BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

ESQUIAR A CASA: EL MATAGALLS 11.01.2009

Per Joan Lladó

L’onada de fred, aigua i neu que ha patit i està patint tot el continent, agravat per la crisi del gas entre Rússia i Ucraïna, i que afecta alguns països de l’est, particularment per a nosaltres és tot el contrari: la quantitat de neu caiguda al Pirineu i sobretot a les serralades més baixes i costaneres, l’ha convertit en un gaudi per a una minoria i en una profitosa reserva d’aigua per al bé comú.

Una petita part d’aquesta minoria que ha fruït de les conseqüències del mal temps hem estat un quants de la colla que, tot aprofitant el nou i gruixut mantell de neu, vam anar diumenge a obrir traces als cims del Matagalls.

Quatre de la colla més un senyor que es perd per La Bisbal i que se’ns afegí al cim, férem aquesta entranyable excursió amb esquís.

Arribàrem a Collformic que tot just aclaria i ens rebia una lluna imponent.  Del pàrquing estant, ja es veia una bona corrúa d’excursionistes que l’emprenien amunt: els uns amb esquís, d’altres amb raquetes, els de més enllà amb planxa de snow i els més alternatius, amb pantalons de plàstic improvisats. En resum, de tot i força.

L’emoció de veure tanta neu, la llum, els colors, el paisatge, fa que treguem de seguida les càmeres.

En arribar al primer llom, restem bocabadats, incrèduls, vessem emoció pels quatre cantons. L’alegria d’esquiar a casa amb la qualitat i quantitat de neu ens carrega d’eufòria. Una foto darrera l’altra. El moment és màgic.

Ens trobem l’amic Santi que s’està recuperant d’una lesió. A reveure!

Al cim molta gent, i la que puja! Treiem pells i baixem la pala encarada a sud que gairebé no és trepitjada. El gaudi és inmens: neu verge, flonja, fresca, acotonada. Què més volem, només ens resta l’onanisme col·lectiu.

Posem de nou les pells i enfilem per anar cap a Coll Pregon. A dalt, al turó que tanca la carena, decidim d’esmorzar. És allunyat de la multitud i hi estem tranquils. Veiem la fila de gent arribant  i baixant del Matagalls i l’aglomeració cada vegada més gran entorn de la creu. Observem les magnífiques traces que hem dibuixat en el primer descens del matí.

Tornem cap el cim i pocs metres abans d’arribar-hi ens trobem l’amic Xarli. No se n’ha pogut estar de marxar de La Bisbal. Fanàtic!

A dalt saludem coneguts i companys de fatigues i ens preparem per fer el segon descens que és un bell calc del primer. No hi paruales. Gaudi total.

Amb l’eufòria hem baixat més del compte i ens toca tornar a enfilar, ara amb el pet al cul, per anar fer la pala que ens ha recomanat en Xepi.

Tercer descens. En perdre alçada la neu es fa més pesada però, tot i així, pel gruix que hi ha, no la desmereixem pas.

On es tanca el torrent i la vegetació ens priva d’avançar amb comoditat, acabem la baixada i calcem pells per foquejar fins la carena i anar a cercar la pala que em durà cap al cotxe. M’esperen a casa per dinar. Els companys tornaran a fer cim perquè encara tenen temps abans de dinar. El col·lapse a la carretera ha fet que les mames i canalla arribin tard a la cita: dinar a Collformic.

És tan gran l’aglomeració de cotxes a la carretera, que decideixo de fer mitja volta i tornar per la Plana de Vic. Han tallat els accessos pels dos costats i pel Vallès sembla on hi hagi més caos.

Sortida per recordar.

Fins la propera,

Joan Lladó.

Els corriolaires: Àngel V., Martí M., Albert G., Josep M. V. i Joan LL.
Desnivell + acum.: 1.300 m.
Les fotos d’en Joan: clica aquí.
Les fotos de l’Albert: clica aquí.
Les fotos d’en Martí: clica aquí.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.