BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

CAP EL TURÓ DE CASTELLANS 29.06.2008

Per Joan Lladó

És el primer diumenge que surto amb l’horari d’estiu. Vam quedar a les set a la plaça i en som onze de colla. També hi ha en Guillem que s’estrena amb els pedals automàtics i ésclar, les sabatilles. Arrenquem amb l’objectiu d’esmorzar a Santa Agnès i comencem per la riera de can Gener.

Arribant a la Font dels Tres Raigs, i baixant la llosa de granit, en Giovanni ens dóna el primer ensurt sense conseqüències. Enfilem fort entre matolls i arbusts per superar el tram esgraonat. La pluja de maig i juny ha donat els seus fruits i ens trobem el camí atapeït d’herbes. Superat el primer escull, en Guillem, en no acabar d’adaptar-se amb els pedals, el veig rodolar per un petit xaragall avall. Això, qui més qui menys, ho ha passat. Amb un parell o tres de sortides, ja no hi pares compte.

Passem pel camí de cal Gaig, baixem la Brolla d’en Gel i tontegem pel turó de Can Benet fent la sempre atractiva i tècnica baixada trialera, curull d’arrels en esbiaix, ara però ben seques, fins sota la Creueta d’en Martorell. Aquí proposo de pujar fins a can Ribot i esmorzar a Sant Carles.

Travessem Dosrius i enfilem el primer camí, errat, per encigalar-nos tot seguit per un camí tot embrollat amb la intenció d’anar a cercar el bo. En no reeixir-hi, tornem al punt de partida tot fent un cercle i continuem per la pista que tants cops havíem pujat.

En Guillem fa bé el primer repetjó però en veure el següent, acaba els torrons. Hom es pot imaginar el que li deu passar pel cap en aquella situació. Per quins set sous haig de pujar per aquí, deu pensar. Torna a enfilar a la bici quan ha passat el tram més enfilat. No para de rondinar fins que arribem a la urbanització.

Havent esmorzat, en Manel es troba la bici punxada. En el temps, d’adobar-la, comentem per on hem de baixar els que ja anirem tornant cap a casa: ho farem tots tret de l’Albert, en Giovanni i l’Adrià, que continuaran anant cap a Céllecs.

Quan reprenem la marxa, anem cap a Parpers per l’Espinal. Baixem cap el fons de la Gallega en ràpid descens i abans d’entrar al torrent, tornem a enfilar per anar a cercar el Solei de can Riudemeia per fer la baixada més llarga i entretinguda fins a can Roviró. En Guillem ha gaudit de valent i ha traçat a la perfecció els trams de corriol amb xaragall al mig. Personalment els passo amb molta més precaució.
A la pista de can Riudemeia en Guillem i jo ens acomiadem de la colla perquè en Pep ha de canviar la càmera que ha punxat i nosaltres anem tard.

Fins la propera a la Cerdanya,

Joan LLadó.

Els corriolaires: Pep F., Giovanni L., Carles LL., Anscari N., Valentí T., Guillem LL., Manel T., Albert G., Adrià T., Àngel V. i Joan LL.
Distància recorreguda: 33 km.
Desnivell + acum.: 810 m.
Les fotos: clica aquí.

Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.