BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

VALL DE REMUÑÉ, EL PERDIGUERO I LLITEROLA 14.03.2009

Per Joan Lladó

Em sap greu que passin tants dies sense afegir, ni que sigui una petita nota, una entrada al bloc. Però si així ho volem i ja ens va bé, així continuarà.

El passat cap de setmana vam fer una gran sortida d’esquí, d’aquelles memorables, amb encant, amb el seu toc alpí fins i tot.

Divendres cap a les vuit del vespre, l’Albert, en Martí i qui us escriu, l’emprenguérem per la carretera vers el Pirineu central. El nostre primer objectiu, sopar al Bar Sport de Bellcaire d’Urgell on sempre hi trobem un platet calent, una bona cervesa i el caliu de la gent del poble que es prepara pel cap de setmana.

En reemprendre la marxa, hom fa esforços per no adormir-se i deixar el conductor, en aquest cas en Martí, sol amb la carretera, però el rum-rum del cotxe, la sonsònia de la música i el bon sopar ens guanyen. Jo vaig fent cops de cap però l’Albert dorm com un sóc. I entre ensurts i revolts sobtats dels darrers quilòmetres del camí, arribem al nostre segon objectiu, el “nostre” xalet de Sanarta. La pista de Vallibierna és tallada per una gran allau que en barra el pas just uns metres més enllà de la cruïlla. Nosaltres, tant si com no, amb els estris a coll i baixant el talús de la carretera, fem cap al nostre petit racó on de segur ens hi espera un bon son. I, efectivament, al porxo hi dormim sols amb la lluna vigilant.

Dissabte a les sis sona el despertador de l’Albert. Fem el ronso fins dos quarts. Ens llevem i tornem al cotxe per esmorzar i en acabar, seguim la carretera fins on ens deixa la neu: al ramal de l’Hospital de Benàs. Allí ens acabem de guarnir, preparem el material i quan son cap a quarts de vuit, comencem a foquejar per la carretera fins passar dos revolts després del torrent de Remuñé.

Ens dirigim cap a la Pleta dels Capellans i sense perdre pràcticament alçada per la riba esquerra del riu i pel mig del bosc, ens col·loquem al fons de la vall on l’Aigüeta ja és coberta per la neu. Fa molt bon dia i la temperatura, sense gota de vent, és força alta. Fa aparació la crema solar. Anem progressant entre els Ibones de Remuñé a bon ritme i amb l’atent i omnipresent esguard de la Forca de Remuñé. Als Arenales deixem el fons de la vall per enfilar en fort pendent fins el Portal de Remuñé, just al sud de la Forca. Sobre un roc nu i sec fem parada i mos. Hi estem a gust i ens hi quedaríem però encara queda tralla.

No traiem les pells perquè pensem que la davallada fins l’Ibón Blanco de Lliterola serà curta car, d’on ens hem aturat, no divisem l’altra vessant. En abocar-nos-hi, ens adonem que hem fet bé, tot just no arriba a cent metres de desnivell. Baixem i mentre ho fem, dubtem de pujar al Perdiguero per on en principi havíem previst. La carena de llevant és pelada i ens sembla poc factible de superar-la amb esquís, per tant, ens mirem el Collado superior de LLiterola que fins allí ens sembla assequible. Després ja veurem com superem el cim.

Travessem l’Ibón Blanco que és encerclat per un munt de gegants que superen els tres-mil metres: el Tusse de Remuñé, els Pics de Cabrioules, Punta de Lliterola, el Pico Royo, Tuca de Lliterola i el nostre, el Perdiguero. Arribant a la vora del llac passem per una impactant esquerda del glaç. Som a migdia i la roba ens fa nosa. Els tres-cents metres que ens resten fins el coll els infravalorem. Se’ns fan feixucs i ens costa de progressar amb alegria. Arribem exhausts i coincidim amb un parell de travessaires que baixen del cim per la cresta: l’única opció. Intercanviem quatre mots, ens calcem els grampons i cap al cim hi falta gent.

El primer ressalt en mixt, el més exposat, sense massa dificultat, és el que dona l’ambient alpí a l’excursió. La resta de cresta amb una neu “azucar”, com diuen els de la zona, sense consistència, ha estat distreta i un xic més llarga del que esperàvem. La qualitat d’aquesta neu fa molt difícil la progressió doncs no és gens adherent. Tot baixa.

Fem cim prop de la una. El Perdiguero, 3222m. Felicitacions. El dia ens acompanya, la panoràmica és immensa. De moment, tot rodó. Bé, no pas tot, però no us ho diré. Ens haguera anat bé de pujar quatre ganyips per repostar, però només hem pensat amb les càmeres.

Ens passem uns bons vint minuts al cim contemplant i intentant de situar les grans muntanyes que d’est a oest conformen el nostre Pirineu. Fotos de cim i tornem cap el coll. La davallada ha estat ràpida i més còmode del que ens pensàvem. Tornem a fer un mos abans de preparar-nos pel descens. La temperatura és agradable, la qual cosa fa que no tinguem massa pressa en baixar.

Quan ens hem cruspit els entrepans i altres llepolies, traiem pells als esquís, ens ajustem bé les botes i iniciem els descens cap a l’Ibón Blanco. Ara per ara, la neu és prou bona i en gaudim. Fem una curta remada per passar la sobreeixida del llac i continuar per la vall de Lliterola. Fins l’Ibonet tampoc podem queixar-nos de l’estat de la neu, però ja arribant a la Cabana del Ubago, és totalment primavera, fonda, cap mena de gràcia, impossible de fer un gir sense quedar extenuat. Travessem les boles d’un dipòsit d’allau i ens endinsem al bosc per fer les darreres marrades del camí de Lliterola. Arribant a la carretera completem la petita travessa de les dues valls. L’Albert i jo ens esperem que en Martí torni amb el cotxe i després de canviar-nos, anem a dinar a Benàs.

Que per molts anys puguem gaudir amb aquestes escapades!

Fins ben aviat,

Joan Lladó

Desnivell + acum: 1.800 m.
Temps esmerçat: 7 hores.
Les fotos d’en Joan: clica aquí.
Les fotos d’en Martí: clica aquí.
Les fotos de l’Albert: clica aquí.

 


  1. No ens va bé això de no tenir entrades al bloc. Sospito que no és pas desídia ni desinterés, si no mes aviat que en la teva absència per lesió, és fa difícil pendre el relleu, ni que sigui temporalment. Això de descriure amb precisió matemàtica l’ encadenament de corriols, quasi sempre diferents, que fem els diumenges (+ dimecres), no és pas fàcil!

    El llistò està alt. Va nois, a veure si el superem!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.