins al Corral i anem a trobar el  descens fins a Lourdes d’Arenys de Munt.

Com perseguits pel diable fem el descens amb un tres i no res, collons!! com disfrutem amb comentaris com: “aquí hi hauríem de muntar un telecadira!!!”, !!!Ohhhhh quina passada¡¡¡¡ i d’altres que potser és millor no repetir.

Ens quedem a esmorzar al restaurant de Lourdes, igual que fa dos diumenges.  Lloc entranyable on sembla que el temps s’hagi aturat. Disfrutem de l’apat entre rialles nostres, el soroll de taules i cadires arrossegant-se per terra i de fons música de Queen i entre mig l’himne del Barça.

Quan sortim està espurnejant i fa fresqueta. Decidim enfilar cap el Corral altre cop, ara pel corriol d’en Jordi. Bonica de veritat aquesta pujada, alguns la repetim per segona vegada, encara que no sé perquè aquest cop, jo personalment la trobo menys dura, fins i tot la rampa forta del final es fa amb relativa comoditat, no sé, misteris?? Podría ser que el terra estigués menys enfangat. Tant se val, arribem al Corral i seguim direcció el Montalt. Els vuit que quedem, abans ens havia deixat en Sergi, ens veiem atrapats per un generós xàfec, just després del Camí d’en Martí. Un cop perd intensitat la pluja, enfilem a la urbanització per anar tornant i fer la baixada, pel bosc d’els onze pins. Ara ja anem força xops. Arribem a Llavaneres, tornem per les cinc sènies, allà saludem als veïns d’en Manel; la Magda i en Marcel (cosí de l’Eva). Abans d’arribar a Mataró en Marcel T. rellisca al final de l’empedrat i es fum una bona trompada al braç i cama.