BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

CANVIANT LA TRUITA PER UN SUIS AMB XURROS 25.12.2008

Per Adrià Triquell

Valia la pena l’ esforç, se’ns dubte. Pedalar per carrers deserts de Mataró,  agafar els nostres corriols només sentint el contacte dels pneumàtics amb el terra humit (i algun que altre pet de l’ Andreu), veure amb la primera ullada de sol el perfil del castell de Burriac, i tot plegat acompanyat per un dia esplèndid amb el fred just per donar-li gràcia.

Mentre tot Mataró encara dorm el sopar de nit bona, quatre corriolaires ens trobem a la plaça Fivaller. La sortida oficial és per St. Esteve, però n’ hi ha uns que ens va millor per nadal, i altres senzillament repetiran. De seguida es nota que no és un dia qualsevol, la habitual conversa animada (gràcies veïns de pl. Fivaller per l’ infinita paciència), es veu substituïda per les escasses veus de quatre corriolaires endormiscats que tenen més feina a badallar que altra cosa.En Joan pren la iniciativa i anem cap a Burriac que hi falta gent. Travessem Mataró amb un ritme molt mes tranquil de l’ habitual, és el primer cop que arribo a la plaça Granollers sense treure la llengua.  Enfilem cap a Madà per buscar el turó dels Oriols. Definitivament no és un dia normal, en Joan va agafant totes les variants possibles per tal de suavitzar els Oriols. El terra està perfecte, però encara m’ encallo en més d’ una arrel, el cor a tope i el fred més que oblidat. Finalment sortim a la pista que puja de Cabrils cap a Burriac, a la Creu del Bei. Quina delícia, sense quads ni boletaires, ni moteros, només nosaltres!. El tram de pista te el seu desnivell i es fa pesadet. En Joan i Andreu proposen anar a buscar un nou corriol descobert a la cursa de Burriac Atac. S’ aturen dins un bosquet a ma esquerra de la pista a esperar-nos al Valenti i a mi. Un cop junts, soc l’ únic que m’ adono que entre dos arbres es veu al fons Burriac il·luminat pels primers llums grogosos del dia, una bonica imatge.  El nou corriol és curt però molt maco, encara que els més covards hem de baixar alguns cops de la bici, més per prudència psicològica que per dificultat tècnica real.  Sortim a la pista de Cabrera, que baixem ràpidament tot decidits a fer un café amb llet.

A Cabrera tot tancat, així que decidim baixar fins a Mataró, on després de molt buscar algun lloc obert, trobem la xurreria Rosita. Quina bona decisió! Alguns es demanaran un redundant suís amb xurros de xocolata, d’ altres un café amb llet amb porra. Un esmorzar diferent per un dia diferent. L’ únic punt negatiu de la jornada, és que un cop arribat a casa, encara no entenc com, m’ adono que he perdut el mòbil, fotut perquè és el de la feina i on em truquem jefes, clients i algun corrilaire.

Bon nadal,
Adrià Triquell

Corriolaires: Joan L, Andreu C., Valentí T., Adrià T.
Distància recorreguda: 21 km.
Desnivell + acum.: 400 m.
Les fotos: no n’hi ha.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.