BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

VOLTA PEL CAPCIR 06.07.2008

Per Valentí Tarrés

El primer cap de setmana de juliol dotze corriolers anem a fer una volta pel Capcir que ens ha preparat el Màster. Nou sortim dissabte a les set de la tarda cap a Puigerdà, els altres dos sortiran de matinada. El viatge es fa agradable i a part de trobar una mica de merder a Granollers, el trànsit està bé i a més estrenem el nou tram de l’autovia de Vic que ens estalvia la rotonda de la Gleva, collonut.

En Carles que ha sortit abans que nosaltres reserva taula a l’hípica de Prats i Sampsor per sopar-hi. Li donen hora a un quart de deu, i a un quart i cinc de deu estem aparcats al restaurant on hi sopem molt de gust envoltats de “gente bien”.
Rialles i comentaris innocents ens fan gaudir d’una vetllada molt agradable. Quan sortim de l’àpat són quarts de dotze i està llampegant, ens dirigim direcció Puigerdà, Bourg-madame, seguim cap a Mont-Lluís per anar a dormir fent un bivac al càmping de Pla de Barres (1654 m.). Bé cal dir que a en Jordi això del bivac no li fa molta gràcia i es queda en un hotel de Font-Romeu.

Un xàfec ens fa la guitza i ens hem d’aixoplugar on podem, l’Àngel ha tingut la bona idea de portar un parell de tendes de fàcil muntar, el Martí també en porta una i la resta dins el cotxe d’en Joan. Costa agafar el son amb la panxa tan  plena i quan més bé estava sento la veu d’en Manel, amb l’Àngel no ens ho creiem, son quarts de set i en Manel i en Giovanni ja han arribat. Bé, ha arribat l’hora d’aixecar-nos, esmorzar una mica i, apa, a pedalejar.
Mentrestant, arriba també Sir Jordi de l’hotel i ja som els dotze que emprenem la ruta . Sortim del càmping i de seguida entrem en uns corriolets preciosos que fan que m’oblidi del meu genoll i m’aclareixin els dubtes que tenia de la meva presència a la sortida, estic content d’haver vingut, penso.

Passem pel Pla de Barres, el  Llac de la Jaça d’en Calvet i arribem al Llac de Matamala (1544 m.). Seguim cap el Bosc de la Mata tot travessant la carretera on ens creuem amb un home barbut mal eixurat i de mal caràcter (potser era sord). L’ordre d’aquests boscos fa la  delícia d´en Pep que ens fa cinc cèntims de l´edat dels arbres i la manera que tenen per tallar-los i de la maquinària que utilitzen, cosa inviable al Maresme.

Fins ara la pedalejada ha sigut suau i ràpida, però ara comença la pista que ens portarà a la Serra de Mauri (2428 m.), passant per Formigueres i la seva estació d´esquí. És una pista llarga que va pujant suaument sense massa dificultat, però a mí el coi de genoll em fa una mica la punyeta i se´m fa més llarga del compte. Un cop dalt em passen tots els mals, un petit descens i arribem als Llacs de Camporrells, lloc idíl·lic, molt bonic on ens aturem a fer un mos i prenem unes “Coca-Coles” I uns cafès en el refugi, mentre uns caminaires retraten les nostres reines entre rialles, no sé, les deuen trobar sensuals. La volta continua ara per un terreny més entretingut, pel mig de prats, corriols plens d´aigua i fang.

Travessem rierols amunt i avall, és molt ben parit. Arribem al Pla de les Carboneres, on un  parell o tres corriolers adobem el canvi de la bici d´en Pep que fa el tonto, guiats per set o vuit enginyers que asseguts a l´herba guien l´operació. Mentre en Jordi s´adona que la roda de darrere li balla, Mare de Déu Senyor, pobres bicis!!! Emprenem la marxa cap a la Cabana de la Balmeta, Corrals del Lloret i arribem a l´estany d´Auda. Aquí hi fem una altra aturada, tot gaudint de la bellesa del paisatge. Mentre un dels corriolers resta separat del grup tot sol, hom podria pensar que estava castigat, però no!!! És l´Adrià que està posant el peu en remull per alleugerir el dolor que li provoca una trompada que s´ha fumut al peu, travessant un riu.

Deuen ser quarts de dues i ja fa força calor, seguim fins arribar a la Jaça de Bernadí, on mentre esperem a l´Adrià, que avança com pot degut a la trompada, alguns fan Bike Trial en unes roques. Abans d´arribar altre cop al Pla de les Postes, en Pep punxa una roda, coi de nano, la nova càmera no li queda ben posada i l´hi
explota, provocant un bon pet i alhora les rialles dels altres corriolers.
L´Adrià segueix els consells d´en Martí i torna al cotxe per la pista, el dit li fa força mal, la resta desfem els camí per on hem començat fins ha arribar al riu Tet, al càmping on hem passat la nit.

Una bona banyada a l´aigua fresca posa fí a la volta, fantàstic. Ens canviem, són quarts de quatre i després d´un intent nul per menjar quelcom a Puigcerdà, ens acomiadem d´en Carles i seguim fins a Tosses on dinem-berenem al restaurant de l´estació on som servits com Déu mana.

Apa, fins la propera,

Valentí Tarrés.

Corriolers: Adrià, Pep,
Joan Lladó, Albert, Martí, Valentí, Angel, Carles, Anscari, Giovanni, Manel i
Jordi.

Les fotos d’en Joan, de l’Anscari, d’en Giovanni i d’en Jordi: clica aquí.


  1. Malgrat el cop que vaig patir no em va deixar gaudir l’ últim tram (demano disculpes per fer-me esperar), senzillament va ser una sortida fantástica, com sempre tan per la companyia com pel magnífic recorregut que el master ens va preparar.

    Em va resultar curiós tenir les sensacions i veure els paisatges d’una excursió de mitja-alta muntanya, però anant en bici!  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.