BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

NOCTURNA 17.10.2008

Per Joan Lladó

Enguany, a la sortida nocturna li ha faltat ben poc perquè fos remullada. Com que no ha estat així, l’hem remullada per dins: al sopar d’El Corredor no ha mancat ni vinassa ni cervesa i, com hauran notat les senyores, tampoc l’all.
Perquè no hi faltés el Mamalló, aquesta vegada vam quedar a les vuit a la Plaça i n’erem una bona colla: dotze. Abans de les deu havíem de ser entaulats, per tant, de pet a la feina.

Ben equipats amb les frontals, l’emprenem cap a les Cinc Sènies. Una pluja gairebé imperceptible ens acompanya i la temperatura, tot i ser a mig octubre, gens freda.
Tot just arribar a Llavaneres que tenim els primers problemes: mancava l’Adrià que es barallava amb els estris lumínics sense avisar els companys. Els uns xerren barato i a d’altres els manca esperit. En fi…
Reprenem la marxa cap a la Font de Lorita. Escalem la meitat del Mortirollo i trenquem a llevant per continuar, quan ens agrupem, per un bonic camí ple de xaragalls i d’esbarzers que ens fan treballar i renegar de valent. Ens aturem per refer el grup quan son prop d’un quart de deu i encara hem d’arribar a la Ferradura. Els pedrots del darrer tram ens fan rebotir com virolles però ens deleitem amb la vista que del camí estant ens ofereix la il·luminada plana del nostre Maresme.
Per guanyar temps, baixem a Rupit per la pista i seguim per aquesta fins el camí d’en Ribes. Arribem al Santuari quan encara mancaven deu minuts per les deu i de seguida ens entaulem. La nostra estimada Mercè ens ve a saludar a taula –ò a esbroncar-nos perquè hem arribat tard?–.
Hem sopat de gust però no ha mancat la xerinola habitual que ens fa cridar més del compte. A fora la foto de rigor i davallem pel GR fins a can Miloca. A la cruïlla ens deixen l’Àngel i l’Anscari que se’n van avall per la pista.
Nosaltres seguim per la Font del Ferro fins a can Bosc i tot seguit per la pista fins prop del Poblat Ibèric on agafem el camí de Les Vinyes per cercar després d’uns petits dubtes el corriolet que ens ensenyà en Jordi. En una de les cruïlles del viarany enlloc de continuar avall, que és el camí bo i ens n’avisa en Carles, seguim planejant perquè ens sembla que no és així i arribem a la pista d’El Corredor. Allí fem mitja volta i tornem a la cruïlla per continuar pel camí que havíem deixat. Aquesta petita marrada crea una mica de tensió i malentès entre els que van tard i els que no els ve d’aquí. Al final, sense que es vessi sang,  uns quants opten per tornar per la pista fins a can Bordoi i els altres per continuar avall fins al final de la Balena.
Anant avall, prenem un camí diferent del previst i per cert, força atractiu, que ens aboca al desguàs del Sot de la Majordoma que en el seu darrer tram es converteix en un autèntic abocador de deixalles. Per la carretera pugem suant a can Bordoi i baixem els descens llarg dels Misser. Sentim molt bones sensacions pedalejant per aquells verals en aquelles hores. Tot seguit a Dosrius i per la riera arribem a casa a un quart de tres.A reveure,
Joan Lladó.Els corriolaires: Adrià T., Albert G., Andreu C., Àngel V., Anscari N., Carles LL., Enric S., Giovanni L., Joan LL., Luca L., Manel T. i Valentí T.

Distància recorreguda: 43 km.
Desnivell: No ho sé.
Les fotos: cliqueu aquí. 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.