BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Manel Trenchs

Des de feia dies es volia fer quelcom de muntanya durant el cap de setmana de la “Hispanidad” (tal com l’any passat, que es va anar a fer muntanya francesa). En principi aquest cop s’anava a fer les Espades de Posets però per problemes diversos al final la decisió va ser marxar només el dissabte i anar a fer una cresta per la zona de Vallter i Carançà. S’apunten en Joan i en Martí, i també la Maria i en Manel.

Per a la Maria era la primera vegada que venia a fer una sortida de muntanya amb aquesta “colla”. Ella tota contenta ja que com a persona muntanyenca deuria esperar una cosa similar a les fetes, però està clar que no coneixia aquest personal i les seves “sortides”. Ella, acostumada a fer caminades llargues com els Carros de Foc, per exemple… però pobre noia, quin dia li esperava!!!! A més, al cotxe, en Martí ens confirma que ha mesurat la distància i que seran al voltant d’uns 25-30 Km. Bona manera d’animar al personal!!! De fet, ja abans d’acabar la jornada reconeixeria que el que havia fet anteriorment era poca cosa en comparació amb el que es va trobar dissabte.

Què podia esperar-se d’anar a fer una caminada de muntanya amb dos dels màsters (en Martí i en Joan). A més, com sempre passa, de les previsions horàries inicials al resultat final ens vam trobar que va ser molt més llarg del previst, i això que es va retallar una mica. Ella, que havia quedat a la tarda amb una amiga a Mataró, la va haver de trucar a l’acabar dient-li: “…noia, arribarem a voltants de les 10 del vespre”. (Us sona a algú de vosaltres fer trucades similars a la família???) Està clar que els que tenim més experiència i ja ens hem enganxat els dits abans no quedem amb ningú ni concretem res.

Sobre la jornada: Com sempre que fem sortides d’aquest tipus, quedem a les 6 del matí (què guapo és aixecar-te a les 5 de la matinada un dissabte pensant que vas a suar per la muntanya; però bé, com diu la dita “Sarna con gusto no pica”).

Passades les 8 ja som a l’estació de Vallter 2000, on després de canviar-nos de roba i preparar les motxilles comencem a caminar. Són dos quarts de 9. Un servidor, per si de cas i no tenir problemes, carrego una corda i estris d’escalada que molt amablement en Martí em deixa (és que no em fio ni un pèl d’ells!!!!) Sort que al final no ha calgut fer-ho servir.

Sortim del pàrking en direcció a la Xemeneia (2.639) (entre el Pic de la Dona i el Bastiments) tot dret amunt, en poca estona ja hem fet més de 500 metres de desnivell. Poc a poc la Maria ja es comença a adonar de quin peu calcen aquests. Passat el coll i per baixar cap al refugi de Carançà, també es baixa directament muntanya avall, entre pedres i tarteres. Ara sí que la Maria té clara una cosa: la distància més curta entre dos punts és la recta i aquesta gent no estan per fer voltes inútils.

Baixem per la Coma de Bacivers, gaudim dels petits rierols i dels colors tant diversos dels arbres a la tardor. En fem algunes fotos. Arribem al refugi de Carançà (1.831) on esmorzem i recuperem forces. Ja són passades les 11.00 i encara hem de fer tota la cresta (es comença a confirmar que s’arribarà tard). Després de menjar i parlar de que és una zona molt maca per venir amb la canalla o fer una passejada romàntica amb la parella, enfilem cap el Coll de Mitjà (2.367) on arribem en una hora. Hem tornat a pujar més de 500m de desnivell tot dret i directe altre cop. A dalt del coll ens fem algunes fotos i contemplem la vista del Capcir i la Cerdanya. En aquests moments la veritat és que no té preu fruïr d’aquestes vistes i la tranquil.litat. Durant quasi tota la jornada no ens trobem a ningú (el mateix que ens passa quan anem amb bicicleta!) i a més el temps també ens  acompanya força.

Ja portem 4 hores caminant i ara, des del coll comencem la part de cresta (per això es feia la sortida, fins ara només ha estat “aproximació”). Ara tenim per davant més de 4 hores d’una cresta, molt assequible i globalment poc tècnica (com a molt algun pas de segon grau).

Pugem al Pic Rodó (2677) on mengem una mica, però no hi ha gaire temps per fer les postres perquè ja són quasi les 2, i endavant que falta molta cosa per fer. I per mi el més greu és veure el Bastiments allà baix a la distància i pensar: “…per arribar al cotxe l’haurem de voltejar per darrera fent el Coll de la Marrana i això està allà baix”. La Maria comença a fer cara de cansada.

Anem fent el Serrat de la Xemeneia on fem uns quants pics: Pic Monellet (2.727), Pic del Racó Petit (2.784), Pic del Racó Gros (2.782); “gaudint” de totes les pujades i baixades, a més de contemplar tota la Vall de Carançà i els seus estanys.

Al Pas del Porc (2.589) es fa una mini-reunió de crisi, ja que encara queda fer la part final de la cresta però ens trobem que ja són gairebé les 5 de la tarda i a més ja tenim una persona del grup gairebé “fosa”. Decidim deixar la cresta i pujar per la Fossa del Gegant fins al Coll de Noucreus (2.795). Aleshores agafem el GR-11 en direcció a Ulldeter, i a caminar que no ha estat res. Fa molt de vent i comença a refrescar i el pobre Joan té un mal de cap que no el deixa estar.

Falten encara unes dues hores de caminada passant pel Coll de Carançà, el Coll de la Vaca, el Coll de Tirapits… quantes vegades la Maria deu haver pensat: “tan de bo aquesta ja sigui l’última pujada!!!” Arribem al Coll de la Marrana (2.529) amb una boira que ja ens indica que queda poc temps de llum solar. En aquests moments ja hi ha força ganes d’arribar al cotxe i fer les trucades pertinents (una per no quedar amb l’amiga, l’altre per no anar en bici l’endemà, i els altres avisant del retard a la família). Arribem al pàrking de Vallter passades les 7 del vespre.

I després de més de dues hores i deixar que alguns descansin una miqueta arribem
a Mataró poc abans de les 10 de la nit.

En resum, una jornada de muntanya molt maca però força dura, i per descomptat, felicitar a la Maria pel seu bateig en una sortida amb aquesta “colla”. Ara que ja sap de quin peu calcem, tornarà????

Fins la propera,

Manel Trenchs

Distància
aproximada: 24,5 kms

Desnivell acumulat:
4.132 mts

Les fotos d’en Joan: clica aquí.

Les fotos d’en Manel: clica aquí.