BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

VALLS DE CLARÀ I RIUDEMEIA 13.07.2008

Per Joan Lladó

L’endemà dels ruixats ens retrobem a la Plaça i tenim un convidat amb ganes de tralla. N’ha de tenir moltes perquè amb el “pepino” que du, cal molta química. Anem cap a Argentona i entrem al Collell per Can Volart, després per damunt les feixes del Patró ens endinsem al torrent del Collell i el travessem per la Font d’en Magret i el troç d’en Vicentet.

Arribem a la pedrera per la vessant de can Carmany i pugem fins la bandera a bon ritme. El dia és humid i fa xafogor. Quan reprenem la marxa vers la font d’en Quico, quedo xop de fregar amb els matolls i branques que són curulls de l’aiguat d’anit. A la font fem un xic de marrada per prendre de nou el camí fins damunt la font del Castanyer i allí mateix continuem pel ara molt malmès per motos i aigua, camí del sauló que ens menarà al Mal Pas. Abans però, hem hagut de treure un arbre del mig del pas.

Ens endinsem cap a la vall de Clarà per seguir pel corriol que puja al coll de Gironella. Per segona vegada resto xop per la mullena que es manté a les branques i després del primer tram m’aturo a desar la càmera per evitar de comprar-ne una de nova.

Els dos sectors més complicats del camí, ara ho son més, i no hi ha déu que superi tota la pujada sense anar a peu.

Al coll ens arrepleguem i baixem fins a can Manyana per pujar tot seguit, des de can Sagasta, al Turó de can Prat i continuar per la Font de can Blanc fins el mas homònim.

En Valentí ha trinxat el canvi i l’adobem perquè pugui continuar fins a Òrrius i després a casa.

Baixem pel torrent de Can Blanc i tercera remullada de la jornada. La part baixa del torrent és molt bruta de vegetació espinosa i hem de passar amb la bici per escut. Som al juliol però arribant a la font de Sant Benet he agafat fred. A la porta del restaurant ens hi trobem la Glòria i l’Àngel que acaben d’esmorzar. Han pujat amb bici per carretera xino-xano i se’n tornen pel mateix camí.

En Martí i jo no ens quedem a esmorzar i tornem per la vall de Riudemeia. Abans de passar per Can Guineu i enfilar cap el Turó d’Aquença, hem de trampejar les tanques i marjades enfangades del nou eixample d’Òrrius. Malaguanyades feixes…
Baixem la Brolla de Can Riudemeia com coets i a mig camí ens trobem un amic d’en Martí, en Josep Mª Agustí, que no tenia el plaer de conèixer, amb un acompanyant. Observo a en Josep Mª que du la bici molt lluent, i és clar, és nova de trinca. La fem petar cinc minuts i ja us podeu pensar de què. Doncs de què sinó de bicicletes! Trapelles!

Els xaragalls són perillosos i cal anar amb molt de compte en els descensos ràpids.
A quarts d’onze som a casa.

A reveure,
Joan Lladó.

Els corriolaires: Albert G., Anscari N., Gerard “Pepino”, Giovanni L., Joan LL., Joan V., Marcel T., Martí M., Sergi C. i Valentí T.

Les fotos: cliqueu aquí.

Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.