AMUNT I AVALL PER LLAVANERES 28.03.2009
Per Joan Lladó
Aquest cap de setmana amb previsió de mal temps, no hi ha sortida d’esquí. Dijous alguns mig quedem per sortir el dissabte per qüestions d’agenda. Bé, ja ens trucarem. Hom queda una hora més tard, a dos quarts de nou. Tot i així, els que habitualment arriben a misses dites no perden el costum. Finalment en som quatre. Suficients. El dia és rúfol i els núvols amenaçadors.
En Manel, que ja ho tenia premeditat, diu d’anar cap a LLavanares. Res a dir. Comencem enfilant-nos pel Camí del Nord i el turó d’Onofre Arnau que baixem tot seguit per trialeres de nivell. L’escalfament ha estat sobtat. Pel camí de les Cinc Sénies la fem petar fins a Llavanares i a partir d’aquí comencem la feina. Pugem i baixem per terreny típicament corriolaire per la banda del cementiri fins espetegar un altre cop a la riera, a l’entrada de can Cabot d’Avall. En Manel, fent el freekie, ha petat la cadena. Comença a ploure. Sota una gran alzina ens eixaploguem per adobar-la. Hem agafat fred. Seguim amunt per pujar fins les Roques Boniques pel sempre duríssim i malmès corriol. Ai el dit!
Al coll Pallarès prenem direcció Mataró i per la ruta habitual arribem al Pla de can Xerrac i continuem fins Sant Martí. Als Vidals, l’Anscari i jo tornem cap a casa. A mi m’esperen uns suculents caragols a la llauna a can Barris de Campllong. En Martí i en Manel se’n tornen amunt per fer una mica més de ruta fins les dotze.
A reveure,
Joan LLadó.
Quatre fotos d’en Joan: clica aquí.