BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

L’endemà de Tots Sants, dia de Difunts, l’aigua feu estralls i minvà la convocatòria. Tot i que uns eren a cursa d’orientació i d’altres de castanyada llarga, només tres valents corriolaires vam presentar-nos a la plaça. Que ens mullaríem, ho teníem bén clar, però, qui no gaudeix ben amarat d’aigua?

Algú pot pensar: com es pot gaudir amb la incomoditat d’anar xop com un pop? Nosaltres li diem: si hom no agafa fred, la diversió hi és assegurada. El plaer de sentir l’aigua tèbia, sovint de color de cafè amb llet, que escupen les rodes, el xip-xep continu també d’aquestes, la infinitat d’olors i flaires que emanen del sòl moll, de les plantes, la solitud, la pau… Totes aquestes sensacions i segurament d’altres més sublims ens traslladen a uns àmbits molt distants dels que vivim en el nostre dia a dia i, precisament, aquesta excepcionalitat és la que ens fa gaudir. Mullar-nos, amarar-nos de pluja al nostre país… Cosa estranya. Quantes tardors feia que no en teníem una com aquesta?  Visca la pluja!

Bé. En Marcel, en Valentí i un servidor vam emprendre-les cap a Argentona. A l’entrada de la riera de Riudemeia ens vam haver d’aixoplugar sota el pont de la carretera fins que el xàfec amainés. Encara no estàvem prou escalfats com per jugar amb l’aigua. Quan afeblí i començà a baixar la rierada, vam continuar. Per l’obaga de can Riudemeia remuntàrem fins el turó d’Aquença i davallàrem cap a Òrrius on esmorzàrem. Degut a la pluja, allargàrem l’àpat. En reprendre la marxa, enfilàrem fins la pista de Sant Bartomeu pel camí vell que d’uns anys ençà no tocàvem. La pluja insisteix. A can Tarascó trenquem en direcció de Vilanova i ens arribem a les coves d’en Nadal. Fem el tomb per sota i al coll ens cau un bon ruixat quan en Marcel parla per telèfon. Volia baixar a la roca de les Orenetes pel camí de Santa Quitèria però en Marcel té tard. Així doncs pugem fins el coll de Porc, coll de Gironella i pel Mal Pas i el Rocar amb rebolcada d’en Marcel, arribem a Argentona ben xops i ben contents de la curta però remullada sortida.

A reveure,
Joan LLadó.

Distància recorreguda: 38 km.
Desnivell: 700 m.
Fotos: només una, ja la veieu.