BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

VALLTER-MENTET-VALLTER 15.02.2009

Per Joan Lladó

Aquest diumenge hem fet una escapada d’esquí turística, quelcom molt diferent del que fem habitualment. Un tomb amb tot el seu encant malgrat que el descens fins a Mentet no sigui res de l’altre món, almenys per on ho vam fer nosaltres.

Vam començar l’excursió al pàrquing de baix de Vallter i vam agafar el torrent de la Portella de Mentet. Tot pujant observem la vista del circ d’Ulldeter a les nostres espatlles. El dia és força clar i s’agraeix. A la Portella (2412 m.) però, la ventada que enfila de la vall empipa. Traiem les pells i iniciem ràpidament el descens per arrecerar-nos al final de la pala. Allí ja no s’hi mou un bri d’aire i quan la vall planeja, també ho fa la qualitat de la neu. Anem cercant els millors trams de la neu transformada. Per arribar a la Cabana dels Alemanys (1968 m.) ens ha calgut remar algun tram perquè ens hem endinsat massa al fons de la vall. Bonica construcció i molt ben equipada tot i ser d’accés lliure. Hi fem un mos i jo em faig una repassada als peus. Al sol s’hi està esplèndidament.
A continuació fem el descens pel mig del bosc on la neu és fonda i en gaudim com criatures. Per sortir del bosc hem de saltar una tanca metàl·lica i ens l’enginyem per fer-ho fàcil tot i els sabatots que duem. Curt descens pel mig dels prats i arribem a la passera del riu on haurem d’enganxar pells per acabar d’enfilar fins el poble. Cerquem la Gîte d’Etape que sigui oberta per demanar una beguda, però les que veiem són tancades. Finalment optem per seure i esmorzar a l’empedrat de l’ajuntament on hi toca el sol de ple, però que l’aigua del desglaç dels teulats ens esquitxa.
Van passant alguns dels estadants de les cases, turistes. La pau de l’indret brolla com un aixernador. Ens preguntem: –Què s’ha de fer per viure aquí?
És hora de tornar amunt. Als prats, la roba comença de fer nosa. El Màster es col·loca al capdavant i comença a tibar de valent en la neu fonda fins el refugi. Ha estat un bon atac, no hem tingut respir. Ens refem a la cabana i torno a protegir-me les nafres. Collons de peus!
Reprenem la marxa amb el Màster també al davant i estirant com sempre. El Maestro li pregunta si li ha fet cap mal per tractar-lo així i respon que no, que és per treure la “carbonilla”.
Abans d’arribar a la pala de la Portella, ens ho agafem amb més calma i anem xerrant, alhora que veiem baixar del coll un grup que va a peu. Són francesos, han dit, que viuen a Perpinyà. Creia que els de Perpinyà eren catalans. El més fotut és que parlaven un xic de castellà.
A la Portella fora pells i fem el millor descens del dia. La neu del fons del torrent és immillorable. Poc, però bò, com a la fonda de Vilallonga.

Fins aviat i bona neu,
Joan LLadó

Els corriolaires blancs: Carles LL., Martí M. i Joan LL.
Les fotos d’en Pistons: clica aquí.
Les fotos d’el Màster: clica aquí.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.