BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

3TRQ AMB BTT. MUNTANYES DE PRADES. ROJALS 3-5.03.2009

Per Adrià Triquell

Agafant com excusa la visita del meu germanet resident als EEUU, recuperem una tradició dels Triquell de les travesses en BTT. Així doncs, deixem aparcades famílies, feines, gestions i obligacions, i marxem per la patilla tres dies laborables cap a les muntanyes de Prades.

Teníem vàries idees al cap, però vist el panorama climatològic, ens decidim per la mes conservadora, en lloc de travesses, ens decidim per tres sortides d’ un dia per les Muntanyes de Prades. El camp base serà una casa rural que ja coneixíem, el Mas de l’ Arlequí, a 1.800m de Rojals i 915m d’ alçada.

Dia 1

El temps aguanta, dia tristot amb boira. La ruta serà tranquil•leta, per anar escalfant. Agafem la pista de Rojals-Poblet, a la primera bifurcació anirem cap el coll de la Creu de L’ Ardit. La pista interessant, però tinc MOLT mono de corriol. El meu germà Marc i jo fem un petit amotinament contra el nostre progenitor i ens desviem de la pista per agafar el GR171 fins a Poblet. Quin gran encert! A Poblet dinem (com deu mana, no el miserable menú corriolaire d’ entrepà de truita amb coca-cola…)

Collons, amb l’ excessiu dinar, costarà  pujar. Carretera T700 fins a la Font de Nerola, carretera asfaltada que es transforma en pista fins a la Vall de Castellfollit, un altre petit amotinament i agafem la desviació fins agafar el GR que passa pel Mirador de la Pena.  Pena sentim quan després de portar la bici a coll, l’ únic que veiem és boira. Agafem de nou el GR, un corriolet fàcil i maco pel bosc, fins tornar a la pista del principi, aquest cop en direcció inversa fins arribar de nou al Mas.

34km, 865 desnivell acumulat.

Dia 2

Iniciem per la mateixa pista Rojals-Poblet, en lloc de desviar-nos com ahir per coll de l’ Ardit, anem cap a la Mola dels Quatre Termes, on gaudim d’ un bonic paisatge. Fins aquí la ruta ha estat pistera i tranquileta, sense sobresalts. El meu cor s’ accelera d’ entusiasme, ja que en aquest punt, el GR171 pinta xulo, però el meu entusiasme esdevé decepció, doncs el tram a partir de la Mola d’ Estat és realment impracticable. Cap problema, reculem una mica per la pista i enllacem de nou amb el GR, un bon tram al més estil corriolaire. Gaudeixo com un conill, i en aquest punt cometré el gran error de la jornada, doncs al tenir calor em trauré una mica de roba. Continuem pel GR fins Plans del Pagés, aquí el deixem per agafar la pista fins a Prades.

Comença a ploure de veritat, fa fred i a sobre punxo. Hauré de fer un gran esforç per canviar la càmara amb les mans glaçades. Canviem de plans i enlloc de GR agafem carretera fins a Capafons. L’ error de la roba que us comentava es farà patent en el trajecte de baixada per la carretera fins a Capafons. Arribo al poble absolutament glaçat, i a sobre l’ únic bar del poble, on pensàvem dinar, tanca els dimecres!!

Tinc tan fred que l’ idea de trucar a un taxi em sembla bé. Per sort a Capafons no hi ha cobertura. Dic per sort, perquè un cop hauré reunit el valor suficient per desvestir-me i vestir-me amb més roba, i pedalat una mica de pujada, em refaré del fred, i tot i que la resta de jornada serà sota la pluja, m’ ho passaré prou bé.

Ara vindrà el tram més dur de la jornada. Agafem una estona de carretera direcció Mont-ral, per trencar direcció Farena. Agafem una pista de pujada exigent direcció nord, cap a Coll de la Molta. Una mica abans de punt de contacte amb el GR171, quan ja s’ ha acabat la pujada, espero estirat sota un arbre a les 2/3 parts de l’ expedició que sembla que fa aigües (mai més ben dit). Caminem un petit tram pel GR, fins que el pedregam es converteix en un entretingut corriol. Arribem de nou a
la pista que ens durà fins a la casa.

Finalement el Pure Malt de 12 anys, el foc encès al menjador de la casa rural,  i la radio de fons amb el partit del barça m’ acompanyen. Sensació de confort, tot el contrari de la sortida d’ avui, ben remullada i amb alguns moments crítics de fred. Els records de la sortida corriolaire a Mallorca m’ han vingut constantment a la ment.

Dia 3

Que bé! Miro per la finestra i el cel es blau i radiant. La meva alegria inicial esdevé preocupació quan surto a preparar la bici. Un vent glaçat fa que ja no em senti les mans, i això que només porto un parell de minuts fent els preparatius.

El meu germà i jo comencem a pedalar, el meu pare durà el cotxe fins a Rojals, i allà iniciem plegats una petita volta circular per un PR de la zona. Fa fred però és suportable, el trajecte, per pista, pendent però agradable. Tot plegat un parell d’ hores tranquil•les de BTT.

Arribem de nou a Rojals. Allà el meu pare agafa el cotxe i ens esperarà a Montblanc, mentre nosaltres baixem pel GR. En principi estic excitat amb la idea, doncs sobre el mapa pintava un d’ aquells descensos kaguapus. Efectivament el camí xulissim, però un pel massa tècnic per mi, tinc que fer força trossos a peu, i el meu germanet, que va amb la seva bici-backup, el veig sense la seva seguretat habitual.

Arribem a Mataró, netegem bicis, deixo a la family a Premià i em despedeixo del meu germanet, que no veuré en alguns mesos, per cert, he de recordar mirar que val la Epic 2009 comprada als EEUU…

Fotos:  http://www.flickr.com/photos/lacapsa/sets/72157614902138932/detail/


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.