CAP EL MONTALT 08.02.2009
Per Joan Lladó
A plaça repetim rècord. Un altre cop catorze. Per variar hom decideix d’anar cap a l’altre costat, és a dir, cap nord-est. En Jordi diu d’anar a fer uns camins de la darrera cursa de LLavanares o Sant Vicenç, no ho recordo. No se’n parli més. Som-hi. Encetem la jornada pel camí del Nord. Pel veïnat de Mata i fent unes quantes marrades arribem a can Flaqué. Abans però, ens ha hagut de deixar en Valentí per pana no adobable amb brides. Què hi farem.
Seguim pels graons de Sant Martí i pel camí habitual fins el coll Pallarès. Sense aturar-nos, enfilem les Esqueires d’en Rogent fins el Roc de l’Avi. A la pista ens trobem en Jaume T. i la seva colla que saludem. Anem cruspint-nos els corriols, l’un darrere l’altre. I abans de prendre el de sobre el Malpas, en Manel peta la patilla del canvi que, per sort, en Virolla en du de recanvi. Vés per on!
Seguim a bon ritme l’escalada fins el Montalt. S’ha hagut de lluitar però ha valgut la pena. El descens fins la Ferradura és pletòrica. Tothom es meravella i comenta la manera com ha baixat. En Pep i en manel ens deixen per baixar per Canyamars. Seguim cap a llevant per baixar en obagues i fondes torrenteres fins a Sobirans.
Jo m’acomiado abans de l’esmorzar. La canalla m’espera per anar a Montcabrer.
Fins aviat,
Joan LLadó.
Els corriolaires: L’Avi, en Formiga, la Pantera Rosa, la Virolla, el Maestro, el Senyor, l’Home Senzill, el Nét de la Trini, el Mamalló, el Tete, la Flor, en Ventús, en Prosciutto i en Pistons.
Distància recorreguda: no ho sé.
Desnivell + acum.: tampoc.
Les fotos d’en Giovanni: clica aquí.
Les d’en Pistons: clica aquí.
Les d’en Virolla: clica aquí.
Només una aclaració, no vull pas emportar-me merits que no son, la patilla de recanvi era`d’en Manel (idea molt recomanable per cert) jo només li vaig donar un cop de mà a montar-la.
Bon dia a tothom. Bé doncs amb molta recança diumenge passat vaig haver de girar cua només començar la sortida. Vaig fer bé ja que allò no hagués aguantat gaire més, de fet vaig arrivar a casa justet. Ara llegint la crònica veig que en Manel també va tenir avaria. Ui ui ui!!!! casualitat, encanteri, maledicció ? doncs no ho sé nois, peró aquí hi ha quelcom de misteriós. Mireu dijous passat a la nocturna, l’amic Alvaru, de manera totalment accidental i involuntaria, va trepitjar un gripau, va ser abans d’enfilar el “Mortirollo”. Al cap de poca estona petar el nucli de la seva flemant CUBE (només fa un parell de mesos que la té), però no només això, al arrivar a Mataró s’adonà que havia perdut el mòbil !!! Casualitat?? en Manel i jo que erem amb ell tenim pana el diumenge següent ? ai ai ai!!!! ja cal que anem en compte amb aquets éssers misteriosos que per alguna cosa anem amb un piló de lumens penjats al cap….
No tinc clar quin dels pseudònims és el meu…